FINANCES

Any de patiment per a la gran banca espanyola

Només tres de les sis principals entitats financeres mantenen estable el valor de les seves accions

Una caiguda dels beneficis de gairebé 10.500 milions d’euros en un any. Aquest és el balanç del 2019 per als sis principals bancs espanyols que cotitzen a l’Íbex-25: el Santander, el BBVA, CaixaBank, Bankia, el Sabadell i Bankinter. Amb la presentació de resultats per al tercer trimestre de 2019, les sis entitats no només han guanyat menys en conjunt, sinó que aquesta retallada de beneficis també s’ha traduït en una caiguda del seu valor a la borsa, ja que només tres dels sis bancs han pogut mantenir estable el preu de les seves accions des de principis d’any.

La principal explicació és la situació de l’economia mundial i, sobretot, la política de tipus d’interès molt baixos aplicada pel Banc Central Europeu, que limita molt els marges de beneficis de les entitats a l’hora de donar préstecs. “A tot el sector financer europeu l’afecta molt la situació de tipus d’interès negatius que tenim des de febrer del 2016 i que amenaça de continuar uns anys més”, explica Oriol Soley, professor d’economia financera a la UAB. A aquesta conjuntura desfavorable per a les entitats cal afegir-hi els núvols de recessió que s’acosten en països com Alemanya i les noves rebaixes de tipus també als Estats Units, on fins ara s’havien mantingut més alts, afegeix Soley.

CaixaBank

El cost de l’ERO porta una reducció dels beneficis

El principal banc català ha reduït un 28% els beneficis -una caiguda inferior a l’esperada pels analistes- per l’aprovisionament de quasi 1.000 milions d’euros per fer front als costos de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que té en marxa i que afectarà més de 2.000 empleats. Sense aquests costos, l’empresa presidida per Jordi Gual hauria augmentat un 10% els beneficis respecte al mateix període del 2018. Amb l’ERO, CaixaBank espera estalviar 200 milions d’euros anuals.

Les dificultats de l’entitat s’han notat als parquets, ja que l’acció de l’entitat ha perdut quasi un 20% del seu valor des de principis d’any.

Sabadell

Forta crescuda dels guanys i revifalla de la filial britànica

La bona marxa de TSB, la filial britànica que tants maldecaps va dur al Banc Sabadell en exercicis passats, és un dels factors que expliquen l’increment del 283% del benefici del tercer trimestre. A més, el banc ha pogut reduir la morositat i ha incrementat el nombre de clients, alhora que millorava els resultats en partides com els cobraments de comissions i d’interessos.

BBVA i Santander

Afectats pel Brexit, però amb resultats diferents

El fet d’haver obtingut uns guanys extraordinaris de 5.300 milions el 2018 explica que el BBVA hagi disminuït els beneficis els nou primers mesos de l’any. L’entitat ha concentrat una bona part dels guanys a Mèxic, un dels seus principals mercats. No obstant això, el segon banc espanyol es veu afectat pel Brexit al Regne Unit, on té una presència important, igual que el Banco Santander.

L’entitat bancària presidida per Ana Patricia Botín -que també va anunciar un ERO per a 3.200 treballadors- va reduir un 35% els beneficis respecte al setembre del 2018. La disminució dels crèdits i de l’activitat empresarial -el banc té molts clients corporatius- expliquen la rebaixa de guanys.

Bankia i Bankinter

Les accions del banc en mans de l’Estat continuen en caiguda

Bankia és l’únic dels sis bancs de l’Íbex-35 que té una majoria de capital en mans de l’Estat, fruit del rescat del 2012. Els títols de l’entitat han perdut quasi un terç del valor que tenien al gener a causa de la reducció del 22% dels beneficis provocada pels guanys inferiors en les carteres de renda fixa.

Per la seva banda, Bankinter va ser el banc amb menys beneficis (444 milions), però els va poder fer créixer un 10% gràcies a les seves filials EVO Banco i Avantcard.

LES CLAUS

1. Quines raons expliquen que els bancs portin un any pitjor que el 2018?

La situació dels bancs espanyols és molt similar a la de la majoria d’entitats financeres dels països de la zona euro: la política monetària del Banc Central Europeu, que porta des del 2016 mantenint els tipus d’interès bàsics al 0%, els dificulta molt l’activitat. Aquests interessos tan baixos fan que, quan concedeixen crèdits als seus clients, els bancs europeus no els puguin cobrar interessos gaire elevats i, per tant, han de mantenir uns marges de beneficis molt limitats en els seus préstecs.

2. Es parla d’una nova crisi. ¿Afectarà la banca espanyola si finalment arriba?

De moment, a Espanya la majoria d’indicadors macroeconòmics i experts parlen d’un alentiment de l’economia, amb taxes de creixement positives però inferiors als últims anys, que han estat marcats per una robusta recuperació de l’activitat econòmica. En canvi, sí que es parla de recessió en països del centre de la Unió Europea, com Alemanya, que si entressin en crisi afectarien negativament els seus socis comercials. Aquests mals auguris de la locomotora europea no ajuden a l’activitat econòmica -sobretot en les empreses industrials, que serien les més afectades per una frenada alemanya-, i això sempre té repercussions sobre els bancs. Ara bé, els economistes no creuen que si arriba una nova crisi tingui l’origen en el sistema financer, com sí que va passar el 2008, ja que està molt més regulat.

3. ¿El Brexit té efectes sobre els resultats del sector financer?

La incertesa sobre com acabarà el Brexit té repercussions en tota la indústria financera mundial, a causa del gran pes de la City de Londres com a hub financer global. En el cas de la banca espanyola les dues entitats més grans i amb més presència al Regne Unit s’han vist afectades negativament, però, en canvi, el Sabadell ha aprofitat la bona marxa de TSB, la seva filial britànica, per inflar els beneficis.