FARMÀCIA

Almirall: una crisi que pot no ser puntual

La farmacèutica perd un 42% del valor en dos mesos mentre els analistes qüestionen el seu recorregut

La setmana abans de la seva caiguda i de ser venut, el Banco Popular va perdre un 38% del seu valor. Una caiguda històrica que ha estat a punt d’igualar la farmacèutica catalana Almirall en aquesta segona setmana de juliol. L’empresa de la família Gallardo ha perdut aquesta setmana quasi un 25% del seu valor i ha disparat els dubtes sobre el seu model de negoci.

El sotrac d’aquesta setmana té a veure amb les males notícies que aporta el principal focus de negoci d’Almirall, que és la dermatologia, i la seva posició als Estats Units. La companyia ha admès davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors problemes diversos: afectacions en els inventaris, massa curts, l’aparició d’un genèric de la competència que aquest any farà caure les vendes d’un medicament de 94 a 30 milions, un impacte de fins a 80 milions per un deteriorament en el fons de comerç d’una filial i problemes relacionats amb l’ús inadequat d’un programa d’assistència al pacient al país.

Però aquest compendi d’ensopegades als Estats Units només explica el que s’ha viscut en els últims dies. El diagrama de l’evolució en borsa d’Almirall és molt més preocupant que això. L’acció està actualment al voltant dels nou euros, però durant l’últim any ha vorejat els 14 euros. Des de principis de maig, el preu de les accions de la companyia, la quarta farmacèutica de Catalunya després de Grifols, Esteve i Indukern, ha caigut dels quasi 17 euros als nou actuals, i l’empresa ha passat de valer quasi 3.000 milions a estar lleugerament per sobre dels 1.500. Les xifres són especialment sagnants per a la família propietària, els Gallardo, que retenen més d’un 66% del capital de la companyia i que, per tant, han perdut en aquest parell de mesos fins a 900 milions d’euros.

Un sector de gegants

La companyia manté una política comunicativa típica de les empreses farmacèutiques catalanes, és a dir, de perfil baix. Consultada per aquest diari, no ha sigut possible que oferís una explicació de la situació actual i de les perspectives de futur.

Al sector, però, sí que hi ha veus que parlen, i ho fan per pintar un futur incert per a la companyia. Per entendre la posició en què està Almirall cal recordar que el 2014 va fer caixa venent per més de 1.000 milions d’euros el seu negoci respiratori a AstraZeneca. Després d’allò, va centrar-se en el negoci dermatològic. Però Almirall, diuen al sector, “és massa petit per competir en un mercat de gegants”. Entre els seus rivals hi ha monstres de la talla de Bayer, AstraZeneca, GlaxoSmithKline, Merck, Sanofi, Pfizer, Roche, Novartis o Johnson&Johnson. El problema és obvi: la pràctica totalitat de les corporacions més grans del sector tenen productes dermatològics al seu portfoli.

Això és especialment difícil de gestionar en un moment en què el cost de fer recerca i desenvolupament (R+D) és elevat. “Els processos són més llargs, més difícils i més arriscats”, diu un directiu català del sector. Aquest augment de la despesa de la investigació, clau en el sector, té a veure amb l’increment dels controls i requeriments de les agències reguladores però també amb la caiguda dels beneficis esperats perquè les grans necessitats mèdiques de la població ja estan, en general, cobertes i ara la R+D es fa sobre malalties menys habituals i, per tant, menys rendibles. Així, són els grans els que poden seguir apostant pels medicaments del futur. I Almirall no és un d’ells.

Amb unes vendes de 764 milions l’any passat, la farmacèutica va destinar 98 milions a R+D, una xifra que no s’acosta a la dels grans del sector. De fet, no és casual que Almirall hagi desaparegut del rànquing de les 1.000 companyies més innovadores del món que elabora cada any la consultora PwC. Com a exemple, Grifols, al podi mundial dels productes derivats de la sang, va gastar l’any passat 220 milions d’euros (i va ser l’única catalana del rànquing).

“Si no tens diners per fer R+D, a mesura que passen els anys el valor de la companyia va a menys -explica un analista del sector-. I això és exactament el contrari del que passa, per exemple, amb Grifols”, afegeix aquesta veu.

Els resultats no acompanyen

Després de la venda milmilionària a AstraZeneca, els resultats d’Almirall no han tingut una tendència especialment brillant. El 2014 va guanyar 448 milions; un any després, 131 milions; i l’any passat, 75 milions. Si es té en compte el benefici abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions (ebitda), la dinàmica segueix sent preocupant. El 2014 (l’any del primer gran cobrament de l’acord amb AstraZeneca) va ser de 686 milions; el 2015, de 205 milions; el 2016, de 227; i per a aquest any els últims esdeveniments situen aquest paràmetre entre els 140 i els 170 milions. Així, en el millor dels casos, ha perdut un 75% del resultat d’explotació brut en només tres anys. I pel que fa al benefici net, ha caigut un 83% entre el 2014 i el 2016, i s’espera un altre exercici fluix.

La situació, a més, és especialment delicada en un moment en què aquesta empresa familiar no té resolta la seva successió i en què el seu actual president, Jorge Gallardo, ja supera els 75 anys.

UN LUSTRE DUR PER A LA FARMACÈUTICA

2011 - La successió

El president i patriarca de la farmacèutica, Jorge Gallardo, va triar com a successor el seu fill Carlos l’any 2011, però es va trobar amb una negativa. Aleshores va inclinar-se per Eduardo Sanchiz, actual conseller delegat, extern a la família.

2014 - La gran venda

Almirall va vendre el seu negoci respiratori a AstraZeneca per una xifra superior als mil milions d’euros. Com a conseqüència, es va centrar en el negoci dermatològic i va posar el focus en els mercats europeu i nord-americà.

2014-2016 - Crisi

Els dos anys posteriors a l’acord amb AstraZeneca, la farmacèutica va retallar uns 1.200 llocs de treball, 719 dels quals van anar al gegant britànic. També es van succeir tres ERO, l’últim dels quals pactat al novembre, amb 102 acomiadaments.

2015 - El Procés

Abans de les decisives eleccions del 27 de setembre, Jorge Gallardo va enviar un videocomunicat als seus treballadors en què avisava que la independència perjudicaria l’empresa. Gallardo ha ratificat el missatge posteriorment.

2016 - Escàndol fiscal

Els papers de la Castellana van revelar que Jorge Gallardo i el seu germà Antonio van aprofitar la polèmica amnistia fiscal del PP per legalitzar un patrimoni de 113 milions d’euros. Per fer-ho, van pagar 2,7 milions, només un 2,4%.

Més continguts de