El BCE manté els tipus d'interès sense canvis fins, com a mínim, la tardor del 2019

El banc admet que el creixement econòmic està sent feble, però descarta el risc de recessió

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha anunciat aquest dijous que manté el tipus d'interès al -0,4%. D'aquesta manera, l'interès que els bancs paguen al BCE per mantenir-hi dipòsits continuarà sense canvis fins, com a mínim, la tardor del 2019.

A més, l'organisme presidit per Mario Draghi ha insistit que reinvertirà els pagaments que rebi procedents de bons de deute públic adquirits en els últims anys gràcies al programa de compra massiva de deute sobirà. En total, el BCE va comprar bons per un valor agregat de 2,6 bilions d'euros entre el 2015 i el 2018. Pel que fa a l'interès marginal, el regulador financer europeu tampoc l'ha alterat, per la qual cosa seguirà en el tram 0% - 0,25%.

En la roda de premsa que té lloc després de la reunió del consell de govern del BCE, Draghi ha admès que l'expansió econòmica està sent "més feble" del que s'esperaven. Aquest factor ha sigut un dels motius per mantenir sense canvis la política monetària durant els pròxims dos mesos. No obstant això, el president de l'organisme també ha justificat la decisió de deixar inalterats els tipus pels riscos i les incerteses que amenacen l'economia, tant en l'àmbit intern de la zona euro com externament.

Sobre la possibilitat que el creixement a la zona euro es moderi més del previst, Draghi ha assegurat que el BCE "té totes les eines disponibles" en cas que les hagi d'utilitzar en un futur pròxim. Draghi ha descartat la possibilitat que Alemanya i Itàlia, la primera i tercera economies de l'Eurozona, entrin en recessió aquest any i, per extensió, el conjunt de països que comparteixen la moneda única.

En aquest sentit, doncs, Draghi s'ha mostrat optimista respecte a la frenada de l'economia a escala europea i mundial. El president ha anomenat la incertesa del Brexit, les pors dels mercats per un augment del proteccionisme causat per les guerres comercials i la davallada de les taxes de creixement de la Xina com a factors de risc més gran i com a causes de la caiguda del creixement a la zona euro.

Tot i així, Draghi ha dit que "tots aquests problemes estan sent adreçats" per les autoritats involucrades en cada cas. Així doncs, ha expressat la confiança del BCE en les mesures d'estímul anunciades pel govern xinès amb l'objectiu de revertir la moderació del creixement econòmic del gegant asiàtic. En la mateixa línia, ha recordat els progressos en les converses entre els presidents de la Xina, Xi Jinping, i dels Estats Units, Donald Trump, per revertir les amenaces de guerra comercial i evitar que s'imposin més aranzels.

Pel que fa a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, Draghi també n'ha minimitzat els riscos: "El Brexit no afectarà l'economia tant com s'esperava", ha conclòs. Malgrat tot, el president de l'organisme monetari ha assegurat que la reunió havia sigut per analitzar la situació de l'economia europea, però no per prendre mesures concretes sobre la política del BCE. "Al març farem una nova anàlisi", ha dit Draghi, en relació a la següent reunió del consell de govern, d'aquí dos mesos.

A més, segons el president del BCE, "els bancs són més forts ara que a l'inici de la crisi", per la qual cosa, en cas que l'economia continuï en frenada, l'economia real no es veurà tan afectada per possibles reduccions de crèdit com va passar amb la crisi de 2007. A més, ha enumerat l'augment generalitzat dels salaris i la bona marxa del mercat laboral a tota la zona euro com dos elements a tenir en compte per mantenir l'optimisme de cara al futur més immediat.

Sobre aquests dos elements, Draghi ha assegurat que espera que tindran un efecte sobre els preus, fent augmentar la inflació. Recentment, el BCE ha fallat les seves prediccions sobre augments de preus, que han quedat per sota del que preveia. Draghi ha justificat aquest fet perquè els beneficis empresarials s'han reduït per la pujada de sous i l'augment de les contractacions de treballadors i, per tant, aquests costos més elevats no s'han transmès encara al mercat. Tanmateix, s'ha mostrat confiat que aquests dos factors s'acabaran traslladant a l'economia en forma de preus més alts i, per tant, la inflació assolirà el nivell òptim, situat poc per sota del 2%.

Escoltes del BBVA

El vicepresident del BCE, l'espanyol Luis de Guindos, ha rebutjat opinar sobre les escoltes del comissari Villarejo pel banc BBVA, ara en mans de la justícia. Guindos ha dit que el banc central prefereix "esperar" que el BBVA acabi també les seves investigacions internes abans de treure'n cap conclusió.