Un miler de persones surten al carrer a Lleida contra la pobresa laboral i social en la manifestació del Primer de Maig
Un grup ha aixecat un mur a la porta d'una oficina de 'la Caixa'
LleidaUn miler de persones -1.200 segons la UGT i CCOO i 600 segons la Guàrdia Urbana- ha participat a Lleida en la manifestació del Primer de Maig a Lleida convocada pels sindicats majoritaris sota el lema 'Contra la pobresa laboral i social: més ocupació, més convenis, més salaris!' i que també ha servit per denunciar els "atacs" a l'estat del benestar i als serveis públics per les polítiques d'austeritat dels governs català i estatal i de la UE. Cal destacar que un grup de persones de les diferents marees ciutadanes de Lleida han aixecat una paret de maons davant una oficina de 'la Caixa' i que durant la nit un grup de joves del col·lectiu Arran ha trencat un vidre de la seu dels empresaris lleidatans.
A un quart d'un del migdia ha arrencat la manifestació del Primer de Maig a Lleida convocada per la CCOO i la UGT per reclamar un canvi en les actuals polítiques d'austeritat com a mesura per poder crear ocupació i per defensar, a la vegada, el manteniment de l'estat del benestar i d'uns serveis públics de qualitat.
Des de la UGT i CCOO han insistit a reclamar "perquè és de justícia" un canvi de les actuals polítiques d'austeritat, des de l'administració més propera fins a Europa, segons ha dit Núria Solé, secretaria general de la UGT de les Terres de Lleida, qui ha demanat "unes polítiques que tinguin en compte els treballadors" i amb "un enfocament més social". El secretari general de CCOO de les Terres de Lleida, Jaume Sellés, ha posat l'èmfasi en la situació de pobresa que viuen moltes famílies catalanes i ha denunciat que hagin de ser les entitats socials i no les administracions amb els impostos dels ciutadans les que ajudin les persones més necessitades. En aquest sentit, ha reclamat la creació de la Renda Garantida de Ciutadania per part del Parlament.
Els sindicats han responsabilitzat la reforma laboral del govern espanyol a les taxes actuals d'atur. Només a Lleida ciutatm hi ha unes 12.600 persones sense feina. 6.700 persones no tenen cap ingrés a casa, segons les dades de l'EPA. Per Sellés, aquestes dades són "esgarrifoses" i, per això, "cal canviar aquestes polítiques". La manifestació ha aplegat les diferents marees ciutadanes de la ciutat que han defensat el manteniment de l'estat del benestar i uns serveis públics de qualitat i també treballadors d'empreses en lluita com els de la paperera Alier de Rosselló (Segrià) o d'Autobusos de Lleida, entre altres. La convocatòria també ha comptat amb la participació de representants de diferents partits polítics d'esquerres com ICV-EUiA i ERC i representants d'entitats i de la societat civil lleidatana.
Manifestació alternativa
Com és habitual, a la manifestació dels sindicats majoritaris l'ha seguida la marxa de la CGT i dels col·lectius anticapitalistes i de l'esquerra independentista com ara la CUP i Arran. Aquesta protesta, integrada per unes 200 persones segons la Guàrdia Urbana, ha finalitzat el recorregut en un punt diferent de l'altra marxa, a la plaça Sant Joan, per distanciar-se així del model impulsat pels sindicats majoritaris, tot i que igualment també ha sortit de la plaça del Treball després que ho fes la de UGT i CCOO .
Construeixen un mur en una oficina de 'la Caixa' per assenyalar les entitats financeres de la situació que viuen moltes famílies
La manifestació ha estat precedida per una acció reivindicativa quan han dut a terme membres de les diferents marees ciutadanes de la ciutat que han construït un mur amb maons i formigó a l'entrada de la sucursal que 'la Caixa' té a la plaça del Treball. D'aquesta manera, han denunciat "on ens està portant l'actual sistema capitalista" i volgut assenyalar les entitats financeres com "un dels màxims responsables de la situació que toca viure a les classes populars".
D'altra banda, durant la matinada uns desconeguts han trencat un vidre de la porta d'entrada de la Confederació d'Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL), acció que ha estat reivindicat el col·lectiu juvenil Arran per denunciar "les conseqüències que tenen les actuals feines precàries per al jovent".
