“Si tu no fas política, els altres la fan per tu”

MadridL’Enrique té 68 anys i encara porta el carnet de militant d’Esquerra Unida a la cartera després de ser alcalde de Navalagamella, als afores de Madrid, durant set anys. La Paula en té 22 i és estudiant de periodisme a la Complutense de Madrid. Fins al febrer d’aquest any era escèptica de participar en política, ara és la membre més jove del cercle de Podem al barri de Lavapiés i s’encarrega de la comunicació. L’Enrique és el simpatitzant més vell. Tots dos es van conèixer tot just fa tres mesos, però van celebrar els resultats del 25-N com si fossin família.

El seu primer contacte amb el projecte de Podem va ser al Cine Palafox de Madrid. Allà es va concretar el mètode de participació ciutadana del projecte: els cercles. L’Enrique va veure com dues noies que s’asseien davant seu es passaven l’acte plorant. “No havia vist aquella emoció ni entusiasme per un projecte polític des dels anys 70”, explica mentre pren un cafè a la llibreria Marabunta, situada a només 10 metres de la seu oficial (i minúscula) de Podem -fa només 30 m i fins fa poc era un magatzem de fruita seca-. “Vaig pensar: «Aquest projecte ha de tirar endavant, i si no surt aquest, no en surt cap»”, afegeix.

La Paula no va poder quedar-se al Cinema Palafox. Va arribar-hi amb només un quart d’hora d’antelació i les instal·lacions ja estaven plenes a vessar. Va seguir l’acte per streaming des de casa i, un cop acabat, es va proposar crear per Facebook un cercle, una assemblea, al barri. Però resulta que algú ja se li havia avançat. “Hi havia una convocatòria per un dia i resulta que vam acabar coincidint gairebé 40. Va ser molt bonic i espontani. Quan algú em pregunta com es crea un cercle li explico això, perquè crec que és l’essència de Podem”, argumenta al costat de l’Enrique a la Marabunta.

Fundada el 2010, aquesta petita llibreria-cafè, especialitzada en assaig i política, ha servit de lloc de trobada per a moltes reunions del moviment, ja que no van tenir seu fins que no es van haver de registrar com a partit -tal com la llei exigeix.

Desbordats però emocionats

Podria dir-se que des del 25-N se’ls ha girat la feina -en l’última assemblea eren gairebé 100 i cada dia els arriben desenes de consultes i adhesions per Facebook-, però el cercle no ha deixat de treballar des que es va constituir. Al març va tocar elaborar el programa. El manifest fundacional Moure fitxa, elaborat pel cercle de Pablo Iglesias, era el punt de partida. Cada punt es debatia al cercle, es redactava una proposta i es penjava a la pàgina web de Podem. Mitjançant un software de votació, qualsevol persona podia decidir què l’interessava més.

“Hem demostrat que empoderar la gent és possible i, a més, és molt barat”, matisa el Miguel, estudiant d’informàtica de 22 anys i membre del cercle de Lavapiés. Les primàries obertes per elaborar la llista a les europees es va fer de la mateixa manera. Cada cercle va avalar un màxim de tres persones. La seva presentació es va penjar a la web i va haver-hi un període de votació.

“El procés era tan net que et tornaves boja”, recorda la Paula. Cada vegada que s’entrava a la pestanya de les candidatures l’ordre dels participants canviava perquè ningú resultés privilegiat. “T’havien d’anotar el nom perquè tothom semblava interessant -afegeix l’Enrique-. I crec que l’heterogeneïtat dels eurodiputats que han sortit escollits ho posa de manifest”.

La Itxaso, del cercle territorial de Bilbao i sectorial de psicologia, va ser la 22a candidata de la llista. “Vaig arribar amb molt d’escepticisme a Podem, però estava farta de mi mateixa, d’estar amb els braços creuats sense fer res”, explica per telèfon. Al cap de poques setmanes va sentir que allò que estava passant era seu, perquè havia pogut contribuir-hi i confeccionar el projecte, per això va decidir presentar-se a les primàries participatives. “El que fa diferent Podem és l’horitzontalitat; es respira suport”, afegeix.

El gran desafiament del 2015

Després d’aconseguir més d’1,2 milions de vots, ara els reptes són molts. Pablo Iglesias, líder carismàtic del moviment, ha anunciat que el 12 i el 13 de juny s’escollirà una llista tancada de 25 persones per preparar una “gran assemblea ciutadana” de cara a la tardor per fixar l’estratègia política. Per a l’Enrique un dels reptes més grans fins llavors és ser capaços de crear una estructura que pugui organitzar centenars de milers de persones, tenir “centenars de milers de ciutadans treballant en política” per acabar amb la casta. “Perquè si tu no fas política, els altres la fan per tu”, adverteix.