EMPRENEDORIA

Alexandra Mitjans: “Els emprenedors socials volen arribar on no ho fa l’administració”

Entrevista a la directora d’Ashoka a Espanya

Alexandra Mitjans dirigeix a Espanya la fundació Ashoka, una entitat sense ànim de lucre fundada el 1981 als Estats Units. Ashoka va néixer amb l’objectiu de fomentar l’emprenedoria i la innovació social arreu del món, i actualment té 3.600 membres, 14 dels quals a Catalunya. L’última setmana de novembre Ashoka va presentar els seus nous emprenedors a l’estat espanyol -dos dels quals catalans- i va celebrar la seva trobada europea a Barcelona.

Diuen que l’emprenedoria social és una combinació entre la filantropia i la inversió de mercat. Creu que és cert?

Nosaltres veiem els emprenedors socials com a persones que volen solucionar un repte social per sobre de l’interès personal o l’econòmic, ja sigui a través d’una empresa, de l’administració pública o de la docència, perquè arribi el canvi estructural. La nostra definició d’emprenedor social és molt àmplia, va més enllà d’una figura legal.

Quin és l’impacte de l’emprendoria social en els indicadors econòmics?

No ens regim per les mètriques convencionals d’impacte, com la creació de llocs de treball, sinó per quantes persones del mateix ecosistema adopten les teves mesures. Esclar que hi ha molts emprenedors que creen treball, tenim projectes que han arribat a crear 35 cooperatives i 200 llocs de treball directes. Però hi ha moltes modalitats d’emprenedor social, des d’una fundació fins al que és purament una empresa.

¿La crisi financera ha impulsat aquest tipus d’emprenedoria?

Sense cap mena de dubte. Com més visibilitzem els problemes socials en l’entorn que ens envolta, més persones hi haurà que els solucionin. Avui dia som conscients de reptes com la immigració, el medi ambient, l’envelliment... També alguns dels temes més importants a l’Estat són la despoblació rural i la desigualtat econòmica. Una societat connectada amb els seus reptes els aborda millor.

Molt sovint es tracta d’iniciatives que detecten una necessitat social a la qual l’administració no arriba... Quin és el paper de les institucions?

És prioritari que, perquè aquestes solucions arribin al gruix de la població, passin a través de l’administració pública. L’objectiu principal de bona part dels emprenedors socials és arribar allà on no ho fa l’administració i demostrar la viabilitat del seu projecte perquè l’administració l’adopti. Però la implicació depèn de cada institució, i l’administració no té la velocitat que necessiten certs reptes socials.

Quines dificultats es troben aquestes empreses per finançar-se?

El sistema d’inversió i l’ajuda a l’emprenedor estan encara molt encarats a l’emprenedor tradicional. L’emprenedor social necessita un capital més pacient, però el món de la inversió està dirigit a cicles curts. Per sort, la inversió d’impacte s’està convertint en una nova realitat a Espanya i busca uns models híbrids de finançament entre els tradicionals i les donacions.

Sense les ajudes i les donacions, ¿l’emprenedoria social és autosostenible econòmicament?

No crec que hi hagi una dependència de les ajudes perquè, amb totes les retallades dels últims anys, els emprenedors socials s’han habituat a treballar sense. Fa cinc anys, les ajudes representaven el 70% del seu pressupost i, de sobte, en un any van caure moltes d’aquestes subvencions. Els emprenedors socials han ideat noves maneres que la seva sostenibilitat no depengui de l’administració.

¿Els inversors que opten per l’emprenedoria social són particulars o grups d’inversió?

Tenim una xarxa de donants i inversors particulars, però també hi ha el món dels fons d’inversió d’impacte. S’estan creant diversos fons d’aquest tipus, tant en l’àmbit europeu com estatal, que atenen aquests models de finançament híbrid. Tot i això, també hi ha el món convencional de l’empresa que es vol implicar en l’emprenedoria social i en finança part de l’activitat.