Brussel·les no es fia del nou dèficit

BRUSSEL·LESLa desconfiança de la Comissió Europea amb Espanya pel ball de xifres del dèficit públic del 2011 és cada vegada més evident. Brussel·les estava convençuda que el 8,51% era definitiu, però aquesta setmana s'ha trobat amb la desagradable sorpresa de veure que el forat en els comptes de l'any passat és encara més gran, sobretot per culpa d'algunes comunitats autònomes que han anunciat una xifra definitiva més elevada del previst. El desviament és ara del 8,91% del producte interior brut (PIB). És la tercera vegada que el govern espanyol canvia la xifra de dèficit públic davant de Brussel·les.

El nou augment ha estat la gota que ha fet vessar el got. La Comissió Europea no es fia de la informació i està decidida a comprovar en primer persona les xifres per evitar noves sorpreses. Un portaveu comunitari va anunciar que Brussel·les enviarà a Madrid la setmana que ve un grup de tècnics de l'Eurostat, l'oficina d'estadístiques europea, per comprovar la fiabilitat dels números que ha ofert el govern de Mariano Rajoy.

"L'Eurostat té la intenció d'aclarir sense demora si es pot considerar el nou ajustament exhaustiu", va explicar ahir Simon O'Connor, portaveu comunitari. O'Connor també va confirmar que l'executiu espanyol va notificar dijous a Brussel·les el nou desviament del dèficit i va afirmar que els tècnics visitaran a la capital espanyola l'Instituto Nacional de Estadística (INE) per analitzar els números "en cooperació amb les autoritats espanyoles".

La Comissió Europea està molesta amb Espanya perquè fa mesos que reclamava els comptes de les comunitats autònomes i volia conèixer amb detall les retallades que pensen fer per complir amb la reducció de dèficit d'aquest any, una petició que ha estat ignorada per l'Estat. L'executiu comunitari atribueix als governs autonòmics -esperonat per les explicacions del govern espanyol- l'astronòmica desviació del dèficit de l'any passat. El càlcul que havia fet l'anterior govern socialista era del 6,7%, substancialment superior a l'objectiu marcat per Brussel·les, que era del 6%. Després el nou govern popular va dir que el dèficit se situaria per sobre del 8% i finalment el va fixar en el 8,5%. Ara l'eleva fins al 8,9%.

L'executiu de Rajoy justifica el nou desviament per l'augment del dèficit, especialment en dues comunitats: el País Valencià i Madrid. També en són responsables, tot i que menys, Castella i Lleó i Andalusia. Segons les explicacions del ministeri d'Hisenda, el nou desviament de quatre dècimes es deu al pagament a proveïdors que no s'havia comptabilitzat en el tancament provisional del dèficit del 2011.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va treure ahir importància al nou augment del dèficit públic perquè les retallades que estan impulsant les comunitats autònomes "compensen de manera clara els possibles desviaments, que són de tres o quatre dècimes". De Guindos va destacar la importància que totes les autonomies estiguin compromeses a reduir el dèficit públic i va lloar la reunió dels governs autonòmics de dijous perquè "per primera vegada hi ha hagut coordinació i un plantejament conjunt de disciplina fiscal".

La flexibilitat, més lluny

Amb l'augment sorpresa del dèficit, Espanya té menys possibilitats que Brussel·les li doni un any més, fins al 2014, per reequilibrar els comptes. S'havia especulat sobre la possibilitat que la Comissió Europea cedís amb Espanya i li donés més temps per passar del 8,9% actual al 3% de dèficit. El govern espanyol s'ha compromès a arribar al 3% l'any que ve. És a dir, que en només dos anys l'Estat ha de rebaixar en sis punts el dèficit, una missió pràcticament impossible.

En les últimes setmanes, Brussel·les s'havia mostrar oberta a estudiar la pròrroga, però Espanya perd opcions per aquest nou contratemps. El 30 de maig, la Comissió farà públiques les seves recomanacions per a Espanya i li podria demanar més retallades.