FINANCES PERSONALS

L’Aran i la Cerdanya, els destins més cars

La Costa Brava i Barcelona, en canvi, són les zones de vacances més econòmiques

Al voltant de 650 euros. Aquest és, de mitjana, el preu d’unes vacances de deu dies en un apartament o casa de lloguer als principals destins turístics de Catalunya, tant de costa com d’interior i muntanya. L’opció de llogar un habitatge durant uns dies és una de les més populars aquest estiu de coronavirus, perquè s’eviten espais comuns que sí que hi ha en uns altres tipus d’establiments turístics, com ara hotels i càmpings.

El preu final oscil·la lleugerament segons on es triï anar de vacances, i sempre es poden trobar ofertes puntuals a preus notablement inferiors, així com apartaments molt més cars depenent de la localització i la mida.

Per analitzar com està el mercat, hem agafat les cinc millors ofertes de cases o pisos de lloguer -destinats únicament a vacances, no pas a habitatge habitual ni a segona residència- que apareixen en alguns dels cercadors online d’ofertes estiuenques més utilitzats. Les ofertes seleccionades són de nou nits per a una família formada per dos adults i dos infants.

Com es pot observar al gràfic, tots els destins són dins el territori català, amb la particulartitat que, en el cas de la Cerdanya, s’hi han comptabilitzat ofertes a banda i banda de la frontera. Així mateix, s’han descartat totes les ofertes que no tinguessin una qualificació dels usuaris de les plataformes superior a l’aprovat o una nota equivalent.

Curiosament, o segurament per això, els dos destins amb un preu mitjà més baix són dos dels més coneguts internacionalment: Barcelona i la Costa Brava, tots dos amb un preu mitjà per sota dels 600 euros. Tant la capital catalana com la costa nord del país tenen una proporció molt elevada de turisme estranger, que aquest any és el principal absent per culpa de les restriccions internacionals, però també per la por de molts ciutadans de canviar de país, ja sigui per evitar contagis o per no arriscar-se a quedar-se confinats al lloc de vacances. En tot cas, la demanda és més baixa en aquests dos destins i n’ha afectat els preus.

Un efecte semblant es nota a la Costa Daurada -Baix Penedès i Camp de Tarragona- i, en menor mesura, les Terres de l’Ebre. Tot i comptar amb destins tradicionalment centrats en el visitant estranger, com ara Salou, el turisme d’aquesta àrea del país és català i espanyol. Cal tenir en compte, a més, que els destins de costa tenen més oferta durant els mesos d’estiu, per la qual cosa hi ha més competència i, per extensió, preus més baixos.

L’Aran i la Cerdanya, més cars

Pel que fa a les comarques de muntanya, cal diferenciar entre el Prepirineu -dins el qual hi ha incloses comarques com el Berguedà, el Solsonès, la Garrotxa i el Ripollès- i l’Alt Pirineu.

En el primer cas, s’ha notat que no són zones on el turisme sigui la primera font d’ingressos. La majoria de visitants que reben aquestes comarques són d’interior i, en aquest sentit, s’ha vist un increment de demanda per la tendència de molts catalans a passar les vacances prop de casa i evitar els viatges fora del país. Això ha fet que tingui preus superiors als de les zones costaneres, prop dels 700 euros. Aquesta situació també es produeix a la Cerdanya i al Pallars i l’Alta Ribagorça, àrees de turisme d’hivern, que tenen preus més assequibles que la Vall d’Aran, l’única que supera els 800 euros de mitjana entre les millors ofertes. L’Alt Pirineu és un indret amb moltes segones residències i, en el cas de l’Aran, és un lloc habitual de vacances entre famílies de renda alta, cosa que infla els preus.