Bankia reclama que la sentència del Suprem sobre els impostos hipotecaris no tingui caràcter retroactiu
El benefici creix només un 0,6% fins al setembre i les seves accions cauen en publicar els comptes
MadridBankia se suma a les entitats que reclamen que si el Suprem ratifica la sentència que determina que qui ha de pagar els impostos hipotecaris no són els clients sinó els bancs, aquesta no tingui caràcter retroactiu. El conseller delegat de Bankia, José Sevilla, ha subratllat aquest dilluns que si fins ara els clients es feien càrrec dels impostos lligats als crèdits hipotecaris era perquè ho deia la llei. Per tant, ha dit Sevilla, "si es decideix canviar aquesta pràctica, el més normal seria canviar-la mirant cap endavant. No hauria d'haver-hi penalització mirant al passat", ha dit.
Segons Sevilla, Bankia no preveu cap impacte en els comptes de l'entitat si el pròxim 5 de novembre el Suprem no canvia el sentit de la sentència. "No preveiem que tingui caràcter retroactiu", ha assegurat durant la roda de premsa per presentar els comptes de l'entitat dels nou primers mesos de l'any. En qualsevol cas, Bankia reclama que el 5 de novembre el Suprem sigui "clar" per acabar amb la inseguretat jurídica actual. De fet, el conseller delegat ha admès que hi ha clients que estan ajornant la signatura de la seva hipoteca a l'espera del pronunciament del Suprem.
En la mateixa línia s'ha expressat el president de l'Associació Espanyola de la Banca (AEB), José María Roldán. El dirigent ha destacat que els bancs han respectat la llei i la jurisprudència del mateix Tribunal Suprem, que fins el 2017 havia mantingut que són els clients els responsables de pagar els impostos. Roldán ha demanat que si es confirma l'última sentència, aquesta no tingui caràcter retroactiu i ha advertit de l'encariment de les hipoteques si els bancs han de pagar els impostos. "Si hi ha un augment dels costos, ha d'haver-hi una reconsideració de quina és la teva política comercial", ha dit Roldán abans de participar a una conferència a Madrid amb el president de l'Autoritat Bancària Europea, Andrea Enria.
Creixement gairebé nul
Pel que fa als comptes, Bankia ha obtingut un benefici net atribuït de 744 milions d'euros en els nou primers mesos d'aquest any, la qual cosa suposa només un augment del 0,6% respecte al mateix període de l'any anterior, segons ha fet públic aquest dilluns l'entitat. Després de publicar-se els resultats, les accions de Bankia cauen amb força a l'Íbex-35.
En un context "molt complex" de tipus d'interès baixos, el banc ha elevat el resultat amb un augment en els ingressos per comissions, amb una nova reducció en els costos per l'acceleració en les sinergies de la fusió amb BMN i amb un volum estable de provisions i sanejaments.
El benefici del tercer trimestre es va enfilar a 229 milions d'euros, fet que suposa un augment d'un 1,7% respecte al mateix període de l'any anterior. Si Bankia aconsegueix un benfici net aquest 2018 és, en gran mesura, per la fusió amb BMN.
El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, ha explicat en un comunicat que el banc ha aconseguit incrementar els beneficis gràcies al fet que ha completat "amb èxit" la fusió amb BMN, el principal repte que tenia al començament de l'exercici, aprofitant l'oportunitat de fer negoci en segments que havia tingut limitats en anys anteriors, com la promoció immobiliària i els crèdits a grans empreses.
El conseller delegat,de la seva banda, ha destacat que el model de distribució del banc ja ha començat a donar els seus fruits i que això està permetent elevar la base de clients i incrementar el negoci en àrees rendibles per al banc i de valor afegit per al client, com són els mitjans de pagament, els fons d'inversió, els plans de pensions, les hipoteques, el crèdit al consum i el finançament a empreses. "I tot això s'ha produït mentre tornàvem a reduir els crèdits dubtosos i els actius adjudicats, que han caigut un 14% des que va començar l'any, i augmentàvem la solvència i la rendibilitat, que ja frega el 8%", ha afirmat Sevilla.
El marge d'interessos es va elevar a 1.542 milions, un 5,1% més que fins al setembre del 2017, conseqüència de la integració de BMN, i impactat per les vendes de renda fixa i les repreciacions encara a la baixa de la cartera hipotecària. A perímetre constant, és a dir, incloent a BMN tot el 2017, hauria caigut un 10%.
Els ingressos per comissions van augmentar un 25,8% (un 3,1% més en comparació homogènia) i s'han elevat a 799 milions d'euros, amb una positiva evolució de les taxes per mitjans de pagament (+13,1%) i d'administració i gestió d'actius, principalment fons d'inversió (+13,6%) i plans de pensions (+8,5%).
