Brussel·les avisa Espanya que tindrà 5.000 M€ més de dèficit
La Comissió creu que el desequilibri pressupostari de l’Estat serà d’un 4,7%, lluny del 4,2% pactat
Brussel·lesNou avís de la Comissió Europea a Espanya. El dèficit espanyol serà més gran de l’esperat, ja que aquest any es tancarà amb un 4,7% (cinc dècimes més del permès) i l’any que ve amb un 3,6% (vuit dècimes per sobre del límit). La previsió de Brussel·les per a aquest any implica que Espanya tancarà l’exercici havent gastat 47.000 milions més dels que ingressarà, 5.000 més dels que admet el govern de Mariano Rajoy. Aquests 5.000 milions serien el 83% del que va costar la T-4 de Barajas. Les raons de l’empitjorament de les previsions europees són la revisió a la baixa del PIB admesa per l’Institut Nacional d’Estadística i l’anunci que el ministeri d’Hisenda afegirà al dèficit els 1.500 milions de contractes a Catalunya i Saragossa de l’any 2013.
Així, segons les perspectives de Brussel·les, Espanya no complirà el termini fixat d’estar per sota del 3% per l’any 2016. Això pot significar noves retallades i canvis en els pressupostos, tal com va avisar el comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici, el mes passat. En plena època electoral, els partits anuncien promeses, però la realitat s’entossudeix a portar la contra.
El nou govern que surti després del 20-D haurà de fer deures i, potser, tornar a suplicar a Brussel·les un any més de marge per complir els objectius de dèficit, una petició que ja s’ha produït tres vegades en el passat. “És un escenari que encara no es planteja, perquè es tenen en compte moltes variables. De moment seria terreny especulatiu”, afirmen fonts comunitàries. Tot i així, les mateixes fonts argumenten que l’esforç que s’ha fet en els últims anys és molt “notable”, després d’haver arribat al 5,9% de dèficit el 2014. Si no hi hagués clemència -una situació que fins ara no ha arribat-, la sanció per a un estat que no compleix el dèficit és del 0,2% del PIB.
El creixement futur perilla
El creixement de l’economia espanyola seguirà de moment a bon ritme. La Comissió Europea creu que l’Estat creixerà un 3,1% aquest any, enfront del 3,3% anunciat per Madrid. Així, el creixement espanyol tornarà a ser superior a la mitjana de la UE, que es preveu que fregui l’1,9%. L’executiu comunitari no ha estalviat elogis per a Espanya tot i que no és la primera de la classe ni a l’eurozona ni a la UE, com ha venut sovint el ministre d’Economia, Luis de Guindos: l’espanyola és la quarta i la setena millor economia, respectivament. “Fort” i “robust” han sigut els adjectius que la Comissió Europea ha dedicat al creixement espanyol del 2015. Les raons provenen, sobretot, de l’empenta de la demanda, la “creació sostinguda de llocs de treball”, els baixos preus del petroli, la depreciació de l’euro i la reforma fiscal espanyola.
El creixement, però, mantindrà el seu ritme. Brussel·les alerta d’una desacceleració per als pròxims dos anys i preveu que el creixement sigui del 2,7% i el 2,4% el 2016 i el 2017, respectivament. Les xifres, tot i ser positives, no entren dins dels plans de Madrid, que ha assegurat per activa i per passiva que el creixement del 2016 serà del 3%, una perspectiva “optimista” segons Brussel·les.
Aquesta tendència a la baixa en part es deu a la desacceleració d’economies com la xinesa, i al repunt que tindran els preus del petroli (el barril de Brent, l’indicador de referència a Europa, està a 48 euros). Les mateixes fonts matisen que treballen amb previsions i que si finalment es confirma l’augment de la compra massiva de deute del BCE, com s’intueix que s’anunciarà al desembre, la tendència a la baixa es podria revertir.
L’atur segueix sent la gran pedra a la sabata de l’economia espanyola. Brussel·les creu que a Espanya li queden deures per fer i que no baixarà del 20% aquest any tot i els missatges triomfalistes del govern. Segons Brussel·les, no quedarà per sota d’aquest llindar fins al 2017. Tot i així, preveu una progressiva baixada, ja que calcula que aquest any es tancarà amb un 22,3%, el que ve amb un 20,5% i el 2017 amb un 19%. Així, Espanya es manté com el segon país amb més atur, després de Grècia. Malgrat això, la dada es compensa amb el creixement d’ocupació, on Espanya és líder a la UE. Segons les previsions, crearà feina a un ritme del 2,8% aquest any, una tendència que caurà al 2016 i al 2017, amb un 2,5% i 2%, respectivament.
Com a novetat, la Comissió Europea ha afegit en l’anàlisi l’impacte que té l’arribada de refugiats en les economies europees per desmitificar “prejudicis establerts”. Segons càlculs comunitaris, l’impacte serà positiu, amb un creixement d’entre el 0,2% i el 0,3% del PIB d’aquí al 2017. Brussel·les creu que tres milions de persones podrien entrar a la UE els pròxims dos anys.
