El BCE augmenta l'agressivitat dels estímuls: 500.000 M€ més per a compres de deute públic

Lagarde allarga el programa d'adquisició de bons i amplia la 'barra lliure' a la banca

El Banc Central Europeu ha respost a la segona onada del covid-19 amb una expansió dels estímuls monetaris. La presidenta de l'entitat, Christine Lagarde, ha anunciat aquest dijous un nou conjunt de mesures per fer front als efectes de la pandèmia sobre l'economia, entre els quals destaca l'ampliació en 500.000 milions d'euros del programa extraordinari de compra de deute creat amb l'esclat del coronavirus, així com dels programes de préstecs barats als bancs que tenen com a objectiu abaratir el crèdit per a famílies i empreses.

"Vam anticipar una segona onada de contagis, però no en vam poder anticipar ni la profunditat ni la durada", ha explicat Lagarde en una roda de premsa posterior a la reunió del consell de govern de l'organisme. L'increment de contagis generalitzat a tot Europa ha afectat durament l'economia de la zona euro, la qual cosa ha empès el BCE a incrementar els esforços per evitar un col·lapse de l'economia amb les eines que té a l'abast.

Lagarde ha indicat que alguns sectors de l'economia, com el turisme, es veuran afectats durant molts mesos, però que la malaltia també està afectant tota l'economia en general. "Els consumidors es mantenen cautelosos", ha dit, per explicar que la demanda està caient. Això té un efecte sobre les empreses, que es troben amb uns comptes anuals "més fluixos". 

L’escut europeu que sí que frena la crisi

Aquesta mala evolució de l'economia té efectes directes sobre la inflació, que el BCE té el mandat de mantenir positiva, lleugerament per sota del 2%. És a dir, el BCE ha d'aconseguir que els preus creixin però de manera moderada. Actualment no compleix aquest mandat, perquè la inflació és negativa i el BCE ha revisat a la baixa els pronòstics per als dos anys vinents, per la qual cosa necessita injectar diners a l'economia perquè famílies i empreses gastin més i puguin augmentar els preus.

Més compres de bons

Les eines monetàries de què disposa Lagarde són diverses i tenen totes com a objectiu que flueixi el crèdit dels bancs cap a l'economia real, un element imprescindible perquè l'economia creixi (i, de retruc, els preus). "Hem hagut de recalibrar els instruments per fer-los més efectius", ha explicat.

La primera d'aquestes eines és el PEPP, el programa especial de compra de bons inaugurat pel BCE el març passat amb l'esclat de l'epidèmia. En la reunió celebrada aquest dijous, el consell de govern de l'ens monetari ha aprovat l'ampliació en 500.000 milions d'euros addicionals del PEPP. Es tracta de la segona ampliació del programa, que va començar amb 750.000 milions i al qual ara preveu destinar 1,85 bilions d'euros.

El PEPP és un instrument peculiar perquè permet al BCE actuar de manera discrecional, és a dir, quan ho consideri convenient, a diferència d'altres programes de compra de bons que ja tenia en funcionament abans de la pandèmia i que manté en marxa, com ara l'APP (sigla en anglès de Programa d'Adquisició d'Actius), al qual continuarà invertint 20.000 milions mensuals sense data límit.

Inicialment el BCE havia posat el juny de l'any vinent com a data mínima d'allargament de les compres, però el consell de govern l'ha allargat fins al març del 2022. La raó és que els pronòstics econòmics de la institució, que complementa amb estudis mèdics sobre l'evolució del covid-19, apunten que, malgrat la incertesa sobre les vacunes, al final del 2021 és possible que ja hi hagi "una immunitat estesa" entre la població europea i que l'economia es començarà a "recuperar seriosament" a partir del "començament del 2022", ha indicat Lagarde. Fins aleshores, doncs, l'organisme prefereix mantenir les compres de bons.

En aquest sentit, mentre no es recuperi el creixement, Lagarde ha fet una enèsima crida als governs de tota la zona euro perquè gastin més i ho facin de manera "ambiciosa i coordinada", per fer front a la "feble demanda". Una petició que es pot considerar una nova crida als governs a evitar que es tornin a encallar les negociacions entre estats pels fons antipandèmia, després de dies de bloqueig de Polònia i Hongria.

Un pedaç per satisfer Hongria i Polònia

Més barra lliure a la banca

Lagarde també ha anunciat l'allargament del programa de barra lliure a la banca –crèdit molt barat a les entitats financeres a canvi que prestin diners en bones condicions als seus clients–, anomenat TLTRO-III, que s'estendrà un any més, fins al juny del 2022. El programa permet als bancs obtenir diners a un tipus negatiu de fins a un -1%. O sigui, que cobren per endeutar-se, sempre que demostrin que els diners que agafen es destinen a préstecs a ciutadans i empreses. En cas contrari, les entitats són penalitzades.

A més, els bancs podran demanar un 55% –fins ara era el 50%– dels seus préstecs a través d'aquest mecanisme. L'objectiu del programa és oferir als bancs "tant de finançament com sigui possible" a fi d'assegurar que "donin préstecs a l'economia real", segons Lagarde.

El BCE pagarà diners als bancs que donin crèdits a empreses i famílies

Al TLTRO, el BCE hi afegirà quatre operacions semblants més, anomenades PELTRO i repartides durant tot el 2021.

A banda d'aquestes mesures, l'organisme monetari ha deixat sense canvis els tipus d'interès, que continuen en mínims històrics: el 0% en el cas de l'interès a les operacions de refinançament dels bancs –la manera més freqüent que usen els bancs per obtenir diners del BCE–, el 0,25% per als crèdits d'un dia i el -0,5% en el cas dels dipòsits.

En aquesta mateixa línia, el BCE ha allargat fins al març del 2022 les línies de swaps i repos amb altres bancs centrals del món, com la Reserva Federal dels EUA, el Banc d'Anglaterra i els bancs centrals del Canadà i de Suïssa, entre més. Aquestes línies permeten als bancs centrals canviar divises (per exemple, dòlars per euros o euros per lliures) per garantir-se mútuament la liquiditat, així com intercanviar títols de deute denominats en una moneda per diner líquid (per exemple, el BCE pot intercanviar un bo nord-americà per dòlars a la Reserva Federal), cosa que facilita els intercanvis financers entre països.