Avís de Brussel·les a bancs i estats europeus per les deficiències en la lluita contra el blanqueig

La Comissió Europea demana que cooperin més per tancar les escletxes del sistema financer de la UE

Els estats de la Unió Europea, les seves institucions i les seves entitats bancàries no fan prou per evitar el blanqueig de capitals i posar-ho difícil als mecanismes de finançament del terrorisme. És l'avís que ha llançat aquest dimecres la Comissió Europea. Brussel·les detecta "deficiències" en els mecanismes de control que es generen perquè no s'han implementat completament les mesures comunitàries que impliquen principalment més cooperació entre organismes i estats per compartir informació. La Comissió ha arribat a aquesta conclusió després d'analitzar casos recents de blanqueig de capitals en bancs europeus, com ara un dels  més recents, que ha precipitat la crisi del Deutsche Bank. Un dels principals problemes és que no es transposen directives comunitàries correctament. En el cas d'Espanya, per exemple, va caldre un ultimàtum de Brussel·les perquè va trigar un any a implementar la quarta directiva contra el blanqueig.

"Tenim normes estrictes antiblanqueig a nivell europeu, però necessitem que tots els estats membres les portin a la pràctica. No volem debilitats a la UE que els criminals puguin explotar. Els escàndols recents han demostrat que els estats membres han de tractar aquest problema com una urgència", avisa la comissària de Justícia, Vera Jourová. 

Espanya complirà amb la normativa europea contra el blanqueig de capitals amb gairebé un any de retard

Quins són els principals problemes del sistema segons la Comissió Europea? Brussel·les ha analitzat el comportament de bancs i autoritats antiblanqueig i en el cas de les entitats financeres ha detectat que un bon nombre de casos no respecten efectivament, o "de vegades no compleixen en cap cas, els requeriments antiblanqueig". La Comissió és contundent i alerta que hi ha bancs que no compten amb els mecanismes interns per a la prevenció del blanqueig de capitals i la lluita contra el terrorisme. 

De cara a les autoritats nacionals, que a Espanya és el Sepblac (Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals), la Comissió Europea creu que el principal problema són les diferències entre elles i la falta de cooperació entre estats. Brussel·les demana a les autoritats que cooperin i que no confiïn únicament en les autoritats locals a l'hora de supervisar bancs o grups d'entitats financeres. "La divisió de responsabilitats provoca una cooperació ineficient entre les autoritats antiblanqueig, les autoritats prudencials i les unitats d'intel·ligència", apunta Brussel·les. 

El braç executor de la Unió Europea creu que totes aquestes "deficiències" posen en evidència que hi ha "problemes estructurals" a l'hora d'implementar les normes de la UE. Bàsicament creu que hi ha massa fragmentació de les autoritats reguladores i supervisores, però també dels poders i les eines de què disposen les autoritats publiques. Unes escletxes que generen "debilitats" en la implementació de les normatives comunitàries, sobretot a nivell transfronterer. 

"Hem de tancar totes les vies a través de les quals els criminals i els terroristes poden abusar del nostre sistema financer i amenaçar la seguretat dels europeus", avisa el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans. 

Brussel·les avisa els estats que venen visats a grans inversors que no vigilen prou el blanqueig ni l'evasió fiscal

Què demana la Comissió Europea? Doncs bàsicament que es transposin per complet les diverses directives antiblanqueig de capitals que s'han aprovat fins ara. De fet, Brussel·les recorda que la quarta directiva tenia com a límit d'implementació efectiva el 2017 i que, vist que molts estats membres encara no l'han transposat del tot, ja s'han obert processos d'infracció contra aquests mateixos estats. Letònia, Malta i també Espanya són tres dels estats que a principis del 2018 van rebre l'avís de la Comissió Europea perquè en dos mesos acabés d'implementar aquesta directiva si no volia arribar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Espanya va aprovar la directiva amb un any de retard i després de l'amenaça de Brussel·les. 

A banda, hi ha una cinquena directiva en aquesta línia, que ha d'haver-se implementat en la legislació nacional el 2020 i que se centra directament en les monedes virtuals i els poders de les unitats d'intel·ligència. 

Més continguts de