Barroso se suma a l'efecte Hollande
El canvi de rumb es confirma. Brussel·les va fer una crida ahir als estats membres perquè acordin mesures per impulsar el creixement. Els líders es reuniran d'aquí dues setmanes per discutir-ho.
BRUSSEL·LES"Tots estem d'acord que necessitem impulsar el creixement a Europa", va assegurar ahir el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso. La frase, pronunciada en el moment precís, marca l'inici d'una nova etapa que acaba d'encetar la Unió Europea (UE) amb la victòria a França de François Hollande. El seu discurs contra l'austeritat sembla que ha calat a Brussel·les després de mesos en què semblava que l'única paraula que existia al diccionari europeu era austeritat . No és que ara els dirigents reneguin de la disciplina fiscal, però han vist més clar que mai que sense impulsar el creixement la UE no sortirà de la crisi.
Es podria dir que Barroso s'ha sumat a l'efecte Hollande. O, més ben dit, ha aprofitat l'aire fresc en favor del creixement que porta a Brussel·les el futur president francès per tornar a posar sobre la taula velles propostes que han estat ignorades pels estats membres. Amb sort, aquesta vegada li faran cas. El cap de l'executiu comunitari va demanar als governs europeus que impulsin mesures com la creació dels anomenats project bonds , una mena d'eurobons dedicats a finançar projectes d'infrastructures, o augmentar la capacitat de préstec del Banc Europeu d'Inversions (BEI). També va demanar que s'eliminin les barreres al mercat únic.
Cimera del creixement
Els caps d'estat i de govern de la UE discutiran les idees que va recordar ahir Barroso en la cimera extraordinària que se celebrarà el dia 23. El president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, va anunciar ahir la data -com ja és habitual- a través d'una piulada a la xarxa social Twitter. La trobada, que serà un sopar informal, servirà per començar a debatre quines mesures es poden impulsar per fomentar el creixement. En principi, les decisions no es prendran fins a la pròxima cimera ordinària, prevista per a finals de juny. Entre les dues reunions, la Comissió Europea presentarà les seves recomanacions en matèria pressupostària i econòmica als governs europeus.
Un any més per a Espanya
Que ara es torni a parlar de creixement, va advertir ahir Barroso, no vol dir que s'hagi d'aparcar la consolidació fiscal. Però el cert és que cada vegada és més evident que Brussel·les proposarà donar un any més del previst a Espanya, fins al 2014, per reduir el dèficit fins al 3% del PIB. Ahir va ser el comissari d'Economia, Olli Rehn, qui ho va insinuar. "El Pacte d'Estabilitat no només permet sinó que també recomana la diferenciació entre estats membres d'acord amb el seu espai fiscal i les seves condicions econòmiques", va dir Rehn. Llegint entre línies, de la frase se'n desprèn que la Comissió Europea tindrà en compte que Espanya està en recessió i no aixeca cap per donar-li més temps per reduir el dèficit.
"Si hi ha una flexibilització del dèficit per a Espanya, serà oferint una pròrroga d'un any", van confirmar ahir fonts comunitàries. D'aquesta manera, l'Estat podria repartir en tres anys la reducció del 8,5% de dèficit que es va registrar el 2011 al 3% el 2014. Tot i això, Brussel·les faria la proposta però serien els estats membres, inclosa Alemanya, els que hi tindrien l'última paraula. El govern de Mariano Rajoy comptarà per fer-li costat amb el nou president electe de França, François Hollande.
Malgrat que Brussel·les estudia donar més temps a Espanya, Mariano Rajoy ha optat per no fer gaire soroll i seguir compromès amb la disciplina fiscal. En una sessió de control ahir al Senat, Rajoy va defensar que austeritat i creixement no són dos conceptes antagònics. "Austeritat no és el contrari de creixement. Austeritat és el contrari de malbaratament. I, per tant, necessitem austeritat i creixement", va assegurar Mariano Rajoy.
