Brussel·les arracona Abengoa per pactar preus
La Comissió Europea sospita que l’empresa andalusa en preconcurs va manipular el mercat de l’etanol
Brussel·lesL’empresa espanyola d’energia Abengoa tancarà el seu particular annus horribilis amb un nou cop. Dies després que es declarés en concurs de precreditors i de la seva posterior expulsió de l’Íbex-35, la Comissió Europea va anunciar ahir que li obre una investigació formal per examinar si va manipular el preus de l’etanol.
Brussel·les sospita que Abengoa ha abusat de posició de mercat per pactar amb dues empreses -la belga Alcogrup i la sueca Lantmännen- els preus de l’etanol, un alcohol fabricat amb cultius de blat, remolatxa o blat de moro que s’utilitza com a carburant en alguns vehicles. La Comissió creu que aquestes companyies podrien haver conspirat per manipular els índexs dels preus d’etanol que publicava l’agència de notificació Platts. Les tres empreses són sospitoses de pactar “l’enviament d’ordres de compra amb l’objectiu de pressionar a l’alça els índexs i incrementar així els preus”, va explicar l’executiu comunitari.
La Comissió Europea va lamentar que, si es confirmen, aquestes pràctiques monopolístiques “perjudiquen la competència i soscaven els objectius energètics de la UE en augmentar els preus de les energies renovables”. A més, el fet que inflessin artificialment els preus afectava tots els mercats físics i de derivats financers tant a Europa com a la resta del món. Brussel·les creu que, per casos com aquest, els consumidors podrien deixar d’utilitzar biocarburants com a alternativa als combustibles fòssils, cosa que provocaria que la lluita contra el canvi climàtic fos encara més difícil.
Les investigacions pels índexs d’etanol van començar el 2013 amb inspeccions per sorpresa en diferents empreses del sector; mesos després, l’octubre del 2014 i el març del 2015, hi va haver noves inspeccions. D’aquí neix la informació que porta Brussel·les a investigar formalment Abengoa. Tot i així, hi pot haver més casos. L’executiu comunitari està avaluant si altres fabricants o comerciants de bioetanol han pactat els preus o s’han repartit el mercat i clients. D’aquesta investigació no n’ha transcendit res més i es desconeixen les companyies.
El temps que transcorre entre que Brussel·les obre una investigació formal i se’n coneix la resolució és d’uns mesos, depenent de les empreses afectades o el seu grau de cooperació. En cas que es confirmin les sospites, les sancions per vulnerar les normes de competència poden arribar al 10% dels ingressos totals de la companyia, una xifra que equivaldria a més de 700 milions d’euros. Malgrat el complex moment econòmic d’Abengoa, l’executiu comunitari assegura que no tindria en compte la seva fràgil situació.
Abengoa, a més, no és cap desconeguda a les institucions europees. L’estiu passat va ser la primera empresa espanyola a negociar ajuda financera amb el Banc Europeu d’Inversions sota el paraigua del conegut com a Pla Juncker. Un total de 170 milions d’euros per un programa de R+D+I de biotecnologia per al tractament d’aigües, biorefineries i renovables. Preguntat la setmana passada sobre el concurs de precreditors de l’empresa, el vicepresident de la Comissió Europea encarregat d’Ocupació i Creixement, Jyrki Katainen, va voler sortir per la tangent afirmant que els projectes finançats sempre poden tenir riscos. “Sabíem que hi podia haver pèrdues”, va afirmat resignat.
Proposta de la banca
L’anunci de la Comissió Europea va coincidir ahir amb les últimes informacions de la banca creditora d’Abengoa. Les entitats van assegurar ahir que les necessitats de liquiditat de l’empresa són de 300 milions d’euros, en lloc dels 450 milions que havia demanat la companyia per sobreviure fins al març. La banca també li va demanar garanties per poder donar aquesta ajuda financera. Els bancs temen que, sense aquestes garanties, aquesta nova injecció de diners seria capital “enterrat”, segons fonts del sector consultades per Europa Press.
La banca creditora, l’empresa auditora KPMG i Abengoa es reuniran demà per negociar les garanties per rebre aquests diners, coincidint amb l’informe dels auditors sobre la situació de la companyia. La setmana passada Abengoa va celebrar una reunió en què va anunciar la creació d’un G-7 format per les entitats financeres creditores de l’empresa: Banc Santander, CaixaBank, Bankia, Banc Sabadell, Banc Popular, HSBC i Caylon i la mateixa Abengoa.
L’empresa energètica, que va presentar-se en preconcurs de creditors el 26 de novembre passat, té ara quatre mesos per obtenir un acord amb els afectats. El passiu d’Abengoa és de 27.300 milions d’euros, amb més de 9.000 milions d’euros de deute amb els bancs (el més exposat és el Santander, amb 1.500 milions) i 5.000 milions de deute amb els seus proveïdors. Si finalment a la banca no li quadren els números i Abengoa fa fallida, es convertiria en el concurs de creditors més gran de la història d’Espanya i superaria Martinsa-Fadesa.
