LA SORTIDA DE LA CRISI
Economia 14/06/2018

Draghi liquidarà les compres de deute però manté l’estat d’alerta

El BCE veu necessari mantenir els tipus d’interès en el 0% almenys fins a l’estiu del 2019

àlex Font Manté
3 min
Mario Draghi va recordar que els bons indicadors econòmics actuals responen als estímuls del BCE.

BarcelonaL’economia europea està a punt de passar el seu veritable test d’estrès: el Banc Central Europeu ha decidit començar a desmantellar l’ambiciós programa d’estímuls que va desplegar per combatre la crisi més dura en dècades. La institució presidida per Mario Draghi va anunciar ahir la fi d’un dels instruments més contundents que ha utilitzat en els últims temps: la compra massiva de deute. De tota manera, una altra eina decisiva, els tipus d’interès, seguiran en el mínim històric del 0% almenys un any més.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El 2015 el BCE va començar a adquirir deute dels països de l’euro amb l’objectiu d’animar la fràgil economia continental. Aquesta fragilitat es traduïa en una dèbil inflació, que el banc temia que pogués derivar en deflació, escenari perillós que el supervisor volia evitar a qualsevol preu.

El programa de compres de deute s’ha anat allargant (en principi s’havia d’acabar el gener passat) i ampliant (el BCE va començar comprant deute públic, però fins i tot n’ha acabat comprant d’empreses). Els plans actuals consistien a acabar el programa de compres el pròxim mes de setembre. Ahir el BCE va anunciar que les compres s’allargaran una mica més enllà, fins al desembre, però a un ritme inferior.

En concret, el BCE seguirà comprant deute a un ritme de 30.000 milions d’euros mensuals, però a partir del setembre aquesta quantitat es retallarà a la meitat (15.000 milions). I això serà així fins al desembre, moment en què “les compres s’acabaran”, segons va informar el banc.

En realitat, el volum actual d’adquisicions ja s’havia reduït. El BCE va iniciar les compres de deute amb 60.000 milions mensuals. Al gener va prorrogar el programa, però reduint l’import fins als 30.000 milions. Ara segueix la mateixa estratègia: prorroga una mica (només tres mesos) però torna a retallar l’import a la meitat.

Les compres de deute han suposat un dopatge decisiu per a l’economia. El mateix president del BCE, Mario Draghi, ha arribat a proclamar que “només el BCE ha alimentat el creixement” d’Europa en clara crítica a la desídia dels líders polítics del continent. És per això que ara la incògnita és saber com reaccionarà aquesta economia una vegada es retiri l’assistència artificial que durant els últims anys ha estat donant la institució amb seu a Frankfurt.

Aquestes adquisicions no són l’única mesura extraordinària que encara té en marxa el BCE. També té els tipus d’interès en el mínim històric del 0%, entre d’altres instruments. Ahir el banc -en un gest poc habitual- va informar que els tipus es mantindran en el mateix nivell almenys fins a l’estiu del 2019 o “el temps que sigui necessari” per assolir els objectius d’inflació del BCE. Amb uns tipus tan baixos, als bancs els costa més fer negoci, i és per això que la cautela per apujar-los va penalitzar ahir les entitats financeres a la borsa: els quatre valors que més van caure ahir a l’Íbex-35 van ser bancs.

Rebaixa del creixement previst

El BCE també va comunicar que preveu que Europa creixi un 2,1% enguany, tres dècimes menys del que havia anunciat al març. Segons Draghi, la rebaixa es deu a “l’augment de la incertesa” i a un menor ímpetu en el comerç internacional.

Tot i que les previsions per al 2019 i el 2020 es mantenen igual (1,9% i 1,7%, respectivament), Draghi va insistir en el missatge que dona en totes les rodes de premsa: que cal que els països de l’eurozona accelerin la implementació de reformes estructurals. Ningú espera, però, que li facin gaire cas.

Tres preguntes a:

JOAN TUGORES, CATEDRÀTIC D'ECONOMIA DE LA UB

1. ¿La decisió del BCE de retirar el programa de compra de deute és una prova de foc per a l’economia?

El titular de la retirada progressiva de compra de deute pot generar temors, però Draghi també ha fet matisos: ha dit que manté els tipus al 0%; que cessa l’increment net de compres però que seguirà reinvertint el que surti de les amortitzacions, i que si la inflació no s’acosta al 2% es reserva el dret de recuperar els seus instruments. El seu discurs satisfà la línia més dura, bàsicament a Alemanya, però també es deixa una porta oberta per si l’economia va a pitjor un altre cop.

2. ¿Els tipus d’interès es poden mantenir al 0% un any més?

Dependrà del que faci la Reserva Federal dels Estats Units, que, per cert, està apujant els tipus. Si els clústers financers maltracten els actius en euros, potser Draghi s’ho repensa abans.

3. Com afecta l’anunci de Draghi a les nostres butxaques?

No gaire, de moment. És, sobretot, un toc d’atenció al sector financer, les empreses i les famílies: un avís que la barra lliure té caducitat i que el desendeutament ha de seguir per si sol. Vol dir que els governs han de buscar la solidesa de fons de les seves economies i ens recorda que el finançament no serà abundant i gratuït indefinidament.

stats