L'autoritat fiscal veu "molt exigent" l'objectiu de dèficit per aquest 2015

El president de l'Airef, José Luis Escrivá, reclama més transparència a l'Estat i que es reformi la llei d'estabilitat. Ha presentat al Congrés les memòries del 2014, l'any en què es va constituir l'organisme

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha posat aquest dimarts sobre la taula tota la seva bateria de reclamacions després d'un any de la seva creació. El president de l'Airef, José Luis Escrivá, ha presentat al Congrés les memòries del 2014, reclamant a l'Estat més transparència, una reforma imminent del sistema de finançament autonòmic, una reforma també de la llei d'estabilitat i també una flexibilització dels objectius de dèficit de les comunitats per aquest 2015 tot i les perspectives de creixement econòmic.

Escrivá considera que l'objectiu de dèficit públic del 4,2% del PIB enguany és "molt exigent" i diu que perquè es es pugui complir caldrà una execució "estricta" dels pressupostos de les administracions. No és el primera vegada que considera que l'objectiu d'estabilitat pressupostària per al 2015 és molt estricte, ja ho va fer el passat octubre en l'informe sobre els Pressupostos Generals de l'Estat, però ara ha matisat que a dia d'avui aquest diagnòstic "es manté" tot i les perspectives de creixement per a Espanya. I és que als pressupostos cal sumar-hi noves mesures del PP amb una elevada càrrega electoralista, com el Programa d'Activació del treball o l'anomenada llei de la segona oportunitat. El govern de Mariano Rajoy fia la recuperació econòmica al compliment dels objectius de dèficit, però el president de l'Airef adverteix que és difícil.

Més transparència

Però si una crítica ha fet aquest dimarts a la comissió d'Hisenda del Congrés el president de l'Airef ha estat a les dificultat que estan trobant per recollir informació. Sobretot de supervisors com el Banc d'Espanya, l'Institut d'Estadística Nacional (INE) o la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), l'òrgan de control intern de la gestió econòmica i financera del sector públic estatals. Tots ells formen part de l'anomenat Comitè Tècnic de Comptes Nacionals, que no ha respost a cap de les peticions, reiterades, de l'Airef, perquè expliquin els seus càlculs metodològics, és a dir, com cuinen les xifres. "El problema és que a Espanya no hi ha una cultura de la transparència", ha dit.

El responsable de l'autoritat fiscal ha reconegut que durant aquest primer any de funcionament el diàleg amb les administracions ha estat "escàs" i que no s'està complint la "fórmula nova" del principi de "complir o explicar" recollit en la llei d'estabilitat, pel qual les institucions han de respondre a l'Airef assumint les seves recomanacions o argumentant que les rebutgen.

Reforma de la llei de finançament autonòmic

Escrivá ha respost a CiU que ells, com a autoritat independent, "no poden opinar sobre el sistema de finançament autonòmic, sobre com es reparteixen els ingressos". Però sí que ha esperonat el govern espanyol a impulsar una reforma en aquest sentit que integri tots els programes d'urgència i extraordinaris que s'han aprovat durant la crisi, com el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i el Pla de Proveïdors, amb un nou repartiment d'ingressos. Però que en aquest escenari també es tingui en compte el deute de les comunitats. "El FLA i el Pla de Proveïdors han estat una solució necessària i urgent, però en algun moment cal un esquema definitiu", ha dit, afegint que "estaria bé que" en aquest esquema s'inclogués el problema de la distribució d'ingressos i la manera com les comunitats autònomes gestionen el dèficit i l'emissió de deute.

Més continguts de