Autònoms i dones, pensionistes de segona

Madrid / Brussel·lesEls partits espanyols estan en ple estira-i-arronsa parlamentari per votar finalment el sí o el no als pressupostos del 2018. Just quan Mariano Rajoy ha decidit pagar el suport als comptes en forma d’augment de les pensions més pobres, la Comissió Europea emet un informe en què subratlla que els sistemes de pensions de la majoria dels estats membres tenen dos problemes estructurals que van més enllà de l’envelliment: perpetuen la discriminació de la meitat de la població -les dones- i la precarització dels autònoms, el règim laboral que les noves tecnologies han posat de moda. Dones i autònoms són pensionistes de segona arreu d’Europa, i Espanya no n’és una excepció.

Un pensionista europeu cobra un 36% més de mitjana que una pensionista. El percentatge és gairebé el doble que el de la bretxa salarial (16,3%), com constata la mateixa Comissió. A Espanya, la diferència és del 33%. En el cas dels autònoms, la diversitat de sistemes entre països fa més difícil establir una mitjana comunitària, però tenint en compte els ingressos (no només pensions) les diferències poden arribar a superar el 30% [vegeu el gràfic]. En el cas particular d’Espanya, els autònoms retirats tenen un nivell d’ingressos un 27% inferior als assalariats. Si es compara únicament la pensió, la bretxa és del 41%.

Dones sense dret a pensió

El que posa en relleu l’informe de la Comissió Europea és que la manera de calcular la pensió penalitza les dones, perquè el mercat de treball ja les discrimina. “Els sistemes de pensions només han aconseguit reduir aquestes desigualtats d’una manera limitada a la UE”, apunta la CE. Les causes són factors com ara la durada de la vida laboral (les dones treballen de mitjana 5 anys menys a temps complet); el tipus de feina que tenen (el 36% tenen feines a temps parcial al costat del 7% dels homes); i el salari que reben (“Fins i tot treballant en posicions similars als homes tenen salaris més baixos i menys oportunitats d’ascendir”, constata la CE). Pels mateixos motius, les dones arriben a l’edat de jubilació amb menys estalvis, malgrat tenir de mitjana més formació.

De fet, la diferència entre pensions no és només l’única manera de constatar la bretxa. La Comissió assenyala que en la majoria de països europeus menys dones tenen accés a cobrar la pensió que homes, concretament un 5% menys. Espanya encapçala aquest rànquing, amb un 27% menys de dones entre 65 i 79 anys que cobren pensió que homes. La mateixa CE assenyala que Espanya encara arrossega l’herència d’una lenta incorporació de la dona al món laboral, però en l’informe les autoritats espanyoles recorden que de totes les dones en edat de tenir pensió que no en tenen (més d’1,1 milions), la majoria estan casades i, per tant, cobraran pensió de viudetat -una de les més minses- si mor el seu cònjuge.

La maternitat hi té molt a veure. “La bretxa de les pensions està directament relacionada amb la penalització que suposa la maternitat. Les dones, quan són mares, demanen més permisos i s’encarreguen més dels fills que els homes”, assenyala Jolanta Matuleviciene, analista de l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere, que aposta per atacar la bretxa salarial des dels governs per reduir la bretxa de les pensions. En la mateixa línia va l’economista i professora de la UAB Guadalupe Soto, que assegura que amb una incorporació més alta de la dona al mercat laboral espanyol també augmentarà la cobertura de jubilació.

Els impostos dels autònoms

Els altres grans oblidats del sistema de pensions són els autònoms. La Comissió Europea els dedica un apartat especial en els casos que mereixen més atenció perquè constata com les formes “no estandarditzades de feina i els autònoms dependents tenen cada cop més pes als mercats de treball” i recorda que haurien de tenir el dret a la mateixa cobertura.

Segons les dades d’aquest informe, els treballadors autònoms retirats cobren una pensió més baixa que els assalariats, tenen menys ingressos un cop retirats i el doble de risc de pobresa que els assalariats. A Espanya, la bretxa se situa en un 41%, principalment perquè la seva contribució a la Seguretat Social no està fixada pels ingressos de la seva activitat sinó que cadascú pot escollir quina contribució vol pagar dins la forquilla de mínims i màxims que marca el govern. El 2016 el 86% dels autònoms espanyols pagaven el mínim, el 90% en cas dels de menys de 40 anys. A més, alerta que no tenen dret a tenir coberts els períodes en què no cotitzen o que la legislació no és prou flexible perquè els surti a compte pagar més.

Amb tota aquesta radiografia, les autoritats europees demostren que dones i autònoms encara són pensionistes de segona en una UE en ple debat sobre les pensions.