El BCE manté els tipus d'interès sense canvis aquest any i la primera meitat del 2020

Draghi marca les condicions de la barra lliure de finançament a la banca

El Banc Central Europeu ha mantingut estables els tipus d'interès, que es mantindran a aquests nivells durant, com a mínim, el que queda d'any i el primer semestre del 2020. D'aquesta manera, el regulador monetari els ha deixat al 0% en el cas del tipus bàsic i al -0,4% en el cas del tipus de dipòsits, segons un comunicat emès aquest dijous pel mateix banc.

Tot i el creixement econòmic i la bona marxa del mercat laboral a tota la zona euro, els preus continuen augmentant a nivells bastant inferiors al 2%, l'objectiu del BCE marcat pels tractats europeus. Així doncs, és per aquesta baixa inflació que la institució monetària manté les polítiques de diner barat i de tipus baixos.

Alguns agents del mercat esperaven una rebaixa dels tipus, que finalment no s'ha produït, en la línia seguida per altres bancs centrals, com l'australià. De fet, els inversors donen quasi per fet que la Reserva Federal nord-americana retallarà els interessos aviat.

Els bancs cauen a la borsa

La compareixença del president del BCE, Mario Draghi, per explicar aquestes decisions ha tingut un efecte immediat a la borsa, on els bancs s'apuntaven importants pèrdues. A les cinc de la tarda les pèrdues a l'Íbex-35 les liderava la banca. El Sabadell queia un 3,89%, Bankia un 3,85% i CaixaBank un 2,10%. La resta d'entitats bancàries del selectiu també es tenyien de vermell: Bankinter queia un 2,03%, el Santander un 1,16% i el BBVA un 0,93%.

En aquest sentit, doncs, les expectatives dels mercats no s'han materialitzat. Ara bé, tot i que les decisions del consell de govern del BCE s'han pes "per unanimitat", segons Draghi, alguns membres sí que han proposat una rebaixa del tipus de dipòsits que ha acabat descartada.

Com en els últims mesos, Draghi ha citat la inestabilitat geopolítica i "la creixent amenaça del proteccionisme" (sobretot per les tensions entre els Estats Units i la Xina), a banda del creixement més baix dels països emergents, com a justificants per mantenir els tipus sense canvis, a més dels nivells d'inflació. A més, "les condicions de finançament [per als ciutadans i les empreses] s'han endurit lleugerament a causa de la rebaixa del preu de les accions i de l'apreciació de l'euro respecte a l'última reunió del consell de govern", ha dit el president.

El BCE va revisar a l'alça –una dècima més fins a l'1,2%– el seu pronòstic de creixement per a la zona euro aquest any, tot i rebaixar dues dècimes fins a l'1,4% el de l'any vinent. Pel que fa a la inflació, el regulador monetari espera que els preus creixin un 1,3% el 2018, una dècima més que l'última previsió del març, mentre que per al 2020 la va retallar una dècima, fins a l'1,4%.

Draghi ha afegit que, perquè les polítiques del banc central tinguin més efecte, és "necessari" que els governs estatals mantinguin un programa de reformes i que els països més endeutats puguin continuar rebaixant-ne els nivells. El president, però, s'ha mostrat optimista sobre les possibilitats de fer front a una hipotètica crisi en el futur: "L'espai per dur a terme polítiques [monetàries] existeix i, si apareixen contingències, estem preparats per actuar", ha declarat. En aquest sentit, Draghi ha recordat que l'ús del 'forward guidance' (quan el BCE anticipa les seves pròpies polítiques) és "una eina principal" dels reguladors que ha tingut "bastant d'èxit" a l'hora de guiar les expectatives dels mercats.

Condicions de la 'barra lliure'

El BCE també ha acordat que l'interès de la nova tanda d'operacions a llarg termini (conegudes com TLTRO) de finançament de les entitats se situï 10 punts bàsics (0,1 punts percentual) per sobre del tipus que s'aplica a les operacions de refinançament. Segons el comunicat, depenent de les condicions, les entitats financeres podran obtenir finançament de l'organisme monetari a un interès de fins al -0,3%.

El BCE anuncia una nova ronda de 'barra lliure' de diner barat per ajudar la banca

Al març el BCE va iniciar el programa LTLTRO, anomenada "barra lliure" de crèdit, per a les entitats financeres, que permet al sector bancari obtenir crèdit barat del BCE amb l'objectiu que posteriorment facilitin el crèdit a les empreses i les famílies. No obstant, Draghi ha assegurat que aquesta barra lliure hauria de ser "un suport" per al sector financer. "L'objectiu del TLTRO és incrementar el crèdit a l'economia", ha comentat.

Amb la reunió d'avui, el BCE manté la política monetària expansiva. De fet, tot i haver acabat al desembre amb la compra massiva de deute públic, el BCE continua reinvertint els fons que rep del venciment dels títols. A l'abril, en l'última trobada del BCE, Draghi ja va anunciar que deixaria sense canvis els tipus durant " tant de temps com calgui", una idea que avui ha recordat el mateix BCE en el seu comunicat.

Un falcó de successor

Preguntat sobre la possibilitat que el seu successor –Draghi plega aquest octubre– tingui una aproximació menys expansiva de la política monetària, el president del BCE ha dit que no concep la possibilitat que els futurs caps del Banc Central no facin "tot el que calgui" per protegir l'euro. "No m'ho vull ni plantejar", ha indicat Draghi, que ha afegit que la figura del president té un poder limitat, ja que "és el consell de govern" qui acaba prenent les decisions.

Més continguts de