THE NEW YORK TIMESLa riquesa és aquí si saps on trobar-la. Hi ha fabulosos cinemes particulars encabits als soterranis de les cases normals. Les bicicletes italianes pintades a mà que es veuen per tot Silicon Valley els dissabtes al matí s'han convertit en els nous Ferraris. Pocs imaginen que aquestes bicicletes costen més de 20.000 dòlars. Fins i tot a Facebook, la zona zero per als nou-rics tecnològics, la pressió dels col·legues estableix que el consum ha de mantenir un perfil baix. "El missatge que hi ha aquí: seguiu fent productes", explica un executiu de Facebook que va demanar l'anonimat. "Si algú es compra un cotxe de luxe i en penja una foto a la xarxa, se'l ridiculitza i se'l reprèn".
La companyia va anunciar dijous que, com que era la vigília de la seva sortida a la borsa, convidava els seus treballadors a una hackaton , una marató de programació, i aportava així un nou significat a l'expressió fer-se ric de la nit al dia . L'esdeveniment tenia més pinta d'estar regat de Red Bull que de Dom Pérignon.
No us equivoqueu. En aquesta edat daurada de Silicon Valley els diners persegueixen els diners. Els salaris lucratius i les opcions sobre accions serveixen per caçar o mantenir els enginyers. Les accions de companyies ja establertes com Apple han pujat. I la mateixa Facebook se n'ha anat a Wall Street per captar una vasta quantitat de diner fresc.
Però aquí, en un dels racons més rics dels Estats Units, l'elit tecnològica s'aproxima a la riquesa d'una manera ambivalent i de vegades contradictòria. Els diners, tal com ho va descriure un especialista en Silicon Valley, s'utilitzen com una vara de mesurar i calcular el poder de les companyies que els emprenedors han creat. Però no com una cosa que s'ha de lluir.
Inversió en 'start-ups'
Si hi ha un tema relacionat amb els diners del qual sí que parlen els que s'han fet milionaris amb internet són les start-ups tecnològiques en què invertiran. És previsible que els executius de Facebook facin moltes més inversions d'aquest tipus a partir d'ara. De fet, és possible que la major part dels diners que han guanyat vagin a parar allà.
Diversos amics de treballadors de Facebook expliquen que ells han parlat de comprar-se cases, per descomptat, però també avions (fins i tot un hidroavió) i obres d'artistes populars com Banksy, les peces del qual es venen per centenars de milers de dòlars. Però no espereu que ho expliquin en cap de les seves pàgines de Facebook.
Per entendre les contradiccions de Silicon Valley és instructiu mirar la sortida de Google, l'estiu del 2004. Just abans de l'operació un dels directius va adreçar-se a un grup de treballadors de Google mentre sostenia un bat entre les mans. Els va explicar que qualsevol que anés a treballar amb un cotxe esportiu i lluent aviat se'l trobaria amb les finestres trencades. Aquesta història és part de la tradició de Silicon Valley. Però també és força conegut que els tres principals executius de la companyia tenen una col·lecció de vuit jets privats que guarden en un hangar de la NASA.
El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, marca el nivell a la seva empresa amb les seves dessuadores arrugades i sense marca. Tot i així, es va gastar 7 milions de dòlars (5,5 milions d'euros) en una casa a Palo Alto, un barri tan car on fins i tot una casa petita i sense extres costa 1,5 milions de dòlars avui dia. En una carta dirigida als futurs accionistes quan la companyia va anunciar que sortiria a la borsa, Zuckerberg va resumir la seva filosofia amb aquesta frase: "No construïm serveis per fer diners; fem diners per construir serveis millors".
Tot i que no ho ha dit amb un bat entre les mans, s'entén -segons diuen els treballadors de Facebook i els seus amics- que a Zuckerberg no li agradaria veure com un dels seus subordinats arriba a l'oficina conduint un Lamborghini. "És pràcticament una norma silenciosa: gasta't els diners, però fes-ho privadament", explica una persona que coneix Zuckerberg.
Nous milionaris
Andrew Rachleff, antic responsable d'un fons de capital risc reconvertit, estima que la sortida a la borsa de Facebook haurà creat uns 1.000 milionaris, la majoria dels quals han guanyat entre dos i cinc milions de dòlars. Els dos comtats que integren Silicon Valley tenen algunes de les concentracions de riquesa més elevades dels Estats Units. Prop del 14% de les famílies dels comtats de Santa Clara i San Mateo guanyen més de 200.000 dòlars anuals, just per sota del 16% que es registra a Manhattan.
Bill Gurley, que treballa en un fons de capital risc a Menlo Park, explica el que li va passar quan va començar a treballar a Manhattan el 1993, acabat de sortir d'una escola de negocis. Un company li va girar la corbata per veure-li l'etiqueta del revers. "El meu primer dia de feina -recorda Gurley- em van dir que substituís totes les meves corbates per d'altres de la marca Hermès i que no tornés a portar sabates marrons". Gurley no va fer cas del consell, ni tampoc va durar gaire a Wall Street. Ara és soci de Benchmark Capital, que recentment va obtenir un gran benefici en la compra d'Instagram per part de Facebook per 1.000 milions de dòlars.
