Brussel·les no es creu Sánchez

Brussel·lesSánchez no ha aconseguit fer quadrar els seus números amb Brussel·les, ni tan sols després d’haver pactat una ampliació dels objectius de dèficit amb la Comissió Europea poques setmanes després d’arribar al govern. En la seva última revisió sobre les previsions econòmiques del conjunt de la zona euro, la CE preveu que Espanya tanqui el 2019 amb un dèficit del 2,1%, mentre que el govern de Pedro Sánchez el situa a l’1,8%. Sí que avalen el 2,7% de dèficit previst per a aquest any, però ja avisen que per al 2019 -en què Sánchez té posats tots els esforços- els números vermells es disparen.

Al juliol, poc després de ser nomenada ministra d’Economia, Nadia Calviño va pactar amb les autoritats europees que el dèficit espanyol pogués arribar al 2,7% aquest any i a l’1,8% el següent, mentre que l’anterior administració s’havia compromès a reduir-lo fins a l’1,3%. Després Sánchez va fracassar en l’intent d’aprovar aquest nou objectiu de dèficit al Congrés dels Diputats i encara busca la manera d’aprovar un pressupost que preveu augmentar molt més la despesa. De fet, l’augmenta tant que Brussel·les preveu que el dèficit quedi en un 2,1% perquè té dubtes sobre com es materialitzarà el pressupost i també sobre la veracitat dels càlculs aportats per l’executiu en cas que s’aconseguís aprovar.

Les autoritats europees avisen que mesures com ara l’augment de les pensions i el sou dels funcionaris o l’ampliació del permís de paternitat eleven la despesa pública espanyola a un ritme que les mesures per augmentar la recaptació no acaben de compensar. Brussel·les recorda que l’executiu espanyol també preveu una rebaixa dels impostos a les rendes més baixes a través de l’IRPF i encara hi ha altres mesures com la rebaixa de l’IVA als productes d’higiene femenina.

Segons fonts comunitàries, la UE dubta dels càlculs de l’impacte en la despesa que poden tenir mesures com ara el copagament farmacèutic. Però especialment les “incerteses” són en la capacitat recaptatòria de les iniciatives previstes per compensar la balança. Per exemple, en el cas de l’impost a les tecnològiques o la lluita contra el frau, la Comissió Europea preveu una recaptació fins a un 30% més baixa.

Però, malgrat aquest desviament, el comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, no va voler ser sever en cap moment amb el govern espanyol i va deixar clar que no és en cap cas el mateix que passa amb Itàlia, que segons les previsions de la Comissió arribaria a un dèficit del 2,9% l’any que ve i superaria el 3% (límit per a l’exigència de retallades) el 2020. Moscovici va explicar que la diferència entre les dues provisions (les de la Comissió i les de l’executiu espanyol) són “normals” perquè la CE examina de manera molt “prudent”.

Pros i contres d’apujar l’SMI

Una de les preocupacions de la Comissió Europea és l’augment del salari mínim interprofessional (SMI) fins a 900 euros que Sánchez té previst aplicar tant si hi ha pressupostos com si no. La Comissió Europea assenyala aquesta mesura com un dels factors que afectaran negativament la creació d’ocupació a Espanya un cop s’hagi implementat. Fonts comunitàries calculen que els dos anys vinents es deixaran de crear entre 70.000 i 80.000 nous llocs de treball a causa de l’augment del salari mínim fins als 900 euros. Per tant, l’impacte sobre el mercat de treball quantitativament és negatiu. Alhora, però, les autoritats europees reconeixen que qualitativament l’impacte és positiu.

Brussel·les també creu que l’augment del salari mínim és un dels factors que permetran que els espanyols recuperin capacitat d’estalvi, que ara està en mínims històrics. El llindar del salari mínim genera controvèrsia en si mateix: hi ha corrents d’experts que apunten que té un impacte negatiu sobre la creació d’ocupació (sobretot dels més joves), mentre que n’hi ha que creuen que cal millorar els sous dels més mal retribuïts i reduir la precarietat de certes feines. Per això les mateixes fonts comunitàries apunten que aquesta mesura suposaria un impacte positiu en la massa salarial del 0,3%, que al seu torn ajudaria a augmentar la recaptació via cotitzacions socials en uns 1.000 milions d’euros, una recaptació lleugerament inferior a la que preveu el govern Sánchez.

Altres organismes ja havien fet també els seus pronòstics. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) va calcular que es deixarien de crear uns 40.000 llocs de treball. També pronosticava, però, que la massa salarial augmentaria en 1.750 milions d’euros l’any següent. Al seu torn, el Banc d’Espanya elevava la pèrdua de noves feines fins a les 150.000.

A tot això s’hi ha de sumar la pèrdua d’embranzida del creixement econòmic global provocada per la frenada dels vents de cua. La CE va rebaixar dues dècimes més els pronòstics per al PIB espanyol del 2018, fins al 2,6%. Tot i això, Espanya serà una de les poques economies que creixeran per sobre de la mitjana europea (un 2,1% aquest 2018).