Economia 24/07/2012

L'ex 'número dos' d'Economia admet “errors” en la reestructuració financera

"Segur que s'han comès errors i excessos", assegura Campa al Congrés, però diu que la "direcció era i és la correcta". Defensa la creació de Bankia i la seva sortida a borsa

Joan Faus
3 min

MadridL'ex secretari d'estat d'Economia José Manuel Campa ha admès aquest dimarts que l'anterior govern socialista va cometre "errors" en la reestructuració del sistema financer, però s'ha mostrat convençut que la "direcció era i és la correcta".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"Segur que els diferents actors han comès errors i excessos. Cal exigir responsabilitats concretes. Cal no confondre això amb haver-nos equivocat amb la direcció, que era i és la correcta", ha dit el que va ser fins al desembre 'número dos' del ministeri d'Economia en la primera compareixença de la comissió d'investigació de la reestructuració financera al Congrés de Diputats. Campa ha advocat, sense entrar en detalls, per "exigir responsabilitats", tot i que ha assegurat que el procés de reestructuració no va ser "ni senzill ni còmode".

Campa ha fet poca autocrítica i s'ha mostrat satisfet amb la creació del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) –"es crea amb una capacitat més que suficient per fer front a les possibles necessitats"– i amb el procés de transformació de caixes en bancs a través de les anomenades fusions fredes, que ha dit que es va assolir amb un "èxit aclaparador".

"Les entitats havien de reformar-se per tenir la capacitat de captar recursos propis", ha assegurat l'actual professor de l'escola de negocis Iese, i s'ha mostrat optimista amb la situació actual: "Les dificultats no han de distreure de l'objectiu d'estabilitat del sector financer. Tenim uns bancs que majoritàriament continuen sent solvents. El sistema bancari espanyol té gran capacitat d'absorbir situacions d'estrès".

En aquest sentit, ha reclamat que no es mesuri "l'èxit o el fracàs de la reforma financera per la situació d'algunes entitats", sinó per com està "el conjunt del sector", i ha demanat que continuï "l'ajust de les entitats en la reducció de costos", com per exemple en treballadors.

En el torn de preguntes, el diputat del PSOE Antonio Hurtado ha evitat les crítiques, excepte en l'emissió de les polèmiques participacions preferents, mentre que el diputat de CiU Josep Sánchez Llibre li ha preguntat per què no es va conèixer el forat de Bankia i no es va crear un 'banc dolent' que aglutinés tot el totxo del sector financer.

El to del diputat d'ICV Joan Coscubiela ha estat més inquisitiu. "Dotze pomes sanes i hi ha un cistell ple de cucs. Tothom diu que ho ha fet bé", ha lamentat. No hi hagut sorpreses i la intervenció més crítica ha estat la del diputat del PP Vicente Martínez-Pujalte, que ha preguntat a Campa si de veritat creia que "tot estava fenomenal" quan va deixar el govern el 2011 i ha posat en dubte la relació entre Economia i el Banc d'Espanya. Per exemple, li ha preguntat per què es va tolerar la fusió de CatalunyaCaixa, quines van ser les "regles" per vendre la CAM al Banc Sabadell o per impulsar la sortida a borsa de Bankia.

En el torn de rèplica, Campa ha defensat la creació de Bankia i la seva sortida a borsa el juliol del 2011. Ha posat d'exemple que entre el gener quan es va anunciar el decret que impulsava la sortida i el juliol la prima de risc espanyola va baixar, i que a finals del 2011 el valor a la borsa de Bankia havia caigut un 4% mentre que el del conjunt de l'Íbex-35 un 10%. "Bankia era vista com un projecte atractiu amb capacitat de donar retorns", ha dit, tot i que ha admès que "les integracions són difícils de generar valor".

D'altra banda, l'exsecretari d'estat ha dit que la "responsabilitat directa" de la distribució de les participacions preferents és de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), i ha defensat les anomenades fusions fredes perquè ha assegurat que les integracions entre caixes requerira l'autorització de les comunitats autònomes i que "no era un instrument amb vocació de permanència".

stats