Brussel·les vigila "de prop" Espanya i Rajoy es mira l'IVA
El ministeri d'Economia va formalitzar ahir la petició de rescat financer. Brussel·les va recordar a Madrid que mirarà amb lupa els comptes i el govern central anticipa que prendrà noves mesures doloroses.
BRUSSEL·LES / BARCELONA.S'ha fet esperar, però finalment l'Eurogrup ja té a les mans la carta en què el govern espanyol demana formalment el rescat per als bancs, tot i que en cap moment el quantifica. El pas que va fer ahir el govern de Mariano Rajoy suposa sotmetre's a una estricta vigilància per part de Brussel·les. Si la Comissió Europea (CE) ja fa mesos que mirava amb lupa totes les decisions econòmiques que prenia Espanya, ara la vigilància serà encara més estreta. Els homes de negre arribaran a Madrid "en els pròxims dies", segons va assegurar ahir el portaveu europeu d'Economia, Amadeu Altafaj. No va voler precisar el dia però va dir que seria "molt aviat".
Els inspectors de la CE faran una primera anàlisi de la situació del sector bancari espanyol i després el comissari d'Economia, Olli Rehn, elaborarà un informe que enviarà als socis de l'euro. En el document, Brussel·les recomanarà imposar una sèrie de condicions a Espanya a canvi del rescat que se centraran en dos eixos: la reestructuració de les entitats bancàries que rebin ajudes i la supervisió financera.
La Comissió Europea considera que ni el Banc d'Espanya ni la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) no han jugat correctament el seu paper de supervisors i ara amenaça de posar ordre a aquests organismes financers. Fonts comunitàries van explicar que entre les condicions del rescat hi haurà el reforç de la supervisió dels dos organismes perquè no es repeteixin casos com el de Bankia.
Les condicions i els detalls de l'ajuda econòmica es començaran a negociar aquesta setmana, a la cimera que els líders europeus celebraran a Brussel·les dijous i divendres, però el gruix de les condicions no es coneixeran fins al 9 de juliol, en la pròxima reunió de ministres d'Economia de l'Eurogrup. El memoràndum , el nom amb què es coneix el contracte entre l'Eurogrup i el govern espanyol pel rescat bancari, es podria signar aquell mateix dia. La Comissió Europea va voler ser prudent ahir i no va descartar que se signi més endavant.
La carta remesa pel ministre d'Economia, Luis de Guindos, al president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, apunta que l'instrument de capital escollit "tindrà en consideració les diferents possibilitats disponibles actualment [els fons FEEF i Mede] i les que es puguin decidir en el futur". Aquest últim punt és una clara al·lusió a una recapitalització directa de la banca sense necessitat de passar pels estats, l'opció reivindicada per Espanya i el Fons Monetari Internacional, però vista amb recel per Berlín. De moment, el Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària (FROB) serà el vehicle que rebrà el rescat de fins a 100.000 milions per a la banca espanyola.
El més probable és que el memoràndum no inclogui mesures fiscals, però Rehn va recordar ahir al govern espanyol que "no hi pot haver creixement sostenible sense unes finances públiques sostenibles, tant a escala nacional com regional". Paral·lelament a les condicions del préstec, Brussel·les vigilarà "de prop i amb regularitat" que Espanya posi en marxa les reformes i retallades exigides per complir amb la reducció del dèficit, segons Rehn.
Advertència d'Almunia
El vicepresident i comissari de la Competència de la CE, Joaquín Almunia, va assegurar que les recomanacions europees a Espanya, com les rebaixes salarials als funcionaris i l'augment de l'IVA, són "obligacions" i "per descomptat, vinculants". En aquest sentit, fonts del ministeri d'Hisenda van afirmar que el govern està analitzant de manera "crítica" els productes i serveis que es beneficien de l'IVA reduït, que actualment s'aplica a sectors com el turisme (8%) i béns de primera necessitat (4%), amb l'objectiu d'ampliar la recaptació, informa Efe.
Rajoy va avançar ahir, durant la clausura de l'assemblea general de la CEOE, que "aviat, al llarg d'aquest any", s'aprovaran noves mesures econòmiques que tindran com a objectiu, "per difícils que siguin", fer créixer i crear ocupació, encara que no en va donar detalls.
