FINANCES

Caixa Tarragona, acusada de fer pagaments milionaris en efectiu

L’entitat abonava milers d’euros en ‘cash’, per sobre del límit legal, als API que els portaven clients

La ruïnosa gestió de les caixes d’estalvi i els bancs ha propiciat que a Espanya s’hagi passat de 62 entitats a només 11 en pocs anys. Els antics alts directius del sector segueixen insistint que en els anys previs a la crisi “se’n van fer de molt grosses” i que molts dels excessos d’aquella època encara no són coneguts. Potser és en aquest àmbit dels abusos no jutjats ni fets públics que es pot emmarcar una greu acusació contra Caixa Tarragona.

Segons ha pogut saber l’ARA de fonts judicials, la Confederació Intersindical del Crèdit (CIC) ha demanat al jutjat d’instrucció de Tarragona -que investiga des del 2012 la mala gestió a l’entitat- que posi en mans de la UDEF documentació que indica que Caixa Tarragona va fer importants pagaments en metàl·lic als agents de la propietat immobiliària (API) que els portaven clients. Els pagaments es van fer entre el 2003 i el 2008. En aquesta petició, la CIC planteja que sigui aquest cos policial el que investigui “si els pagaments compleixen la normativa del SEPBLAC”, l’organisme públic encarregat de prevenir el blanqueig de capitals a Espanya. Així, el que planteja la CIC -un sindicat de caixes d’estalvi que també exerceix d’acusació popular en el cas de la sortida a borsa de Bankia- és que darrere dels pagaments milionaris que presumptament va fer Caixa Tarragona no s’amagui un cas de blanqueig a gran escala.

La nova bèstia negra de la banca

La documentació amb què la CIC fonamenta les sospites ja la va lliurar l’any 2012 a la Fiscalia Anticorrupció, que va deixar la investigació en mans del jutjat tarragoní. En el cas també hi ha personada la CUP. Però els dirigents del sindicat consideren que fins ara les diligències s’han centrat en la gestió dels que llavors eren responsables de l’entitat (l’expresident Gabriel Ferraté i l’exdirector general Rafael Jané) i volen que sigui la UDEF qui investigui els pagaments en efectiu. “Seria important per a la causa abans que el jutge decideixi si hi ha judici oral”, ha explicat aquest dimecres Gonzalo Postigo, president de la CIC, a aquest diari. “Pensem que el que es va fer no s’ajusta a la normativa contra el blanqueig i ho volem posar en mans de la UDEF perquè al jutjat ja fa massa temps que és aturat”, ha afegit.

La documentació que el sindicat va sol·licitar que s’enviés a la UDEF consta de més d’un centenar de còpies de suposades concessions de crèdits en les quals consta tant el préstec al comprador de l’immoble com el pagament al venedor, un API. Per si l’existència d’aquests pagaments no fos prou controvertida, els documents mostren que se’ls pagava una part amb un xec i una altra en efectiu. La normativa vigent en aquells anys limitava a 3.000 euros els pagaments que una caixa d’estalvis podia fer en metàl·lic. Però en alguns dels documents als quals ha tingut accés l’ARA aquest topall és àmpliament superat. En un document en concret consta el pagament de 6.000 euros amb un xec i més de 45.000 en efectiu a l’API, en el cas de la concessió d’una hipoteca de 114.000 euros.

Un milió en un mes

És difícil saber el volum total que hauria pogut abonar Caixa Tarragona amb aquest sistema als API quan signaven hipoteques. La CIC té documentades més de 100 operacions només durant l’abril del 2005, i en aquells 30 dies es van pagar més d’un milió d’euros en metàl·lic. La quantitat fa feredat: si el mateix ritme s’hagués mantingut entre el 2003 i el 2008, l’entitat podria haver pagat 72 milions en metàl·lic.

La denúncia presentada el 2012 incloïa altres presumptes males pràctiques vinculades al totxo a Caixa Tarragona, entitat que el 2010 es va integrar a CatalunyaCaixa i que, per tant, ha acabat sota l’òrbita del BBVA. La denúncia afirma que entre el 2003 i el 2008 l’entitat va externalitzar la seva gestió de riscos i la va posar en mans d’immobiliàries, que eren les que preparaven els expedients previs a la concessió de préstecs. Així, la crucial tasca de la gestió de riscos (és a dir, decidir a qui prestar i a qui no) quedava en mans d’immobiliàries. En aquella denúncia s’afirmava que en alguns casos la comprovació de la viabilitat d’aquelles hipoteques no passava ni tan sols per la Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya.

Els beneficiaris d’aquests préstecs van ser sovint immigrants amb escassa formació i que tenien llocs de feina que, amb la crisi, es van perdre, un dels desencadenants del tsunami que va colpejar el sistema financer.

Un mal estès al sector

Moltes veus han assenyalat aquesta manca de rigor en l’avaluació dels riscos com el gran mal del sector financer d’aquells anys. En d’altres entitats, com Caixa Catalunya, es va supeditar la direcció de riscos a la comercial. Aquesta mateixa entitat també tenia ( com va explicar l’ARA en el seu moment) acords de prescripció d’hipoteques amb immobiliàries com Tecnocasa.

La denúncia presentada el 2012 per la CIC sobre la mala gestió a Caixa Tarragona també qüestionava la pòlissa d’assegurances de vuit milions que tenia com a fons de pensions el seu director general. Les declaracions s’han succeït, però encara no hi ha hagut cap resolució formal del jutjat i no hi ha, per tant, data d’un eventual judici.

Més continguts de