El testimoni d'un 'mindundi' en una jornada crispada

Les línies vermelles de l'estat del benestar comencen a caure i puja la temperatura del mal rotllo. El debat al Parlament sobre els impagaments de la Generalitat va ser una batussa entre partits que va deixar a tothom amb males sensacions, començant per mi, que vaig ser testimoni d'una tensa picabaralla fora de sessió entre Andreu Mas-Colell i Joaquim Nadal. El conseller d'Economia gesticulava com si li hagués picat un tàvec i es ficava diverses vegades mig dit índex a la boca, per il·lustrar a Nadal que els socialistes "us xupeu [sic] el dit".

Mas-Colell mamant-se el dit no és una imatge apta per a menors. Però encara va ser pitjor quan vaig ser increpat per una quinzena de manifestants a l'exterior del Parlament. M'hi havia acostat per fer preguntes sobre les seves demandes. Em van insultar i em van acusar de venut als polítics, fins que una noia va començar a cridar perquè paressin: "Deixeu-lo, és un mindundi ! Ja té la seva acreditació. Corre a fer la pilota!" Un fotògraf que els retratava em va ensenyar les imatges del més gran de tots, que una estona abans havia intentar accedir a la cambra amb una corda per escenificar que es penjava.

CiU també va rebre de valent. Tots els grups parlamentaris es van tirar com feres sobre Mas-Colell i el conseller de Benestar i Família. L'oposició en bloc els va acusar de tota mena d'irresponsabilitats: de no haver buscat alternatives per mantenir els pagaments, de sacrificar primer els més necessitats, de tornar a l'època de la caritat "amb el model marató" i fins i tot de coaccionar entitats socials perquè no parlin amb la premsa.

Cleries semblava nerviós: es gratava el bigoti, la galta o regirava papers. Va defensar-se garantint que atén "totes les entitats socials; fins i tot em truquen al mòbil". Jordi Turull va mirar d'actuar de dic de contenció del Govern apuntant contra una "instrumentalització política dels problemes bastant penosa". Mas-Colell va acabar esclatant: va advertir que l'oposició estava tractant d'idiotes els ciutadans, perquè aquests entenen perfectament la situació. Va dir que sol·licitar els diners del fons de garantia de l'Estat és l'únic recurs de finançament extra possible, però tampoc segur perquè "al regne d'Espanya també li pot passar [els problemes de liquiditat], i tan de bo [sic] que no li passi, però pot passar a les millors famílies". A ERC i a ICV els va acusar de voler introduir "la via argentina o de Felip II" per no pagar els interessos dels bons patriòtics. "Pensi que potser la seva mare o tieta van comprar bons", va dir Mas-Colell al republicà Pere Bosch. López Tena va recomanar "a la mare o tieta del senyor Bosch que venguin ara mateix els bons, perquè la Generalitat és insolvent".

Un rellotge en forma de calculadora avisava la Presidència del final del temps de les intervencions. El seu timbre era desagradable, de despertador que et lleva en una nit de malson.

Més continguts de