MACROECONOMIA
Economia 22/08/2019

El BCE ja prepara mesures per evitar la recessió

Les actes de l’última reunió apunten a una acció combinada amb rebaixa de tipus i nous estímuls

Xavier Grau
3 min
La seu central del Banc Central Europeu (BCE) a Frankfurt.

BarcelonaLa primera economia de l’eurozona, l’alemanya, flirteja ja amb la recessió, després de tancar el segon trimestre amb una caiguda del seu PIB del 0,1%. La conseqüència, quan el motor falla, és el debilitament del creixement a tota l’eurozona. En el segon trimestre de l’any el PIB de la zona de la moneda única només va créixer un 0,2%. Justament, aquest percentatge és la meitat del que va augmentar en el mateix període de l’any passat i una dècima menys que en el primer trimestre del 2019.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Per frenar aquest alentiment, el Banc Central Europeu (BCE) ja prepara la seva a0rtilleria. Així ho demostren les actes de l’última reunió del consell de govern de l’entitat, fetes públiques ahir. Aquestes accions passarien per la rebaixa de tipus o nous programes d’estímul. No es parla explícitament de recessió, però sí que es repeteixen conceptes com sotrac, debilitat, risc a la baixa i incertesa.

L’alentiment de l’economia està provocat en gran part per la debilitat del comerç mundial i la persistència d’incerteses com el Brexit. Davant d’aquest context, els membres del consell de govern del BCE van coincidir en la necessitat de posar en marxa un paquet exhaustiu d’accions, en lloc d’optar per una seqüència de mesures aïllades, segons les actes de la trobada del juliol.

En la reunió es va decidir donar llum verda als treballs preparatoris per a un nou programa de compra d’actius , així com per crear un mecanisme que permeti mitigar l’impacte dels tipus negatius en la banca. No obstant, les actes assenyalen que “es van expressar alguns matisos sobre el disseny i els elements individuals d’un possible paquet de polítiques”. En concret, argumenten que la prima dels bons a llarg termini de l’eurozona ja s’ha comprimit durant força temps i que el risc d’un enduriment injustificat de les condicions financeres era més gran a curt que a llarg termini.

Però l’opinió majoritària del consell va ser que les diverses opcions s’haurien de veure “com un paquet”; és a dir, una combinació d’instruments complementaris i amb sinergies importants. De fet, el BCE considera que en el passat s’ha demostrat que una bateria de mesures -com la combinació de retalls de tipus i compres d’actius-és més eficaç que altres fórmules.

Tal com va anunciar el mateix president del BCE, Mario Draghi, en la roda de premsa posterior, els consellers del BCE també van arribar a un acord sobre la necessitat d’introduir altres canvis en la futura direcció que prengui l’entitat, amb la finalitat d’incloure de nou la possibilitat d’abaixar els tipus d’interès.

Les actes també indiquen que el BCE anunciarà probablement noves mesures al setembre, però revelen diferents opinions sobre quines són les més necessàries. Per exemple, el sistema de trams per remunerar les reserves i comprar més deute. Alguns membres del consell de govern van expressar la seva preocupació pel que fa a les “possibles conseqüències no intencionades” d’aquest tipus de sistema i la seva capacitat de “mitigar completament” els efectes dels tipus d’interès negatius per als bancs. També alguns d’ells van mostrar-se dubtosos respecte a la possibilitat de tornar a introduir un nou programa de compra de deute.

Segons consta en les actes de la reunió del consell, durant la trobada també es va plantejar la necessitat d’obrir el debat sobre l’objectiu d’inflació del BCE. Tot i això, els membres del màxim òrgan de decisió de la institució van assenyalar que “qualsevol canvi futur en l’objectiu [d’inflació] no hauria d’usar-se com una mesura de política aïllada”, sinó que s’hauria de vincular a una revisió més àmplia de l’estratègia de política monetària del BCE. Actualment l’objectiu que té marcat per a l’eurozona és d’una inflació al voltant del 2%, però la realitat és que els preus encara creixen molt per sota, un 1% al juliol.

Frenada a les borses

Malgrat la preocupació que provoca l’alentiment de l’economia, les borses van patir ahir una frenada en sec en el seu camí cap a la recuperació. Bloomberg va difondre una informació, segons la qual el banc central alemany -el Bundesbank- considera que no és necessari posar en marxa nous estímuls fiscals en aquest moment, malgrat l’economia pugui tornar a retrocedir al llarg d’aquest tercer trimestre.

En aquest sentit, la decisió de l’entitat va decebre els mercats europeus, que en les últimes setmanes havien rebut senyals que Alemanya estava preparant mesures per reanimar la seva economia. L’agència citava fonts del mateix Bundesbank -que presideix una de les figures amb més pes del BCE, Jens Weidmann-, però els portaveus oficials van declinar fer cap comentari sobre aquesta posició.

La creació d’ocupació a Alemanya cau a mínims

El creixement de l’activitat del sector privat d’Alemanya s’ha accelerat lleugerament a l’agost, gràcies a la sòlida expansió del sector dels serveis, mentre que la indústria continua en recessió, cosa que ha alentit el ritme de creació d’ocupació que ha caigut al seu nivell més baix des de l’agost del 2014, segons el proveïdor de dades i informació financera IHS Markit.

A més, l’increment de la contractació en el sector de serveis va ser el menys marcat des del gener, mentre que la taxa de disminució en l’ocupació manufacturer va ser la més ràpida des de juliol del 2012. “Alemanya segueix sent una economia de dues velocitats, amb un creixement continu dels serveis que gairebé compensa la debilitat sostinguda en la indústria”, assenyala Phil Smith, economista d’IHS Markit, per a qui la lleugera millora del PMI no dissipa l’amenaça de recessió.

En el cas d’Alemanya, les noves comandes han caigut al màxim ritme de més de sis anys i les companyies han mostrat pessimisme al voltant de la trajectòria futura de l’activitat empresarial. “Per tant, subsisteix el risc que la principal economia de la zona euro caigui en recessió tècnica en el tercer trimestre”, explica Andrew Harker, director associat d’IHS Markit, que preveu un creixement “dèbil” a l’eurozona durant el mes d’agost.

stats