MERCAT LABORAL

Adeu a l’acomiadament de malalts

Pimec s’oposa a la derogació de l’article 52.d i adverteix que farà augmentar l’absentisme laboral

“Tinc pànic a agafar la baixa laboral quan estic malalta”. Raquel Martín -nom fictici perquè no vol perdre la feina-, de 49 anys, pateix asma bronquial. És una de les víctimes del polèmic article 52 (apartat D) de l’Estatut dels Treballadors, que permet l’acomiadament objectiu per baixes mèdiques intermitents tot i estar justificades. El nou govern espanyol ja ha deixat clar que l’article té les hores comptades. Si no hi ha sorpreses d’última hora se n’aprovarà la derogació a través d’un decret llei al consell de ministres de l’11 de febrer.

Martín feia més de quinze anys que treballava, amb diferents tipus de contracte, en una de les companyies aèries més importants, quan el seu superior la va convocar a una reunió al seu despatx. Era el maig del 2015. “Feia d’hostessa de terra i havia sol·licitat el lloc de supervisora, pensava que em dirien que me’l donaven”, explica. La realitat que li esperava era una altra. El seu cap li va posar al davant la carta d’acomiadament amb una indemnització de vint dies per any treballat i li va dir que la signés. El motiu: fer baixes intermitents justificades. Entre mitjans del 2013 i mitjans del 2014 havia faltat 23 dies a causa de la seva malaltia. “La meva primera reacció va ser riure, no entenia res”, explica. Aconsellada per un advocat, a qui va trucar al mateix moment, va decidir no signar-la. “No va servir de res perquè l’endemà m’havien fet l’ingrés de la indemnització”, recorda.

Martín va ser diagnosticada d’asma bronquial l’any 2002 després d’un ingrés hospitalari. Quan té un refredat agafa bronquitis, febre i tos. L’única manera de curar-ho és a base d’antibiòtics, inhalador i cortisona. “Quan em passava, el metge em donava la baixa per deu dies però mai la complia perquè quan deixava de tenir febre tornava a la feina”, explica. Amb la carta d’acomiadament a la mà, Martín va decidir demandar la companyia amb l’objectiu de recuperar la feina. La justícia -el cas va arribar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea- va donar la raó fins a tres vegades a la companyia argumentant que l’article 52.d permetia aquesta mena d’acomiadaments.

“Psicològicament ha sigut el cop més dur de la meva vida”, assegura. Durant dos anys va buscar feina “del que fos”: netejava cases, va treballar en un menjador escolar i en un hotel. Fins que es va apuntar a la borsa de treball de l’Institut Català de la Salut i des del juny del 2017 fa substitucions. Actualment és a l’Hospital de Bellvitge. “Durant aquest temps he tingut molts episodis d’asma i lumbàlgia però vaig a les infermeres perquè em punxin i així no haver d’agafar la baixa”, explica. Martín està convençuda que l’empresa la va utilitzar com a “cap de turc” davant l’alt absentisme laboral que hi havia a l’aerolínia.

Increment de l’absentisme

Una part de la patronal ja ha deixat clar que està en contra de la derogació d’aquest punt de la reforma laboral. “L’article 52 té moltes limitacions, cosa que el fa, precisament, equilibrat”, assegura la directora de relacions laborals de Pimec, Elena de la Campa. Segons diu, no entén com es decideix eliminar aquest punt just quan l’absentisme laboral està creixent a un “ritme important”.

Segons l’últim informe d’Adecco, el 2018 es va situar en un 5,3%. “Si l’acumuléssim seria com si 757.000 persones no haguessin anat a treballar durant tot un any”, apunta De la Campa. Aquest absentisme -afegeix- representa una despesa directa de 1.155 milions d’euros en les empreses catalanes, xifra que es multiplica per tres en despeses indirectes. “Implica contractar nou personal i pèrdua de productivitat fins que aquest treballador no acaba la formació, entre altres aspectes”, diu la portaveu de Pimec, que insisteix que “cal preservar la productivitat” de les companyies per garantir-ne la continuïtat. Pel que fa a Foment del Treball, el seu president, Josep Sánchez Llibre, va declarar sobre l’article que tenia “l’ànima dividida” i que personalment no compartia aquests acomiadaments.

El professor d’economia aplicada de la UB Raúl Ramos és partidari d’analitzar si des de l’aplicació d’aquest article s’ha reduït l’absentisme o si el problema s’accentua o disminueix depenent de si l’economia passa per una època de bonança o de crisi. “L’aprovació o derogació de mesures d’aquesta mena no es poden decidir de manera unilateral, s’han de trobar els punts en comú per garantir la productivitat de les empreses i protegir els drets dels treballadors”, assegura. Però la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va deixar clar dijous que l’eliminació de l’article és segura i queda fora del diàleg social que ja s’ha obert per derogar part de la reforma laboral del PP: “No negociarem la vulneració de drets fonamentals”.

L’ARTICLE 52.D

1. Què diu l’article?

Permet l’acomiadament objectiu d’un treballador quan falta de manera intermitent el 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, encara que les absències estiguin justificades mèdicament i sempre que el total de faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors arribi al 5%.

2. Quan es va aprovar?

S’hi va donar el vistiplau durant l’última reforma laboral del govern de Mariano Rajoy, l’any 2011, i va entrar en vigor el 2012.

3. Quan està previst que es derogui?

Segons el nou govern espanyol, “immediatament”. La data que hi ha damunt la taula és l’11 de febrer. Els sindicats han demanat que es derogui com més aviat millor després que el Tribunal Constitucional avalés l’article en una sentència feta pública a l’octubre.