Autoconsum
Tot i la millora en l’eficiència, el consum d’electricitat no para d’augmentar i res fa pensar que ho deixi de fer. I encara menys si fem la transició a vehicles que n’utilitzin, cosa que ja s’intueix després del Saló de l’Automòbil de Ginebra.
Per començar, el Pacte de París i la demanda popular fan que els governs hagin de virar cap a un model de producció elèctrica sostenible, no com el que tenim ara. Però la transició cap a un model en què les fonts d’energia renovables tinguin més pes s’ha de fer tenint en compte la inconstància en el subministrament d’aquestes fonts, i sempre amb seguretat jurídica i reguladora. Aquest canvi ens permetrà passar d’un sistema centralitzat a un de descentralitzat. Tot això, però, requereix superar alguns prejudicis: l’energia nuclear és una font constant, segura i eficient per produir energia, però genera residus. La hidroelèctrica també és constant, però es necessita un pantà i tot el que comporta. Tanmateix, és important que es fomentin sistemes de combustió, il·luminació i climatització eficients. L’urbanisme també ha d’estar encaminat cap aquí. Cal afegir que, per a aquest objectiu, la interconnexió energètica europea és una necessitat.
Al nostre país, amb la quantitat d’hores de llum que tenim -i ara que ja és una tecnologia madura-, podem ser una potència en la producció d’energia solar, però no estic d’acord a sacrificar grans superfícies de conreu per a aquesta causa.
Aliment o energia?
¿Us heu parat a pensar en la quantitat de quilòmetres quadrats que hi ha a Catalunya de teulades? En coberts, granges, fàbriques... El sector agroalimentari i l’industrial n’han de ser capdavanters. Alhora que serem independents de la variació de preus, podrem oferir aliments amb una empremta zero de carboni. El que mengem té un impacte molt gran en les nostres emissions de carboni (empremta de carboni), i aquesta demanda del consumidor augmentarà de manera que els altres components d’aquesta empremta desapareguin, com el transport. A Catalunya ja hi ha empreses vitivinícoles que, gràcies a l’energia renovable, ofereixen vins i caves amb empremta de carboni zero, cosa que els ha permès elevar el preu dels seus productes al mercat nòrdic. Per acabar, el sector de la fotovoltaica ja no vol subvencions; produir energia mitjançant aquesta tecnologia per a autoconsum instantani té un cost de 0,06 €/kw, mentre que comprar-la a la xarxa costa 0,15 €/kw. Cal tenir en compte que això sí que és un bé comú per a la societat. Tots hi guanyem! Us hi animeu?
