Brussel·les obligarà els grans dipòsits a assumir pèrdues en futurs rescats
Brussel·lesL'objectiu de Brussel·les és clar: si fins ara els diners per rescatar els bancs, com en el cas espanyol, sortien de la butxaca de tots els ciutadans, a partir d'ara seran els últims a qui s'haurà de recórrer. Com en el judo, en què s'aprofita la força de l'altre en benefici propi, Brussel·les prova ara de reconvertir els errors comesos en la gestió de la crisi xipriota en una embranzida a la proposta de directiva que va presentar el juny de l'any passat en aquest sentit. És a dir, que els bonistes i els que tenen dipòsits de més de 100.000 euros hagin de pagar els plats trencats. Ara el document està en fase de negociació entre el Parlament Europeu i el Consell.
Les institucions comunitàries fan subtils equilibris per satisfer Alemanya en un any electoral, procurant no espantar els mercats. Abans-d'ahir, el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va obrir la caixa dels trons en una entrevista en assegurar que l'acord que s'ha pres en el cas de Xipre serà la pauta a seguir en altres casos que es puguin donar més endavant. Més tard va haver de matisar les seves paraules, excusant-se en el fet que no havia comprès prou bé la paraula en anglès template ( plantilla , en català). Ahir, però, els portaveus de l'executiu europeu van fer-li costat i van evidenciar quines són les intencions reals d'Europa.
La portaveu de Serveis Financers, Chantal Hughes, va sentenciar: "Volem arribar a una situació en què els contribuents deixin de pagar pels errors de la banca". La proposta que ara està en discussió dóna plenes garanties al petit estalviador i blinda d'entrada determinats passius, els que estan assegurats, en cas de crisi de l'entitat. La resta, en canvi, no en quedaran al marge. Si fins ara es podia obligar els accionistes i els que tenen deute subordinat a fer-se càrrec del cost del rescat, ara s'inclourà a la llista també els bonistes sènior i els grans dipositants. "No n'estan exclosos, és una possibilitat", va confirmar la portaveu comunitària a l'hora de respondre si els que tenen més de 100.000 euros al compte bancari hauran d'encaixar pèrdues. La llei que s'aprovi haurà de fixar l'ordre a l'hora de fer front a aquestes responsabilitats.
La mesura hauria d'entrar en vigor el 2018, però, després dels últims esdeveniments, que han fet trontollar de nou la moneda única, alguns estats pressionen perquè es posi en marxa abans, si fos possible el 2015. Els episodis que s'han viscut els últims dies podrien accelerar-ho tot, malgrat que des de Brussel·les es fa mans i mànigues per assegurar que el cas de Xipre és únic i no es repetirà. Sobre les especificitats de l'economia de l'illa -que la premsa ha arribat a titllar de "casino"- les autoritats europees confien que la futura unió bancària ajudi a prevenir situacions tan extremes, a través d'un sistema de supervisió únic que permeti actuar de manera "precoç" si es detecten greus problemes en alguna entitat i redueixi les ocasions en què calgui recórrer a la recapitalització directa. Fer passos endavant en la coordinació és una tasca que des de fa mesos hi havia en l'agenda dels líders europeus. El govern de Rajoy és un dels més ferms defensors d'avançar cap a la unitat, després de constatar com els terratrèmols en altres estats de la zona euro acaben tenint rèpliques molt dures per a l'economia espanyola.
La discussió ara és al Parlament
Ara la pilota és a la teulada del debat parlamentari. Segons algunes informacions, el Parlament Europeu veu amb bons ulls aquest enduriment dels requisits interns abans de recórrer al mecanisme d'estabilitat, que seria l'últim pas. "Vull legislar de manera que els inversors siguin conscients del risc", assegurava a Reuters l'eurodiputat Gunnar Hokmark, encarregat de les negociacions amb els estats. Alguns diputats confirmaven ahir que hi ha "consens" en l'esborrany que hi ha sobre la taula. No obstant, no hi ha unanimitat, per exemple a l'hora de diferenciar les causes que poden portar una entitat als problemes.
Ahir mateix, a través de Twitter, l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, reconeixia objeccions: "Els dipositants no són inversors i no haurien d'assumir un risc de mercat. A Xipre s'ha trencat la seguretat jurídica per primer cop a la UE".
Europa ha començat a fer un punt i a part a l'hora d'abordar nous rescats.
