Aldi, Consum i Bon Preu, a la cursa per comprar Caprabo

BarcelonaEls rumors que Caprabo podria ser comprat per un competidor són constants des de fa anys, tot i que Eroski, propietària del grup català de supermercats des del 2007, sempre ha insistit que “Caprabo no està en venda”. Però el cert és que fa temps que està al mercat i ara mateix hi ha com a mínim tres grans grups que han mostrat interès per comprar tota la companyia o almenys una part, segons ha pogut saber l’ARA. Es tracta d’Aldi, Consum i Bon Preu. Tots tres han mantingut algun tipus de contacte amb Eroski. Consum fins i tot hi ha mantingut una trobada formal, tot i que oficialment el grup ho nega. Fonts del sector, però, apunten que qui està més ben posicionat per guanyar la cursa és l’alemanya Aldi. Consultada per aquest diari, la cadena ha declinat fer declaracions.

Segons les fonts consultades, Aldi necessita agafar múscul per competir amb el seu gran rival, la també alemanya Lidl, que ja té 600 establiments a l’Estat. Lidl està accelerant amb força a Espanya i, juntament amb Mercadona i Bon Preu, ha sigut una de les beneficiades dels problemes que viuen Eroski i Dia.

Ara mateix Lidl és, amb una quota de mercat de més del 5%, el quart grup de distribució a tot Espanya, segons dades de Kantar Worldpanel, mentre que Aldi arriba només al 2%. Aquest últim grup té 308 locals i un pla d’expansió a Espanya per obrir 300 establiments més els pròxims anys. L’única manera d’aconseguir-ho -asseguren les fonts-és comprant un competidor.

A més, Aldi ja fa tres anys que aposta per un tipus de locals diferents: fins ara optava per supermercats amb grans aparcaments (el mateix model que Lidl), mentre que ara ha començat a obrir supermercats urbans, que encaixen amb els que té Caprabo. A això s’hi ha d’afegir, segons les mateixes fonts, que la zona d’Espanya on Aldi és més forta és a la costa mediterrània (incloent-hi Catalunya, on té més de 60 locals). El fet que Caprabo tingui la seu logística a l’Hospitalet de Llobregat facilitaria la distribució.

La dificultat de Caprabo és que té molts supermercats poc cuidats que obligarien els compradors a fer inversions importants. En canvi, “el millor de Caprabo són les ubicacions d’alguns dels seus locals”, expliquen. Ara bé, els establiments no són propietat de Caprabo ni d’Eroski, sinó de Caboel, la societat que agrupa els fundadors originals de Caprabo.

Els competidors que no correran aquesta cursa són Dia, que travessa una profunda crisi: Alcampo, que està perdent diners a França, i Mercadona, que amb prop d’un 26% de quota de mercat és la cadena de supermercats més gran d’Espanya.

Un deute de més de 1.500 M€

Eroski (que forma part de Mondragón, el grup cooperatiu més gran d’Espanya) té 33.000 treballadors, entre cooperativistes i empleats. Entre totes les seves marques, el grup té més de 1.600 establiments a Espanya, 325 dels quals són de Caprabo i dels supermercats de conveniència Caprabo Ràpid. La filial catalana té 6.500 treballadors.

El gran problema d’Eroski és el seu deute, de 1.540 milions, i Caprabo és un dels actius amb els quals poden reduir-lo més ràpidament. A més, com que no està totalment integrat a Eroski (manté serveis centrals propis), escindir-lo seria bastant senzill. Ara bé, Eroski va pagar 1.200 milions per Caprabo el 2007 i, segons el sector, ara val la meitat. Això explica en part les reticències d’Eroski a vendre-se-la, ja que hauria de comptabilitzar aquesta diferència com a pèrdues al seu compte de resultats.

Eroski va refinançar el seu deute el febrer de l’any passat, quan va aconseguir pactar una rebaixa de 240 milions si es venia actius, tant filials -com ara Caprabo- com immobles. Concretament, l’acord de refinançament signat l’any passat preveu el pagament d’un primer tram de 1.000 milions d’euros amb un interès de l’Euríbor de més 2,5 punts percentuals, i un segon tram de 540 milions amb un interès del 0,5%. A més, per mantenir la seva activitat ordinària, Eroski continuarà tenint accés a línies de crèdit operatiu per valor de 372 milions d’euros. Des del 2010 Eroski ha reduït el seu deute més de 1.800 milions, 731 milions dels quals en els últims quatre anys.

Setze entitats financeres acumulen tres quartes parts dels 1.540 milions del deute d’Eroski. Entre aquestes entitats hi ha BBVA, CaixaBank, Bankia, Kutxa o Caja Laboral. El Sabadell també tenia part del deute, però se’l va vendre al banc nord-americà Bank of America Merrill Lynch.

El grup va tancar el 2018 (últim exercici publicat) amb una facturació de prop de 4.700 milions d’euros, un ebitda (benefici abans d’impostos i interessos) de 250 milions i un benefici net d’1,6 milions.