PREVISIONS

El Banc d’Espanya insisteix: l’alça del sou mínim destruirà ocupació

Torna a advertir de la pèrdua de llocs de treball però millora la previsió d’atur per als pròxims tres anys

Més de cinc mesos després de l’augment del 22,3% del salari mínim interprofessional (SMI) i sense que hagi tingut cap impacte negatiu, el Banc d’Espanya insisteix en advertir dels perills per a l’ocupació de l’increment fins als 900 euros de l’SMI, tot i que modera la crítica. El supervisor va insistir ahir en la mateixa idea que sosté des de fa mesos: la pujada del salari mínim podria “moderar el dinamisme de l’ocupació els pròxims trimestres”. Amb aquesta frase, el Banc d’Espanya no es mostra tan contundent com ho va ser abans que s’apliqués la mesura, però es reafirma en la seva posició.

Quan el govern espanyol va anunciar la mesura, l’organisme va assegurar que es destruirien 125.000 llocs de treball durant el 2019, una previsió que per ara no s’ha complert. L’alerta del Banc d’Espanya no va agradar a l’executiu socialista, que la setmana passada, quan es van publicar les dades d’ocupació del maig -que registraven màxims-, va demanar a l’organisme presidit per Pablo Hernández de Cos que demanés “perdó” i posés fi als missatges alarmistes. El supervisor, però, va assegurar que és massa aviat per descartar que la pujada de l’SMI no hagi tingut impacte.

Ara el Banc d’Espanya rebaixa el to però es nega a rectificar. De fet, el director general d’Economia i Estadística, Óscar Arce, va assegurar ahir que el supervisor no té cap dubte que l’augment del sou mínim tindrà un impacte negatiu sobre l’ocupació aquest any. Arce va defensar el càlcul dels 125.000 llocs de treball menys que suposaria l’increment de l’SMI i va explicar que el Banc d’Espanya va arribar a la xifra tenint en compte el retrocés en l’ocupació que hi va haver el 2017 amb l’augment del salari mínim. Aquell any, amb una pujada molt menys pronunciada, un 0,1% de treballadors que cobraven el sou mínim van perdre la feina.

Tot i defensar les seves previsions, el director general d’Economia va reconèixer que la metodologia per fer el càlcul no és infal·lible i està subjecta “a un elevat grau d’incertesa”. “No tenim una bola de vidre”, va admetre.

En una aparent contradicció amb el seu missatge sobre l’SMI, l’organisme ha revisat a l’alça les previsions d’ocupació. Aquest any, l’atur tancarà entorn del 13,8% i se situarà en el 12,4% de la població activa a finals del 2020, quatre dècimes menys del que havia vist. I l’atur caurà fins a l’11,8% el 2021, sempre segons els càlculs del regulador.

L’organisme es justifica

El Banc d’Espanya nega que hi hagi una contradicció en les seves previsions d’atur i el seu advertiment sobre l’SMI, i atribueix la seva correcció de la previsió d’atur a altres factors, com ara la millora de la situació econòmica en els primers mesos de l’any en sintonia amb un millor comportament també de l’economia de l’euro.

Amb tot, el Banc d’Espanya admet un cert desconcert amb les dades d’ocupació perquè la pujada del salari mínim i de les cotitzacions l’1 de gener del 2019 no s’ha traduït en un augment dels costos laborals (la remuneració per treballador creix menys que en l’últim trimestre del 2018). A més, mentre la taxa d’ocupació augmenta, es desaccelera l’afiliació a la Seguretat Social.

El Banc d’Espanya també ha revisat a l’alça el creixement per a aquest 2019 gràcies al fet que l’economia espanyola ha crescut més del que s’esperava durant els primers mesos de l’any. El supervisor calcula que el creixement per al 2019 serà del 2,4%, dues dècimes més del que havia previst inicialment, segons les projeccions publicades ahir. El creixement del segon trimestre de l’any també serà una dècima més del previst, del 0,6%. L’optimisme de la primera meitat de l’any es deu sobretot a la despesa de les llars i al dinamisme de la inversió empresarial.

Desacceleració a la vista

Tot i la millora, el Banc d’Espanya confirma la desacceleració de l’economia espanyola els pròxims anys: el 2020 el creixement serà de l’1,9% i el 2021 de l’1,7% del PIB. Pel que fa al dèficit públic, el supervisor considera que aquest any només es reduirà una dècima, fins al 2,4% del PIB. A la projecció, però, no s’hi inclouen les mesures per augmentar els ingressos que el govern del PSOE va enviar a Brussel·les i que encara no estan aprovades.

Catalunya creixerà un 2,2% enguany, segons el Govern

El PIB català alentirà el creixement aquest any i el que ve, segons les previsions del departament d’Economia publicades ahir. Segons aquests càlculs, l’economia catalana es quedarà en un 2,2% enguany i en un 1,9% el vinent, clarament per sota del 2,6% registrat el 2018. Aquestes previsions coincideixen amb les que ha fet el ministeri d’Economia per al conjunt de l’economia espanyola, però són una mica inferiors a les que ahir va publicar el Banc d’Espanya.

Tot i l’alentiment, les previsions encara estan per sobre del que el Fons Monetari Internacional preveu de creixement per al conjunt de les economies avançades, que és un 1,8% per al 2019, i també per sobre del creixement que la Comissió Europea preveu per a la zona euro, de l’1,2%.

El PIB català assolirà el 2019 un volum total de 251.259 milions d’euros, gairebé 9.000 milions més que el 2018, i per al 2020 s’espera que arribi als 260.988 milions.