CRISPR, un descobriment que cal tenir en compte
La tècnica, descoberta pel professor Francisco Martínez Mojica, té un gran potencial en camps com l’agricultura, el medi ambient i la medicina
Aquests dies s’han repartit els premis Nobel, i això m’ha portat a llegir que el professor de la Universitat d’Alacant Francisco Martínez Mojica ha estat a punt de rebre aquest guardó en la categoria de medicina i química pel descobriment de la tècnica CRISPR. Abans d’entrar en matèria, però, cal saber com funciona el sistema immunitari de les bactèries: aquests microorganismes creen un mecanisme natural que destrueix els virus que les infecten i, a la vegada, incorporen part del genoma del virus. Així la bactèria s’immunitza contra les següents infeccions del virus, i a més és capaç de transmetre-ho a la seva descendència.
Amb la tècnica del CRISPR som capaços de retallar i enganxar l’ADN a voluntat. El descobriment té un gran potencial en camps com l’agricultura, el medi ambient i la medicina. Les seves aplicacions són múltiples. Aquesta eina permet eliminar virus de les cèl·lules animals infectades per la sida, l’herpes, el papil·loma o l’hepatitis B. Moltes d’aquestes patologies depenen d’unes poques lletres de la seqüència d’ADN i ara som capaços d’erradicar-les. En el camp de l’alimentació, permet eliminar alguns gens responsables d’al·lèrgies, i en el camp de l’agricultura, dissenyar cultius més resistents a la sequera i als fongs. Malgrat les possibilitats de la tècnica, encara no som conscients del seu enorme potencial. Però també hem de saber que els humans portem seleccionant les espècies des de fa segles. Un exemple és la quantitat de tomàquets que trobem al mercat.
No tot són avantatges, i és clar que el seu ús s’ha de reservar a experts amb una certa ètica. A banda, s’hauran de controlar aquests organismes modificats. Si no, en poc temps ens podem quedar sense variabilitat genètica al medi natural. Ara bé, també considero que un organisme modificat amb aquesta tècnica no s’ha d’etiquetar com a transgènic, ja que no se li ha afegit material genòmic d’un altre organisme. Ara només queda saber si metges, agricultors, ramaders i consumidors acceptaran l’ús del CRISPR.
