CaixaBank i Sabadell empenyen contra un canvi de rumb del Suprem

València / MadridTot el respecte a la justícia, però avís per a navegants: un canvi de doctrina del Suprem sobre qui ha de pagar els impostos de les hipoteques no està previst i podria repercutir en el que paguen els clients.

Aquest és el posicionament expressat ahir durant les respectives rodes de premsa per part de CaixaBank i el Banc Sabadell. Tots dos anunciaven resultats (saludats amb satisfacció pels mercats en tots dos casos), però l’actualitat financera dels últims dies està centrada en si seran els bancs els que hauran de fer front a una despesa que equival a l’1,5% del total de la hipoteca, com va resoldre el Suprem fa una setmana abans de congelar una decisió que alliberava els clients de fer-ho, com havia passat en els últims 23 anys.

CaixaBank va ser clar sobre aquest tema. El conseller delegat de l’entitat, Gonzalo Gortázar, va reivindicar el seu origen com a caixa d’estalvis i, en un to més ferm del que és habitual en ell, va insistir que els bancs, en aquest cas, han complert el que deia la llei. “Respectem les decisions de la justícia i esperarem al 5 de novembre”, va dir Gortázar en referència al ple del Suprem en què s’ha de decidir definitivament la qüestió. “Però parlem d’una norma que ha estat en vigor durant 23 anys i l’hem estat aplicant”, va afegir. “Si no és vàlida, deixa de ser-ho, però pensem que per haver complert una norma és difícil d’entendre que hi hagi una penalització”, va dir Gortázar, demanant que no afecti els préstecs ja signats.

Per això l’executiu va afirmar que no reservaran cap quantitat de diners per fer front a una possible sentència contrària als seus interessos: “No hi ha una mala pràctica, s’ha complert una norma durant 23 anys i no es podia fer una altra cosa”.

El Sabadell encariria els préstecs

Interrogat sobre la mateixa qüestió, el Sabadell va presentar uns arguments similars. El seu conseller delegat, Jaume Guardiola, va afirmar que si l’alt tribunal confirma la sentència el 5 de novembre “el més lògic” és que s’encareixin les hipoteques. Els préstecs hipotecaris, va assegurar el Sabadell, no seran més barats. “Per al client el cost serà el mateix”, va dir el directiu.

En la línia de CaixaBank, Guardiola també va demanar que no hi hagi lectura retroactiva de la sentència. A l’espera de la decisió del Suprem, el Sabadell manté la política de fer pagar als clients els impostos associats a les hipoteques i rebutja fer càlculs de les pèrdues que suposaria per a l’entitat el fet que la sentència tingués caràcter retroactiu.

Silenci sobre els dipòsits públics

L’esperit comunicatiu dels dos directius es va esvair a l’hora de parlar de la milionària retirada de dipòsits que va portar a terme l’Estat l’endemà de l’1-O i que va afectar CaixaBank i el Sabadell, dies abans de retirar la seu de Catalunya.

“No comentem res sobre la procedència dels moviments de comptes”, va dir Gonzalo Gortázar a les preguntes de l’ARA sobre la quantia retirada i sobre si això va posar en risc el banc. “Però [el canvi de seu] es va decidir per unanimitat, per motius professionals i sense rebre cap pressió de tercers”, afegia.

El Banc Sabadell admetia que l’endemà de l’1-O va patir una fuga de capitals “significativa” però assegurava que van recuperar els diners una setmana després, quan ja havia canviat la seu social. “Aquella va ser una decisió totalment tècnica que va prendre una societat privada per defensar els seus interessos i els dels seus clients i accionistes”, va dir Guardiola.

CaixaBank guanya un 19% més fins al setembre

CaixaBank va registrar un benefici de 470 milions d’euros en el tercer trimestre, un 28% menys que el mateix període de l’any anterior. Tot i així, de forma agregada, l’entitat va guanyar 1.768 milions d’euros entre el gener i el setembre, un 19% més que l’any passat.

El compte de resultats del tercer trimestre inclou un resultat negatiu de 453 milions d’euros derivat de l’acord de venda de la participació del 9,3% que CaixaBank tenia a Repsol.

Amb tot, el resultat del grup avança en positiu, impulsat en part per la bona marxa del negoci bancari: el marge d’interessos creix un 3,4% i se situa en 3.671 milions; les comissions netes pugen un 3,8%, fins als 1.938 milions, i els ingressos d’assegurances augmenten més d’un 18%, fins als 419 milions.

La contribució als resultats del negoci de BPI a Portugal s’enfila fins als 168 milions, i si es té en compte l’aportació de les participades, la contribució totalitza 399 milions.

Quant a les despeses d’administració i amortització recurrents, creixen un 3,7%, però ho fan a un ritme inferior al dels ingressos bàsics del negoci bancari, segons destaca CaixaBank.

A tancament del tercer trimestre, la rendibilitat del grup millora fins al 9,4%, en línia amb l’objectiu del pla estratègic per al 2018, mentre que la rendibilitat sobre actius recurrents del negoci bancari i assegurador arriba al 12,2%.

L’entitat presidida per Jordi Gual destaca que, durant aquest tercer trimestre, “s’ha accelerat la millora de la qualitat de l’actiu”. De fet, la nota publicada a la CNMV apunta que el valor del saldo dubtós que posseeix CaixaBank s’ha reduït un 15% a nivell interanual. La ràtio de morositat del grup també segueix reduint-se i se situa, al setembre, en el 5,1%, davant del 6,4% del 2017.

El conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, va avançar que l’entitat se centrarà en els pròxims anys en la concentració de sucursals en grans ciutats amb l’objectiu d’apostar per les oficines store que ofereixin un més bon servei.

El Banc Sabadell redueix els beneficis un 57%

La crisi informàtica que va viure a principis d’any TSB, la filial britànica del Banc Sabadell, passa factura a l’entitat. Durant els nou primers mesos de l’any, el banc dirigit per Josep Oliu va reduir un 57% el seu benefici net. En concret, entre gener i setembre el resultat net del Sabadell es va situar en els 248 milions d’euros, davant dels 569 del mateix període del 2017.

La caòtica migració informàtica dels clients britànics, sumada als ajustos per la venda de carteres institucionals, ha fet caure els beneficis. Segons l’entitat, sense tenir en compte aquests dos factors el benefici net s’hauria situat en 647 milions, un 14,7% més. El conseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola, va reconèixer ahir, durant la presentació dels resultats financers de l’entitat, que els problemes informàtics han tingut un cost econòmic i reputacional per al Sabadell i TSB, però va assegurar que s’han resolt els problemes tècnics i que preveuen recuperar el mercat perdut. “Al gener recuperarem tota la capacitat dels nivells anteriors a la migració informàtica de TSB”, va subratllar.

De fet, en altres capítols els comptes de l’entitat estan en números verds: continua reduint els actius problemàtics, així com també la ràtio de morositat. Al tancament del tercer trimestre d’aquest exercici, el valor dels actius problemàtics (sense tenir en compte TSB) va ser de 13.630 milions d’euros, una xifra que representa una reducció trimestral de 538 milions d’euros. Pel que fa al crèdit, les xifres també són positives: augmenta un 5,4% (3,1% si s’hi inclouen els resultats de la filial britànica).

Entre els fets més rellevants del tercer trimestre destaca el repartiment d’un dividend de 0,02 euros bruts per acció, que es lliurarà el 28 de desembre. Precisament arran de la publicació dels resultats ahir, tot i la caiguda dels beneficis, el valor dels títols de banc es va disparar per sobre del 5%.