El millor semestre de Banc Sabadell en 12 anys per oblidar el TSB

L'entitat recupera el ritme de 1.000 milions d'euros anuals de guanys

La crisi del TSB és història al Sabadell. Després d’un any amb els resultats llastats per la catastròfica integració informàtica del seu banc al Regne Unit, el banc ha recuperat el ritme dels últims temps. En el primer semestre de l’any, l’entitat que presideix Josep Oliu va guanyar 532 milions d’euros. Aquesta quantitat suposa un increment interanual del 340%, perquè ara fa un any va tancar el semestre amb un benefici de tan sols 120 milions.

Aquests beneficis no només serveixen per fer oblidar els problemes de la filial britànica. També suposen els millors resultats per a l’entitat en 12 anys: el 2007 va tenir uns beneficis de 604 milions en el primer semestre i en ple cim de l’eufòria econòmica anterior a la crisi. Després de la caiguda, el 2016 i el 2017 es va iniciar una forta remuntada que la crisi informàtica al TSB va interrompre l’any passat.

Les dades presentades pel banc mostren que es manté la millora de l’activitat purament bancària del banc, amb un increment dels ingressos provinents del marge d’interessos i de comissions del 2,7%. El marge d’interessos es va mantenir estable en els 1.806 milions, mentre que les comissions netes van pujar un 10,9%. El crèdit viu concedit per l’entitat catalana també va créixer en aquest cas un 2%.

L’altra magnitud rellevant per entendre la dràstica millora dels resultats del Sabadell és la reducció de les provisions i deterioraments, que van ser de 374 milions, quan en el mateix període del 2018 van pujar als 806 milions. Aquest apartat fa referència a anotacions negatives en el compte de resultats en previsió de pèrdues que encara no s’han produït, però que es poden anticipar en el present.

Pel que fa al TSB, Guardiola va afirmar que ha experimentat un “creixement vertiginós” que el portarà a col·locar-se a finals d’aquest any en nivells previs a la migració informàtica. En el semestre, l’entitat britànica ha tingut una discreta contribució, calculada en una mica més dels cinc milions d’euros.

Tot i els bons resultats, però, la borsa va penalitzar les accions de l’entitat bancària amb unes pèrdues de més del 6%.

Avís als clients institucionals

Els avisos de Draghi sobre les novetats de cara al setembre suposen una nova amenaça per al sector financer. Entre altres coses, perquè el BCE podria encarir els tipus que cobra als bancs que hi dipositen els seus fons més enllà del 0,4% actual. I això pot portar els bancs a repercutir-ho.

En el cas del Sabadell, Guardiola va donar per fet que les entitats acabaran cobrant a les empreses pels seus dipòsits, però considera que és “més difícil” que pugui arribar a passar fins i tot amb clients particulars.

“La probabilitat és molt baixa, però pot preveure’s en el moment de canvi de paradigma en què estem”, va explicar el conseller delegat de l’entitat, Jaume Guardiola. El banquer va insistir que el sector paga des de fa temps un 0,4% d’interès pels diners que diposita al BCE, per la qual cosa “no té lògica” que a un client no li costi res dipositar la seva liquiditat en una entitat. Per això, va explicar, la majoria dels bancs espanyols ja cobren a grans corporacions, entre les quals hi ha fons d’inversió o pensions.

Sense notícies de Bankia

El conseller delegat del segon banc català no va aportar ahir novetats respecte a una eventual fusió entre el Sabadell i Bankia. “Sempre he dit que les escales i les sinergies tenen la seva lògica”, va fer.

Guardiola va mostrar-se convençut que el context de tipus baixos -que pot endurir-se encara més- pot facilitar aquestes operacions: “El procés de concentració a Espanya vinculat a la situació econòmica ja va quedar enrere, però la pressió en els marges pot conduir a fer que s’accelerin els processos de concentració”.

Els beneficis del Sabadell cauen un 67% pels problemes informàtics del TSB

Més continguts de