Arrenquen les últimes rebaixes catalanes abans de la liberalització
La nova llei del Govern eliminarà el calendari de descomptes i ampliarà l'horari comercial de 72 a 75 hores d'obertura setmanals
BarcelonaLes rebaixes d'hivern catalanes arrenquen aquest dissabte la seva última edició abans de la liberalització del calendari de descomptes que preveu la nova llei de comerç aprovada pel govern de la Generalitat. El projecte de llei també inclou ampliar l'horari comercial de 72 a 75 hores d'obertura setmanal.
Així doncs, la nova normativa deixarà l'elecció del període de rebaixes en mans dels comerciants i les convertirà en una recomanació en comptes d'una imposició. De totes maneres, la Generalitat recomana que aquestes rebaixes s'haurien de fixar en dues tongades a l'hivern i l'estiu, sense determinar dates concretes.
El petit comerç havia lluitat en els últims anys per mantenir el 7 de gener i l'1 de juliol com a dies oficials per encetar les rebaixes, com a bastió per resistir a la competència de les grans cadenes i el comerç electrònic. Tot i així, la suspensió de llei catalana duta a terme pel Tribunal Constitucional el 2013 va crear un buit legal que moltes marques van aprofitar per avançar els descomptes, emparant-se en la normativa estatal.
Grans empreses i sindicats rebutgen la nova llei de comerçÉs per això que establiments com Mango, H&M o Springfield anuncien des de fa dies descomptes del 50% per esgarrapar les últimes vendes de la campanya de Nadal. Aquestes marques ja es van avançar l'any passat, en una campanya amb els botiguers catalans "dividits". Tot i així, grans empreses del sector de la distribució com El Corte Inglés o el grup Inditex han preferit esperar-se a aquest dissabte per inaugurar el període de rebaixes.
Les vendes de l'inici de les rebaixes es beneficiaran aquest any del fet de començar en dissabte i també del descens de les temperatures, que acostuma a impulsar les compres de roba, un dels sectors per excel·lència d'aquesta campanya. L'any passat, les vendes del petit comerç català en aquest període van créixer al voltant del 3%, fins als 850 milions d'euros, amb una despesa mitjana per persona d'uns 90 euros.
