Rato culpa el Banc d'Espanya i els governs de Zapatero i Rajoy de la crisi de Bankia

L'expresident de l'entitat diu davant el jutge de l'Audiència Nacional que el Banc d'Espanya el 2010 va impulsar la fusió de les set caixes que va donar lloc al grup

L'expresident de Bankia Rodrigo Rato s'ha espolsat aquest dijous bona part de la seva responsabilitat en la crisi de Bankia. A porta tancada, en la seva declaració com a imputat davant el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, l'ex vicepresident de l'últim govern del PP s'ha volgut desvincular del declivi del grup, que després de la seva sortida va sol·licitar 19.000 milions en ajudes públiques.

Com ja va fer en la seva compareixença al Congrés al mes de juliol, Rato ha dit que el Banc d'Espanya va "imposar" la fusió de les set caixes que van donar origen a Bankia (entre les quals hi havia Caja Madrid, Bancaja i Caixa Laietana), especialment Bancaja, segons han explicat fonts judicials. "Ha derivat responsabilitats al Banc d'Espanya per la integració", han afegit.

Rato també "ha culpat directament" els dos últims governs espanyols. El del PSOE per la sortida a borsa al juliol del 2011, i l'actual pels nous requisits de recapitalització.

El jutge considera que els consellers de Bankia i de la seva matriu BFA van poder distorsionar els comptes "per tal de donar la impressió o crear la ficció que la seva situació patrimonial era millor de la realment existent, cosa que els va servir per millorar les diferents ràtios de solvència i guanyar-se la confiança dels inversors en la seva sortida a borsa". Amb la declaració d'aquesta tarda, tots els 33 exidirigents i exconsellers de Bankia imputats ja han donat la seva versió dels fets en el procés iniciat el 5 de novembre. Tots ells i el grup financer estan acusats de delictes de falsificació de comptes, administració deslleial, maquinació per alterar el preu de les coses i apropiació indeguda.

Rato ha explicat que poques setmanes abans de deixar al càrrec el govern espanyol li va demanar un nou pla per complir les exigències de provisions per valor de 5.000 milions, tot i que aquest havia estat aprovat pel Banc d'Espanya. El nou pla, que va elaborar en dues setmanes, incloïa una petició d'ajudes públiques per valor d'uns 7.000 milions (molt inferiors als 19.000 finals) i la reducció del nombre de consellers i de l'estructura del grup. Segons ha dit, un cop va saber que el pla no havia estat aprovat per l'executiu -al juliol el supervisor va donar a entendre que va donar-hi el seu vistiplau-, va decidir presentar la dimissió "per pèrdua de confiança". L'exgovernador del Banc d'Espanya va dir llavors, però, que Rato va ser "cessat".