Rato, contra les cordes

La fiscalia basa la petició en l'informe de la UCO que apunta que l'expresident de Bankia va blanquejar diners mentre era president del Fons Monetari Internacional

MANUEL ALTOZANO, ALBERT MARTÍN

Les seves empreses van rebre, suposadament, 83 milions d’euros de companyies privatitzades pel govern de José María Aznar (PP). Després va repatriar aquests diners a Espanya a través de préstecs ficticis fent-se valer d’un entramat de societats amb ramificacions a Panamà i Gibraltar, entre altres paradisos fiscals. Per aquests fets, comesos presumptament mentre era vicepresident i director del Fons Monetari Internacional i recollits en l’últim informe de la Guàrdia Civil, Anticorrupció imputa a Rodrigo Rato dos delictes més -malversació i suborn-, que se sumen als de frau fiscal i blanqueig pels quals ja se l’investigava. Ara aquesta fiscalia ha demanat al jutge que el torni a citar a declarar.

L’informe de la unitat central operativa (UCO) explica que, ja com a vicepresident del govern espanyol (el 1998), diverses empreses de Rato posades a nom de testaferros van començar a endur-se els primers contractes de publicitat de companyies recentment privatitzades pel PP. Entre aquestes hi havia Telefónica, Endesa, Repsol, la companyia de botigues duty free Aldeasa, la corporació bancària Argentaria, Logista, Retevisión i Paradores. Els diners fluïen d’aquestes empreses a cinc firmes de l’exvicepresident (Cor Comunicación, Viajes Ibermar, Congress XXI, Muinmo i Rueda de Emisoras Rato). La quantitat obtinguda així per aquestes empreses va ser de 82,9 milions.

Els agents conclouen que Cor Comunicación, que va ser la que més diners va rebre (67,6 milions), era “una empresa creada ex profeso per a la percepció d’abonaments procedents de les empreses privatitzades, la finalitat de les quals portava aparellada la d’amagar la possible vinculació de Rodrigo Rato amb aquestes entitats”. Aquesta ocultació es va aconseguir, segons l’informe, mitjançant la imposició de testaferros com a propietaris i administradors. Un cop cobrats, els diners es traspassaven a altres societats de l’entramat de Rato a través de préstecs, cosa que li permetia “disposar de fons d’una manera més segura”.

En el document, a més, els investigadors reflecteixen les maniobres de Rato per dur a terme aquesta ocultació i els girs en la seva estratègia quan pensava que podria ser descobert. Entre aquests moviments hi ha la sortida d’una de les seves empreses (Muinmo) del capital social de Cor Comunicación després que en la comissió d’investigació del cas Gescartera, el 2001, es descobrís que aquella companyia era seva. Durant la seva compareixença en la comissió, Rato va negar cap relació amb Muinmo.

L’UCO també revela tot un entramat de societats, algunes en territoris offshore,per repatriar a Espanya els diners que Rato amagava a l’estranger. Gran part d’aquest capital, una mica més de 9 milions d’euros, va arribar des de la panamenya Red Rose, també controlada per l’exvicepresident. Entre el 1999 i el 2006 aquests traspassos de diners es feien directament a firmes controlades per Rato a Espanya, com Aurosur o El Manantial de la Información.

Des del 2006, però, quan ja era director gerent de l’FMI, va posar una intermediària entre les seves societats de Panamà i Espanya, la firma gibralterenya Vivaway. Red Rose prestava diners a Vivaway, i aquesta a Krandonara 2001, la societat patrimonial de Rato (la titularitat de la qual també va amagar fins al 2013), en una operativa que els agents consideren típica del delicte de blanqueig de capitals.

Gran part dels moviments els executava el despatx Plazas Abogados. Però la investigació ha obtingut en els escorcolls alguns correus enviats pel mateix Rato a un dels seus socis, Domingo Plazas, donant-li instruccions per executar el blanqueig. L’exvicepresident els enviava des de la seva pròpia adreça de director gerent de l’FMI, RR2004@imf.org.

Ara és el titular del jutjat d’instrucció número 31 de Madrid, Antonio Serrano, el que haurà de decidir si Rato ha de tornar a declarar i quan. L’objectiu, segons Anticorrupció, és “que conegui la imputació dels nous delictes” i que presti declaració sobre aquests fets. El que la Fiscalia encara no ha avançat és si demanarà alguna mesura cautelar contra Rato per la gravetat dels nous fets. Ara té la paraula el jutge.

LES CLAUS

1. Què és el que la Fiscalia demana al jutge?

Que torni a citar Rodrigo Rato com a investigat per presumptes delictes de suborn i malversació de fons públics en la investigació sobre el patrimoni del que va ser vicepresident del govern espanyol en l’era Aznar. Si el jutge accedeix a la petició, seria la cinquena vegada que Rato compareix davant el jutge per aquesta qüestió, un cas del qual pengen deu peces judicials diferents.

2. Quines són les últimes novetats en el cas sobre la fortuna de l’exministre?

La unitat central operativa de la Guàrdia Civil ha aportat un informe al jutjat que investiga la qüestió en què detalla que Rato també va blanquejar diners a través d’empreses que tenia en paradisos fiscals mentre era director gerent de l’FMI. En concret, una empresa familiar de Rato, Cor Comunicación, va facturar més de 31 milions d’euros entre el 2004 i el 2007.

3. Quins altres casos té oberts Rato?

Rato acaba de ser condemnat a quatre anys de presó per les targetes black en una sentència recorreguda per les dues parts. També està imputat per la sortida a borsa de Bankia, que es va fer amb informació incorrecta, segons indica el Tribunal Suprem. I per acabar, UPyD l’ha inclòs en una querella contra Blesa pels augments de sou a Caja Madrid perquè s’investigui la mala gestió a l’entitat.

Més continguts de