L’Aran i l’Alt Pirineu, líders en densitat d’empreses
Prop de dos terços dels negocis tenen relació amb el turisme o el sector immobiliari
BarcelonaLa zona de l’Alt Pirineu i l’Aran és la part de Catalunya amb més espais naturals protegits, compta amb el cim més alt del país i concentra la població d’avets més gran del territori. Però aquest indret format per sis comarques (Vall d’Aran, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Alt Urgell i Cerdanya) ostenta un altre rècord molt menys obvi a la vista de tothom. Juntes formen la zona del Principat amb la densitat d’empreses més elevada.
Segons dades de l’Idescat i l’Observatori de Treball, la comarca que ocupa la primera posició és la Vall d’Aran, amb 73 empreses per cada 1.000 habitants. En segon lloc hi ha la Cerdanya, amb 59, mentre que el Pallars Sobirà tanca el podi amb 49 negocis per cada miler de ciutadans. En aquesta classificació no es tenen en compte els autònoms.
Entre els motius que expliquen el perquè d’aquest escenari cal esmentar la geografia del territori, poc propícia per instal·lar-hi grans empreses, ja sigui per la irregularitat del terreny o perquè és més difícil fer-hi arribar productes. El més important, però, és el tipus d’activitats que es desenvolupen en aquestes comarques. Segons dades del Registre Mercantil aportades per la Universitat de Barcelona, sis de cada deu empreses situades a la Vall d’Aran i l’Alt Pirineu es dediquen al sector immobiliari (39% sobre el total) o al turístic (19%). A banda d’això, un 17% el conformen comerços minoristes. És a dir, que el 75% de les empreses es dediquen al sector terciari.
En comparació amb els negocis industrials, les empreses del sector serveis compten amb un nombre de treballadors molt inferior. Per això també s’entén que els territoris que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona, on la presència d’empreses del sector secundari és més gran, tinguin una densitat més baixa. A tall d’exemple, un estudi de la consultora DBK Informa apuntava que el 96% de les societats immobiliàries que existien a Espanya a principis d’any estaven formades per menys de tres empleats.
“Venim d’un passat en què ens dedicàvem majoritàriament al sector primari i després vam canviar directament al sector terciari; no va sorgir la necessitat de passar per la indústria”, opina Joan Bragulat, gerent del Consell Comarcal de la Cerdanya. En el cas de la Vall d’Aran, “el turisme representa un 82% de tots els ingressos del territori”, puntualitza Anna Díaz, consellera de Turisme i Promoció Econòmica de la Vall d’Aran.
Pel que fa a la comarca més septentrional de Catalunya, la importància de l’estació d’esquí de Baqueira Beret és clau per entendre la situació en què es troba, un cas també extrapolable a les altres regions pirinenques. El complex és, amb diferència, l’empresa que més treballadors agrupa de tot l’Aran (310 tenint en compte l’estació i els hotels propietat de la mateixa societat). L’única companyia que li fa una mica d’ombra és l’Hospital Comarcal de la Vall d’Aran, amb 178 empleats. A partir d’aquí, tot gira al voltant de l’estació: oci, restauració i un mercat important de segones residències.
Totes les pomes al mateix cistell
Concentrar gairebé totes les empreses al mateix sector pot ser perillós davant de crisis sectorials, i els territoris en són conscients. Díaz, de fet, comenta que durant els últims anys aposten per “fomentar l’artesania” a l’Aran per diversificar l’activitat. Malgrat tot, també hi ha una part positiva. Xavier Romaní, professor especialitzat en economia regional de la UB, opina que les petites empreses “estan més arrelades al territori”, i, davant una greu crisi generalitzada, “l’impacte a la regió seria inferior respecte a d’altres”.
