PANDÈMIA

Avis, cangurs i reduccions de jornada per sobreviure sense l’escola

Amb la tornada presencial a la feina i les escoles tancades alguns treballadors ja calculen el cost dels cangurs, les opcions de reducció de jornada i els riscos de deixar els infants amb els avis

Un home caminant amb una nena durant el confinament / FRANCESC MELCION

A l’espera que el Govern detalli com i quan serà la tornada de nenes i nens a les escoles, moltes famílies s’han trobat amb un trencaclosques difícil de resoldre a casa seva. Les aules tancades no només compliquen el teletreball i la conciliació. Amb la tornada presencial a la feina alguns treballadors ja calculen el cost dels cangurs, les opcions de reducció de jornada i els riscos de deixar els infants amb els avis. A l’ARA hem recollit testimonis d’aquesta situació.

Família Álvarez Tornes

“Ens veiem obligats a deixar la nostra filla tres dies a la setmana amb una cangur”

La Núria té quatre anys i des que va començar el confinament ha canviat la guarderia per una cangur que se’n fa càrrec tres dies a la setmana. És el preu que han de pagar els seus pares per continuar treballant malgrat la pandèmia. “Ens veiem obligats a fer-ho així. Faig mitja jornada, però no he deixat d’anar a la feina des del principi”, explica la Maite Tornes, la seva mare, que treballa en una empresa de plantes a Premià de Mar. Els dilluns, els dimecres i els divendres ella torna a treballar mentre la Núria es queda amb la cangur. Fer un esforç econòmic -tot i que han deixat de pagar la quota del parvulari- era l’única via per a la família de conciliar durant la pandèmia. El seu marit, Juan José, només va poder afluixar el ritme de feina durant les dues setmanes de confinament estricte, en què havia de treballar en dies alterns, també en una companyia del sector hortícola. “Seguirem així fins que comenci l’escola perquè aquest any no tenim previst agafar vacances”, diu la Maite. A aquesta situació s’hi suma que també ha de tenir cura dels seus pares, de 90 i 87 anys, i del seu propi germà. “És dur. A la nena no la puc deixar amb ells perquè requereix massa atenció”, afegeix. Respira tranquil·la perquè el seu lloc de feina no perilla, però lamenta que “no és sostenible” mantenir durant més temps les guarderies tancades.

Des dels sindicats fa setmanes que demanen una “solució” i insisteixen que si el tancament de les escoles s’allarga pot forçar pares i mares a demanar reduccions de jornada no desitjades. “Les monoparentals són les que més ens preocupen”, explica Núria Gilgado, secretària de política sindical d’UGT. Alerta del risc que algunes famílies hagin de deixar els fills sols a casa per anar a la feina i demana al Govern més prestacions. “Ens arriben moltes consultes de mares angoixades. Són les més perjudicades”, conclou Gilgado.

Família Solé López

“No ens surten els comptes per contractar cangur”

El laboratori on treballa la Marta López depèn sobretot dels tractaments a pacients estrangers. Amb els vols aturats, l’empresa ha presentat un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i durant el confinament és ella qui s’ocupa de les seves dues filles d’un i quatre anys. El seu marit és professor i pot treballar des de casa. Tot i que compta amb els quatre avis, els seus pares encara treballen i els de la seva parella viuen fora de Barcelona. “Si fos només la gran, ens podríem organitzar, però amb l’altra no pots fer res més. Has d’estar al cas tota l’estona”, diu. Abans del confinament la petita es quedava els matins amb una cangur, però sense haver cobrat encara la prestació ni del març ni de l’abril no es poden permetre que torni. “No ens surten els comptes”, fa. Quan es reincorpori a la feina no podrà teletreballar i no té gaire flexibilitat per adaptar-se l’horari. A més, la jornada ja la té reduïda. “Espero que l’estiu sigui més suportable”, sospira.

Família Garcia Martos

“Amb els nostres sous ja havíem descartat la guarderia”

La Cristina Martos es va reincorporar de la seva baixa de maternitat el dia abans que es declarés l’estat d’alarma. Ara l’empresa de comunicació digital en què treballa ha presentat un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que li redueix la jornada al 70%. “La tornada a la feina ha sigut tota online i sense tenir en compte que ara tinc una nena”, diu. A la pràctica fa més hores que abans, però amb una nova rutina que l’obliga a començar a treballar a les sis del matí per poder fer un descans quan la seva filla Hannah es lleva a les nou. “Al final allargo les vuit hores i més”, assegura. La seva parella teletreballa almenys fins al setembre i compta amb un petit salvavides: les dues setmanes que encara no havia gastat del permís de paternitat. Quan hagin de tornar a l’oficina té clar que haurà de deixar la nena amb els avis. “Amb els sous que tenim ja havíem descartat portar-la a la guarderia al setembre i ara encara ens seria més complicat”, explica.

Família Terrén Navarro

“Si no comença l’escola depenem de la meva mare”

La mare de l’Anabel Navarro es convertirà en la cangur oficial de la seva neta Inés si quan s’aixequi l’estat d’alarma encara no han obert les escoles. “Serà molt difícil perquè hauré d’anar al jutjat tres cops a la setmana”, relata l’Anabel. Treballa com a advocada en una empresa de seguretat i tot i que pot preparar els casos des de casa, hauria d’estar fora els dies que tingui judici. Al seu marit, a qui han aplicat un ERTO, ja l’han avisat que es podrà reincorporar quan acabin les restriccions. A casa el teletreball és complicat, però fan torns per cuidar la nena. “Una cangur és una despesa que no podem assumir ara mateix i amb la meva mare vivim porta amb porta. Si no comença l’escola depenem absolutament d’ella”, admet. La jornada reduïda la descarta directament perquè aquest any el més probable és que no cobri el plus per objectius que arrodoneix el seu salari. “Ja no pensem en estalviar, sinó en intentar no incrementar les despeses”, explica.

Família Jambrina Beleta

“¿A quina feina pots anar una setmana sí i una no?”

Com a metgessa autònoma en una clínica privada, l’Esther Beleta té una mica de marge per adaptar els seus horaris de feina al fet que el seu fill de tres anys i mig s’hagi quedat sense parvulari per la pandèmia. El seu marit és informàtic i pot treballar des de casa, de manera que ella ha optat per agafar-se guàrdies en caps de setmana i cuidar del nen la resta dels dies. “Et reclama tots els minuts del dia”, afirma. Ha assumit que fins al setembre haurà de reduir la jornada laboral, que ja havia escurçat amb la maternitat. “Jo m’ho puc muntar una mica, però ¿a quina feina pots anar una setmana sí i una setmana no a treballar?”, es pregunta sobre la possibilitat que el curs escolar torni a mig gas. L’opció dels avis no la té, ja que viu a Madrid i ells a Catalunya, però calcula que pot aguantar almenys fins al desembre treballant menys hores amb el sou del seu marit. “Quan tens un fill saps que la carrera laboral d’un dels dos es complica”, diu, resignada.

Família Nogueras Massó

“Treballo de torn de nits a l’hospital. Si ens deixen sense escola al setembre, ens maten”

En el cas del Marc i la Cristina, de Palafolls, la logística domèstica durant el confinament s’ha tornat pràcticament impossible. Ell és infermer en el torn de nits a l’Hospital de Blanes i ella, mossa d’esquadra. Tots dos treballadors essencials des que va començar l’emergència sanitària. Per evitar contagiar la resta de la família per estar en contacte amb pacients, el Marc va marxar de casa a l’inici de la pandèmia, mentre la Cristina es quedava al càrrec de les seves filles bessones de set anys amb la seva sogra. “Si ens deixen sense escola al setembre, ens maten”, diu el sanitari. La seva única alternativa és continuar demanant a l’àvia que les vigili durant el dia, una solució que els resol la manutenció bàsica, però no el seguiment de les tasques de l’escola. “A curt termini et vas adaptant, a llarg termini és impossible”, lamenta la Cristina, que ha de combinar les guàrdies a comissaria amb les extraescolars de les seves filles. Amb les vacances demanades des del febrer, ara creuen els dits per tenir un respir a l’estiu.