Brussel·les avisa Espanya que no fa prou per reduir el deute públic

La Comissió Europea creu que la situació política està limitant el progrés de certes reformes

Espanya continua al paquet de països amb importants desequilibris econòmics de la Unió Europea. És un dels 13 països que mereix una anàlisi especial i periòdica dels economistes de la Comissió Europea perquè presenta "desequilibris" destacables. Concretament, Espanya és al mateix grup que Bulgària, França, Croàcia, Irlanda, els Països Baixos, Romania i Suècia. Després hi ha un altre petit grup de països amb una situació més alarmant, on els desequilibris són excessius a ulls de l'executiu comunitari, com és el cas de Xipre, Grècia i Itàlia.

Quins són els problemes que Brussel·les detecta en l'economia espanyola? Doncs principalment un elevat deute, tant públic com privat, que necessita "més esforços" per rebaixar-lo. Cal recordar que la mateixa Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha avisat recentment que el passiu públic espanyol pot arribar al 132% del PIB el 2048 si no s'aconsegueix trobar un mecanisme de finançament sostenible de la creixent despesa en pensions. El deute públic espanyol se situa actualment al voltant del 98% del PIB. Segons l'Airef, aquesta ràtio s'hauria d'estabilitzar al voltant del 90% la dècada vinent, però es podria disparar si continua creixent la despesa pública en pensions.

"El deute públic s'ha reduït lleugerament i les previsions van en la mateixa línia, però calen més esforços perquè les finances públiques entrin en un camí més sostenible", constata l'informe de la Comissió Europea. De fet, ni en el millor dels escenaris (en una projecció macroeconòmica favorable) la Comissió Europea preveu que l'endeutament espanyol baixi del 96% del PIB durant els deu anys vinents. I, de fet, en un escenari macroeconòmic desfavorable, creu que es podria elevar fins al 119% del PIB en el mateix període.

La Comissió recorda que el dèficit públic espanyol es manté "tossudament" elevat perquè el nivell d'ingressos públics via impostos comparat amb la despesa és baix. A més, en el mateix capítol hi relaciona la creixent despesa en pensions i apunta el que ja havia dit anteriorment: que la reversió de la reforma de les pensions del 2013 (que les desvinculava de l'IPC) suposarà un increment de la despesa pública si no s'apliquen mesures compensatòries. Precisament aquesta seria una de les causes d'augment del deute públic.

Desigualtat i elevat risc de pobresa

L'informe sí que apunta que el creixement econòmic de l'Estat es manté "robust", però entre els riscos hi ha encara l'elevada taxa d'atur. A més, al mercat laboral hi ha assignatures pendents. L'elevat pes dels contractes temporals i el fet que més d'un 60% d'aquests siguin de treballadors joves és un dels aspectes que preocupa la Comissió Europea, que creu que Espanya encara experimenta un alt risc de pobresa infantil i d'exclusió social a causa de factors com ara l'abandonament escolar. La resta de reptes que té per resoldre l'economia espanyola tenen a veure amb la necessitat d'inversió en recerca i innovació, i la regulació dels negocis, sobretot el sector dels serveis. 

De fet, ja fa dos anys que Brussel·les renya Espanya per tenir uns índexs de pobresa i risc d'exclusió social massa elevats. Aquest 2019 problemes com l'elevada temporalitat, la segmentació laboral i també les divergències regionals en qüestions com la renda mínima i serveis socials com els serveis de guarderia pública són assignatures que Espanya continua arrossegant. 

En aquest sentit, la Comissió Europea torna a posar damunt la taula el debat sobre l'eficàcia d'elevar el salari mínim. D'una banda, apunta que servirà per reduir la "pobresa laboral" i, de l'altra, considera que pot provocar dificultats d'accés a la feina dels col·lectius ja més vulnerables, entre els quals esmenta les persones amb poca formació, les dones i els més joves. 

Els portaveus de la Comissió Europea, amb tot, han evitat valorar la situació política a Espanya i no han apuntat que tingués cap impacte econòmic que, ara com ara, es pugui calcular. Simplement es fa referència en tres línies al fet que la situació política des del 2018 ha comportat que s'alenteixi el progrés de les reformes impulsades. 

En el cas d'altres països, criden l'atenció els casos de França i Alemanya. Al primer la Comissió Europea detecta com a principals desequilibris l'elevat deute públic i la baixa productivitat, però avisa que les reformes fetes anteriorment encara no han tingut efecte i que, a més, hi ha el risc que el deute públic augmenti. En canvi, al país governat per Angela Merkel els desequilibris venen donats per un excés d'estalvi. La Comissió Europea admet que s'ha reduït una mica respecte al 2018, però assenyala que cal més inversió per fer l'economia més resistent. En l'àmbit laboral, s'apunta que l'augment real dels salaris és "modest" i demana "més esforços" en inversió pública en infraestructures i educació.