INDÚSTRIA

Alcoa, un desastre anunciat

L’empresa privatitzada per Aznar encara el tancament després de rebre 800 M€ d’ajudes públiques
Protestes dels treballadors d’Alcoa a Santiago de Compostel·la la setmana passada / XOÁN REY / EFE

“El procés tira endavant, sense cap aposta per part de l’empresa”, responia, cansat, el president del comitè d’empresa d’Alcoa San Cibrao (Lugo), José Antonio Zan, dijous després d’un matí de reunions entre multinacional i sindicats. El sindicalista es refereix al procediment d’acomiadament col·lectiu que Alcoa va presentar de manera oficial el 17 de juny per a la fàbrica d’alumini que té a San Cibrao, l’única planta d’alumini primari que queda a Espanya.

L’anunci de l’ERO, però, s’estava cuinant des de feia temps. Els treballadors, coneixedors de la situació, ja van començar les reivindicacions a finals de maig. En joc hi ha 534 llocs de treball directes, però també 400 d’indirectes. Aquests últims són treballadors auxiliars i estan contractats per altres empreses, tot i que treballen “les vuit hores de la jornada dins d’Alcoa”, explica Quique Rocha, que fa deu anys que treballa a la fàbrica. Ara s’han organitzat en una coordinadora perquè no se’ls consideri un “dany col·lateral de l’anunci de l’ERO, sinó principal”, diu Rocha, de manera que quedin emparats dins les negociacions.

L’empresa fa temps que argumenta que ja “no és solvent” a causa del cost de l’energia, que suposa el 40% dels seus costos per l’alt consum propi i per l’“elevat” preu estipulat a Espanya. El conflicte, però, no és flor d’un dia.

De la privatització als ERO

L’explotació de l’alumini va començar a Galícia als anys 70. Ho feia com una indústria complementària a totes les primàries que ja hi havia a la zona. Fins al 1998 el complex industrial va ser de domini públic a través d’Inespal (Indústria Espanyola de l’Alumini). Aquell any un gegant nord-americà aterrava a Galícia. Era Alcoa, a qui José María Aznar, a cop de privatització, “va regalar” la planta, denuncien els empleats. Des d’aleshores, tot ha anat a pitjor, asseguren els treballadors.

El fet és que l’empresa va estar fins al 2012 pagant l’electricitat segons la tarifa de l’any 1998, que va tombar el Tribunal de Competència de la Unió Europea. Fins aleshores la SEPI compensava la diferencia a l’empresa. A partir del 2012, però, es van seguir buscant altres mecanismes, com el d’interrompre l’activitat en moments puntuals d’alta demanda del sistema elèctric. A canvi, Alcoa rebia una remuneració de l’Estat. El cost d’això, però, és molt elevat i “Espanya n’ha fet un abús”, asseguren els treballadors. El que passa avui a la fàbrica de San Cibrao és el que fa un any van viure a la Corunya, diu Julio Moskovich, que fa vint-i-un anys que treballa a la fàbrica que Alcoa tenia a la localitat. Finalment, el desembre del 2019 i després d’un any de negociacions, Alcoa va arribar a un acord amb el Grup Industrial Riesgo.

Una solució que no arriba

“Hi ha una falta de voluntat política”, assegura el president del comitè de treballadors. Qui té competències en indústria és la Junta de Galícia, però és l’Estat qui podria intervenir l’empresa, solució per la qual aposten els sindicats. Si això passés, el camí seria “buscar una tarifa elèctrica estable i productiva perquè inversors seriosos s’hi interessin”, explica Rocha. El problema són les pèrdues i els 800 milions d’euros que l’empresa ha rebut d’ajudes públiques i que van portar la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, a denunciar que Alcoa només volia “subvenciones, subvencions i subvencions” i que era “l’enemic”.

Tenint en compte els antecedents, la resposta dependrà o bé del que decideixin les administracions o bé, com va passar fa un any a la Corunya, de l’arribada a última hora d’un comprador. Amb tot, “és un tema estratègic per a Galícia”, defensa Moskovich, que alerta, preocupat, que “Galícia viu un tancament d’empreses” i que “si segueix així aviat serà un desert”.

Gamesa vol deixar Navarra

Alcoa, a Galícia, i Nissan, a Catalunya, no són les úniques multinacionals que últimament han fet trontollar el sector industrial a Espanya, que suposa el 16% del PIB espanyol, quatre punts per sota del que recomana la Unió Europea. El conflicte també s’ha encès a Navarra. El fabricant d’aerogeneradors alemany Siemens Gamesa ha anunciat el tancament de la planta d’Aoiz, prop de Pamplona, i l’acomiadament de 239 treballadors. L’empresa va comprar la fàbrica fa 11 anys i des d’aleshores tot han sigut “incerteses”, diuen els treballadors, preocupats des que Gamesa va comprar fa uns mesos una factoria a Portugal, prop de Porto. La multinacional no només ha comunicat “pèrdues econòmiques”, sinó que argumenta una pèrdua de competitivitat dins el sector, tot i tenir un contracte de producció firmat fins a l’any 2021.