Amsterdam, de soci a maldecap per a Airbnb

La ciutat ha restringit l’ús de la plataforma, que abans l’agafava d’exemple

De presumir de col·laboració a recórrer les seves normes i presentar queixes a la CE. La relació entre Amsterdam i la plataforma de lloguer d’allotjaments turístics Airbnb ha passat de ser una bassa d’oli a l’enfrontament. La saturació turística de la capital dels Països Baixos, com ha passat en altres ciutats com ara Barcelona, s’ha convertit en una de les guerres dels seus ajuntaments, que comparteixen color polític. Amb l’arribada d’una nova coalició ecologista i d’esquerres al consistori de la ciutat, Amsterdam s’ha convertit en un maldecap per a la tecnològica nord-americana.

Airbnb recorda i defensa que treballava colze a colze amb l’ajuntament holandès des del 2015, quan va ser la primera ciutat amb què van començar a compartir dades i, fins i tot, a recaptar la taxa turística. Segons les xifres de la plataforma, a Amsterdam hi ha uns 20.000 amfitrions, és a dir, persones que lloguen habitacions o apartaments. En total, s’hi anuncien uns 21.000 allotjaments, uns 2.000 més que a principis del 2018. Un augment que la plataforma també atribueix al fet que actualment permet que s’hi anunciïn també hotels.

Les mesures d’Amsterdam

La capital holandesa ha retallat fins a la meitat el límit de nits que es pot llogar una habitació o allotjament turístic, de 60 a 30 nits anuals, i no s’hi poden allotjar més de 4 persones. Qui vulgui fer-ho, a més, ha de tenir uns permisos, que, això sí, són més fàcils d’obtenir que a Barcelona, on les llicències estan congelades. Airbnb assegura que, de tots els turistes que passen una nit a Amsterdam, només un 8% ho fan a través seu, mentre que, en canvi, s’eleva fins al 20% del total el percentatge de despesa que els seus turistes aporten a la ciutat.

Responent a l’ARA, un portaveu de l’Ajuntament d’Amsterdam explica que s’ha optat per un enfocament totalment nou per racionalitzar l’impacte del turisme, del qual Airbnb és només una part. Per exemple, s’han endurit les normes i sancions sobre conductes inapropiades, com els turistes que beuen als carrers o els que fan més soroll. Però també s’està impulsant una campanya turística que vol promoure altres aspectes de la ciutat i del país més enllà del Barri Vermell.

Sigui com sigui, la capital holandesa pateix una situació similar a la de Barcelona, on els habitants perceben que el turisme encareix la vida i els preus de l’habitatge, i aquí és on Airbnb es troba al centre de la polèmica. El nou límit de nits, a més, ha acabat de tensar la corda. Airbnb, juntament amb plataformes com Booking o HomeAway, han recorregut la mesura i una associació de propietaris l’ha portat a la Comissió Europea demanant que se sancioni Holanda per haver infringit les normes europees.

Fins ara, Airbnb col·laborava per garantir que el límit dels 60 dies es complís, però ara s’oposa frontalment al nou llindar i va marxar de la taula de negociació amb el consistori. A més, es queixa que, mentre que des d’aquesta plataforma s’ha col·laborat sempre amb les institucions, altres empreses com Booking (amb seu a Holanda) no els respecten. Segons un portaveu, “Airbnb és part de la solució al repte històric que Amsterdam té amb el turisme i assegura que hi continuaran col·laborant”, però la realitat és que la seva relació s’ha refredat en només tres anys.

Noves mesures a la ciutat holandesa

Límit de nits

Fins al 2019 es podia llogar un allotjament com a màxim 60 nits l’any, però ara el màxim són 30. En ciutats com Londres i París el límit és més alt.

Nombre de persones

En una mateixa nit no es poden allotjar més de quatre persones al mateix lloc.

Taxa turística

L’ajuntament de la capital holandesa té la intenció d’augmentar encara més el preu de la taxa turística. En aquest sentit, la companyia ha presentat propostes, com ara apujar-la en zones més saturades, i ha suggerit iniciatives com la de discutir amb els ciutadans en què cal invertir els diners recaptats, com es fa a Dinamarca.

Més continguts de