CRÒNICA

El Barça com a punta de l’iceberg

Si el jutge que va posar el PP contra les cordes amb Gürtel fa una conferència a l’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i les Balears, no s’hi perd res d’anar-lo a escoltar

Si el jutge que va posar el PP contra les cordes amb Gürtel -després del fiasco de Garzón, que només li va servir per ser expulsat de la carrera- fa una conferència a l’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i les Balears, no s’hi perd res d’anar-lo a escoltar. Pablo Ruz va ocupar uns anys la vacant a l’Audiència Nacional del magistrat mediàtic caigut en desgràcia i va intentar ser més discret. Acabada la comissió de serveis, ara fa la seva vida en un jutjat de Móstoles, una vila que fa pensar a unes quantes generacions en empanadillas.

Com que la discreció no implica necessàriament penombra, Ruz es presta a explicar als tècnics tributaris, amb una barreja de campechanía i erudició, “el petit embolic” que té el sistema judicial espanyol amb l’encara tendra legislació sobre la responsabilitat penal de les persones jurídiques, és a dir empreses, corporacions, associacions, fundacions...

El jutge intenta aclarir-los les idees perquè aconsellin bé els clients. Tindrà feina, i no per falta de domini: la indiferència autoparòdica amb què reacciona quan se li encalla el powerpoint evidencia que té el Codi Penal, la llei d’enjudiciament criminal, les circulars de la Fiscalia i les sentències al cap. El problema és la llei, que “no ha regulat bé” alguns aspectes d’una norma que pot dur -en casos extrems- a tancar una empresa pel delicte d’un directiu. La llista d’infraccions és llarga -24 categories- i n’inclou de tan inesperades com el tràfic d’òrgans.

Però feta la llei, feta la prevenció, la corporate compliance. Les empreses poden aplicar una sèrie de bones pràctiques per posar traves als directius o als treballadors temptats de delinquir-hi. Si la temptació és tan gran que ho acaben fent, l’empresa serà eximida de responsabilitat si ha fet els deures.

Fins ara, les peces de caça major que han passat per les seves mans han estat Nueva Rumasa, Pescanova i el Barça -cas Neymar 1, que va acabar amb el club pactant la condemna-. Però són “la punta de l’iceberg”. I a les profunditats del teixit empresarial hi ha milers i milers de petites empreses -li pregunten pels tallers mecànics- a les quals només falta haver de gastar diners en la corporate compliance. Aquí s’atabala una mica. Però un jutge és un jutge i la llei, aquesta tampoc, no admet excepcions.