L'Ajuntament de Barcelona denuncia una operació d'estat contra l'economia catalana després de l'1-O

Aprova una declaració amb el suport del PDECat, ERC i la CUP

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una declaració en què denuncia una operació d'estat contra l'economia catalana després del referèndum de l'1-O i la declaració unilateral d'independència (DUI) aprovada pel Parlament.

La declaració, en què es denuncien pressions de l'Estat per provocar el trasllat de seus de les empreses catalanes i la retirada de fons dels bancs catalans de les empreses públiques estatals, s'ha aprovat amb els vots a favor del PDECat, ERC i la CUP, a més dels regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé. Hi han votat en contra el PSC, Ciutadans i el PP, mentre que els regidors de BComú s'han abstingut.

Així va fer l’Estat la guerra econòmica contra Catalunya

La declaració, aprovada en la comissió de presidència, drets de ciutadania, participació i seguretat i prevenció, denuncia "l’operació d’estat en què s’hauria pressionat empreses i entitats financeres catalanes i multinacionals, la majoria residents a Barcelona, perquè traslladessin les seus i les oficines fora de Catalunya".

Tanmateix, la declaració indica que "aquestes pressions haurien consistit en la retirada de fons estatals d’entitats financeres catalanes i a instar empreses catalanes i espanyoles a fer el mateix i retirar-se de Catalunya".

La declaració inclou la posició expressada en la comissió pel regidor del PDECat Jaume Ciurana, en el sentit que la Casa del Rei i el govern espanyol van liderar aquesta operació. L'Ajuntament denuncia en la declaració "el menyspreu amb què el govern de l’estat espanyol, la Casa del Rei i els partits que els donen suport tracten els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tot dissenyant una operació d’estat que volia crear el col·lapse financer i posar en risc els estalvis de milions de catalans i catalanes".

La declaració no ha obtingut el suport del grup de govern de BComú. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha retret als grups independentistes no assumir la seva part de responsabilitat en el que va passar. "Hi ha una responsabilitat de l'Estat, però cap assumpció d'altres responsabilitats", ha indicat, alhora que ha incidit que la prioritat ara és aprovar uns pressupostos adequats a la situació.

En la defensa de la declaració, el regidor del PDECat Jaume Ciurana ha retret als poders de l'Estat el "menyspreu" a l'economia catalana i haver posat "en risc els estalvis de milers de famílies catalanes, fossin unionistes o independentistes", mentre que el regidor Gerard Ardanuy ha dit que l'Estat va voler "castigar la població catalana amb una operació de descapitalització del país".

Per la seva banda, el regidor d'ERC Jordi Coronas ha destacat que les primeres retirades de fons van ser d'empreses públiques estatals com Renfe, Adif o RTVE, la qual cosa, en la seva opinió, "demostra que era una operació d'estat". Maria Rovira, de la CUP, ha denunciat que "els tentacles de l'estat espanyol passen també pel control econòmic del país".

La regidora de Ciutadans Marilén Barceló, en canvi, ha atribuït la fugida d'empreses a "la inseguretat jurídica que vostès van provocar amb la DUI", mentre que per a Montserrat Ballarín, del PSC, el trasllat de seus "va aparèixer per la unilateralitat del procés independentista, que gairebé porta a la ruïna econòmica". Per a Alberto Fernández Díaz, del PP, "l'única pressió que van rebre les empreses va ser la generada per l'independentisme".

Més continguts de