Abertis aplana el camí a Atlantia
La companyia intenta rebaixar la topada amb el ministre Nadal i porta a la junta la venda d’Hispasat
BarcelonaLa cúpula d’Abertis no vol incomplir el deure de passivitat que té perquè la companyia és objecte de dues ofertes d’adquisició (opes), de la italiana Atlantia i l’alemanya Hochtief, filial de la constructora ACS, que presideix Florentino Pérez. Però la companyia de concessions d’origen català vol resoldre la situació. El principal problema és la seva filial de satèl·lits, Hispasat. El ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, es nega a donar llum verda a les opes si abans no es defineix el futur d’Hispasat. Nadal, en una visita recent a Barcelona, va dir que Hispasat és “una empresa molt important” d’alta tecnologia i afecta les comunicacions militars espanyoles. “Han de saber què volen fer-ne”, va dir Álvaro Nadal.
El problema és que el govern espanyol considera Hispasat un actiu estratègic fins i tot per a la seguretat nacional. Per tant, els plans que el ministre exigeix als possibles compradors d’Abertis per a l’operador de satèl·lits afecten les dues opes, amb la diferència que la de Hochtief, en el fons, mantindria Hispasat en mans d’una empresa de capital espanyol -ACS-, mentre que en el cas d’Atlantia el control dels satèl·lits passaria a una empresa italiana controlada per la família Benetton.
El desllorigador podria trobar-se en l’última maniobra d’Abertis: sotmetre la venda d’Hispasat a una decisió de la pròxima junta d’accionistes. El candidat és clar: Red Eléctrica, una empresa que gestiona la xarxa elèctrica d’alta tensió i que, a més, està controlada per l’Estat, que en té un 20%. Abertis valora la totalitat de la companyia de satèl·lits en gairebée 1.150 milions. L’aprovació dels accionistes no afectaria el deure de passivitat al qual està obligada l’empresa en període d’opes, però la venda l’haurà d’aprovar el consell de ministres, i això serà més fàcil si el comprador és Red Eléctrica.
A més, el nou conseller executiuidirector general d’Abertis, José Aljaro, va deixar molt clar aquesta setmana que no vol un enfrontament directe amb el ministre Álvaro Nadal. “Estem preparant tota la documentació que ens han demanat”, va dir, en relació al futur d’Hispasat. Però, a més, va voler treure ferro al pols amb el ministeri. “No crec que hi hagi un ús polític del tema Hispasat”, va dir Aljaro, que va indicar que “no es pot posar en dubte en absolut la professionalitat del ministre ni del seu gabinet; segur que s’està actuant de bona fe i amb tota professionalitat”, va dir.
I per facilitar la venda de l’operador de satèl·lits, Abertis ha desconsolidat els seus comptes i l’ha declarat com un actiu en venda.
L’opció italiana
El consell d’administració d’Abertis no es pronunciarà sobre l’opa de Hochtief fins que s’aprovi -la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) podria fer-ho dilluns- i se’n publiqui el fulletó. Però el seu màxim directiu ja dona per fet que Abertis acabarà en mans d’un dels dos oferents. Per tant, el seu objectiu és obtenir el preu més elevat possible perquè els seus accionistes obtinguin els màxims guanys.
“Com més, millor; maximitzar el preu de les dues ofertes en benefici dels nostres accionistes és l’objectiu de la companyia”, va dir Aljaro. Però darrere la neutralitat -obligada- de la cúpula d’Abertis, el cert és que entre alguns del comandaments es prefereix l’opció italiana sobre la d’ACS, segons han explicat a l’ARA alguns directius de l’empresa de concessions. La clau és el futur del negoci. Atlantia és un gestor de concessions d’infraestructures, com Abertis, i els negocis de totes dues empreses són molt complementaris.
En canvi, Hochtief i el grup ACS, encara que tenen concessions, centren el gruix del seu negoci en la construcció, totalment aliè a la tradició d’Abertis, amb una cultura del negoci concessional, que exigeix fortes inversions inicials però que té una rendibilitat molt segura marcada pels contractes concessionals. El sector de la construcció, per la seva banda, treballa amb uns marges molt més ajustats i amb molt més risc que el negoci de les concessions.
I els dos possibles compradors es preparen per a una batalla que de ben segur que farà pujar el preu de les ofertes. De moment, l’oferta d’Atlantia s’enfila a uns 16.341 milions d’euros, mentre que la de Hochtief arriba a uns 18.000 milions. Però ACS ja ha dit que acceptarà l’opa que Brookfield ha llançat contra la seva filial de renovables, Saeta. La constructora de Florentino Pérez, a través de la filial Cobra, té més d’un 24% de les accions de Saeta, i amb la venda, Hochtief podria disposar d’uns recursos addicionals per millorar la seva oferta. Mentrestant, Atlantia s’ha assegurat amb els bancs recursos addicionals per millorar la seva oferta, segons informava ahir Reuters. Atlantia té subscrit, des del moment que va plantejar la seva opa, el juny del 2017, un acord de finançament amb uns 25 bancs per pagar l’operació. Entre aquestes entitats hi figuren CaixaBank, actual soci de referència d’Abertis, el Santander i el BBVA.
