PANDÈMIA

Àngels Chacón: “Salvar vides i preservar l’economia no són coses contradictòries”

Entrevista a la consellera d’Empresa i Coneixement

Àngels Chacón (Igualada, 1968) és consellera d’Empresa i Coneixement. Des del confinament, fa el diagnòstic del xoc econòmic que estem experimentant i de la necessitat de mesures ràpides i contundents.

Gràcies per acompanyar l’ARA en aquestes circumstàncies. A més, vostè és igualadina...

Sí, confinada des del dia 12.

Va triar tornar cap a casa?

Era al Govern i el conseller Buch em va dir: “Hauràs de decidir si passes el confinament a fora o des d’Igualada, però no podràs entrar ni sortir”. Per temes personals, vaig decidir venir a Igualada. També és cert que ja feia molt de teletreball i sempre duc l’ordinador al damunt.

El president Torra està molt preocupat per les qüestions de salut i de vegades planteja una dicotomia entre la vida i l’economia. ¿Hi ha un equilibri possible?

En primer lloc s’ha de preservar la vida i la seguretat de tots nosaltres, però això no vol dir desatendre l’economia. Hi ha mesures necessàries per acompanyar l’economia productiva que permetin accedir a crèdits, la suspensió i moratòria de pagaments tributaris i ajuts directes a sectors. Per tant, aquesta elecció és errònia perquè preservant la salut alhora també podem preservar l’economia. No crec que les dues coses siguin contradictòries.

¿Era possible avançar-se a la gravetat d’aquesta situació?

Veient-ho en perspectiva, segurament. Jo recordo la darrera vegada que vaig viatjar a fora. Era a Amsterdam per aquesta fira que vindrà l’any vinent a Barcelona, i llavors vèiem el que passava a la Xina, els carrers buits, la gent confinada... I no ens podíem imaginar que això ens arribaria a nosaltres.

Quin impacte preveu que tindrà sobre l’economia catalana?

Hi ha tres vectors que la condicionen totalment. U: tenim un teixit productiu molt diversificat. Dos: petita i mitjana empresa en el 95%. I tres: molt internacionalitzat. Per tant, qualsevol cosa que passa arreu del món ens afecta molt. A més, hi hem d’afegir dos dels sectors essencials que tenim. Un és el turisme, que ens aporta un 12% del PIB, i està aturat. L’altre és el comerç, que, tret dels subministraments essencials, està tancat. Són dos sectors que, d’entrada, deixen de percebre qualsevol ingrés i segueixen tenint despeses. I hi hem d’afegir que ja veníem d’una situació complicada perquè era necessari adaptar el nostre teixit industrial al que és la indústria 4.0, és a dir, com integrem les noves tecnologies en l’estratègia industrial. Això farà que molts sectors, el de l’automoció, per exemple, hagin de canviar models de negoci, relacions amb productors, proveïdors, clients, etc.

Quan la digitalització s’estava aplicant, arriba aquesta crisi.

Estem en una aturada molt perillosa. Per això insistim que cal preservar aquest teixit empresarial durant almenys uns mesos o l’arrencada serà molt difícil. Hi ha incertesa sobre com serà de gradual l’arrencada, la tornada, jo ja no diria a la normalitat sinó a l’activitat. Evidentment, estem en una situació complicada, sí.

¿Podríem dir que l’any 2008 ens en vam sortir gràcies a la internacionalització i aquesta vegada ens en sortirem gràcies a la digitalització?

Només ens en sortirem si tenim en compte la globalitat de l’economia. Estem interconnectats, hiperconnectats amb la resta de països del món. En el sector del turisme hi ha qui parla del turisme domèstic, i aquí aniran adreçades les campanyes més immediates. Però, posant-hi xifres, nosaltres a Catalunya som 7 milions i mig d’habitants i l’any passat ens van visitar 19 milions de turistes. Evidentment, caldrà generar coneixement i innovació, que és el que dona competitivitat als territoris. Per això és molt important cuidar tot aquest ecosistema innovador amb les start-ups incloses, els centres tecnològics, els centres de recerca, el sistema universitari. L’altre aspecte, evidentment, és la capacitat que tinguem d’injectar liquiditat al nostre teixit productiu, d’ajudar-lo.

En aquesta situació, quines mesures concretes prendrà vostè i quines exigirà a l’Estat per ajudar el sectorsturístic i el del comerç?

El que estem fent ara és monitoritzar molt bé el que està passant, per aplicar després metodologies vinculades a la intel·ligència artificial perquè les accions que fem siguin molt efectives. Avui en dia ja no podem llançar campanyes en abstracte. Hem de pensar molt bé quin públic anem a buscar. Però, a curt termini, campanyes per fomentar el mercat domèstic.

I què demana al govern espanyol?

Al govern espanyol, que és qui té més múscul financer, li demano ajuts directes per a un sector que ja ha perdut la Setmana Santa, mentre l’estiu pinta bastant magre. Per tant, ajuts directes i després el mateix que demanem al sector, que aquests mesos si no hi ha cap mena d’entrada no poden mantenir les despeses. Per tant, suspensió i moratòria de tributs i, evidentment, després ajuts a autònoms. A Catalunya, per als 540.000 autònoms que tenim, no demano prorrogar les quotes: demano que no es cobrin. Representen 185 milions al mes. Si no tenen cap ingrés no té sentit que continuïn contribuint.

Els autònoms afirmen que les ajudes establertes per la Generalitat són incompatibles i burocràticament complexes. ¿Hi està d’acord, que són molt millorables?

Sí, és millorable. Estem parlant amb els diferents departaments perquè no pot ser que necessitis un ajut i exigim incompatibilitat. Haurem de complementar-ho i corregir-ho, sí.

De manera immediata? La situació dels autònoms és urgent.

Sí, ja n’estem parlant amb els agents socioeconòmics i també amb el vicepresident Aragonès.

El sector de recerca i del coneixement es va posar a disposició pública per ajudar amb els tests. ¿Ja hi estan col·laborant?

La nostra responsabilitat era activar tots els centres de recerca i no ha estat fàcil. Ara cada centre té tant la maquinària com l’operativa per a l’elaboració d’aquests tests PCR. Ha calgut complementar-ho amb el treball d’ACCIÓ, en la cerca de reactius, i els hem posat a disposició de Salut. Ara és Salut qui determina quan, com i amb quins col·lectius es prioritza l’elaboració de tests.

¿Estan a punt però en aquest moment no estan actius?

Em consta que s’ha començat a activar però, repeteixo, la xifra sobre quants tests es faran per dia i en quins col·lectius, la té Salut.

Consellera, ¿el Govern està preparant el desconfinament?

Hem d’atendre en primer lloc als criteris científics, però des de cada departament hem d’anar veient com es produirà i com estratègicament el comencem a enfocar.

El Procés ha tingut un component econòmic. ¿Aquesta situació ha tornat a posar en evidència els límits de Catalunya com a comunitat autònoma?

Jo confio molt en la nostra capacitat de gestió, que aquí no hem pogut demostrar del tot perquè hi ha hagut una centralització de competències. Fins i tot un estat com Alemanya, amb tots els seus lands, ha optat per altres solucions. Aquest decalatge que hi ha de vegades en la presa de decisions ens ha perjudicat. També és ben cert que el nostre territori és diferent, amb un PIB industrial molt més alt que la resta, i això fa que tinguem unes demandes pròpies que obeeixen a la nostra realitat.

¿La cooperació i la col·laboració s’ha substituït un cop més per la visió Madrid-cèntrica de l’Estat?

Sí. En aquest sentit, crec que és evident que hem aparcat momentàniament postures que teníem molt oposades en la manera com s’estava gestionant el problema. Ara bé, tampoc passem a l’altre extrem de dir que, aprofitant que hi ha això, ens oblidem de la resta i aquí fem com si no hagués passat res i ara, a més, aprofitem per reconstruir la unitat espanyola. Aquest és també un discurs pervers. La gent no està per veure confrontacions, però tampoc és políticament ètic embolcallar amb tota aquesta pàtina de la crisi del coronavirus segons quines pretensions.

Els ciutadans de vegades observen que els polítics tenen dificultats per cooperar.

La ciutadania està patint, ja sigui perquè té familiars a l’hospital o perquè té familiars o coneguts que han mort, i emocionalment és una situació difícil el fet d’estar confinats. Després hi ha l’element econòmic: molta gent passant-ho realment malament. Això fa que la gent visqui situacions crítiques i de vegades pot costar d’entendre que hi hagi aquestes picabaralles. Però és que hi ha una realitat social a Catalunya que no podem amagar, que tornarà. Això no es pot posar sota una estora.

¿Aquest parèntesi s’acabarà quan es convoquin eleccions?

Ara la gent tampoc entendria que anéssim a eleccions. Jo crec que la ciutadania ens demana gestió eficient, que li solucionem els seus problemes en primer lloc. Com serà de llarga aquesta pausa, no l’hi sé dir. Moltes vegades he dit que porto el llaç groc en una banda i la gestió en una altra. Ara, sense oblidar el llaç groc, se’ns demana molta gestió i crec que per sortir d’aquesta crisi haurem d’aplicar molta estratègia i gestió. Ara potser és un pèl frívol parlar d’aquests temes quan hi ha gent que s’està morint, quan hi ha gent que no té ingressos, però arribarà el moment d’abordar-ho i caldrà coratge per totes bandes.

¿L’oferta dels nous Pactes de la Moncloa pot anar en detriment de la taula de negociació amb Catalunya?

El president s’ha mostrat sempre disposat a col·laborar per fer front a l’emergència sanitària i econòmica. Ara bé, que no s’utilitzi això per blanquejar o reorientar la política pel que fa a la relació amb les comunitats autònomes cap a un model recentralitzador, perquè això no sortirà bé. Amb les mesures per sortir de la crisi, que cap ciutadà de Catalunya pensi que per motius polítics deixarem de demanar un ajut, de reclamar el que correspon, de lluitar perquè hi hagi mesures. En aquest sentit, hi estarem al 200%.

¿S’han d’aprovar els actuals pressupostos per poder començar a treballar? ¿S’ajusten a la nova realitat?

D’entrada, hem de ser sincers. Aquests pressupostos estaven fets sense pensar en el covid-19, però els hem d’aprovar perquè ja és el tercer any que entren en pròrroga. Però caldrà fer-hi correccions i modificacions per adequar-los a la nova situació.

Un dels actors que ja estaven en dificultats abans d’aquesta crisi tan greu és el de l’automoció.

Sí. Vam fer un mapeig, el més acurat que s’ha fet mai, del sector de l’automoció. Vam preveure que hi havia unes 211 empreses que tenien risc de desaparèixer en cinc anys si no s’adaptaven al cotxe elèctric. Això representa molts llocs de treball. S’ho pot imaginar. El sector sencer representa 143.000 llocs de treball. És un dels temes que ara haurem d’abordar, perquè si no cuidem el nostre teixit productiu tindrem també més despesa social.

L’emergència sanitària ha fet canviar prioritats. ¿Està satisfeta pressupostàriament pel que fa al departament de Recerca?

Entenc que el vicepresident ha de fer mil equilibris, però evidentment no estava satisfeta perquè no hi havia prou dotació. Hi ha un element que ha estat el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement. La recepta és la que consta en el Pacte. Jo crec que ara, en situacions límit com aquesta, es veu com és de necessària la recerca. Ara veiem que fins i tot les nostres vides pengen de l’evolució d’un camp concret, en aquest cas la biomedicina. Per tant, no és solament el seu impacte pel que fa a salvar vides, sinó també en l’economia, aquesta economia que nosaltres pretenem basada en el coneixement. És un dels objectius col·lectius, em penso, oblidats.

Què és el que troba més a faltar estant confinada?

Soc a casa amb els meus dos fills i un gos. Trobo evidentment a faltar trobar-me amb la meva mare, amb els familiars i amics més directes, abraçar-los, perquè fins i tot quan passes per davant de casa seva o veus la mare des del balcó o de la finestra i tu a baix amb el cotxe, és una situació molt estranya. Tots sabem que ho fem per seguretat, però la voldries abraçar. Trobo a faltar respirar i sentir el mar a prop, i evidentment les abraçades amb moltíssima gent, els amics, gent del meu equip. Però sobretot això, aquesta sensació de llibertat.