La Cambra rebaixa al 2,1% les previsions de creixement econòmic de Catalunya aquest any

L'entitat empresarial veu clars símptomes de desacceleració provocats per la conjuntura europea

La Cambra de Comerç de Barcelona ha rebaixat quatre dècimes la seva predicció de creixement econòmic a Catalunya aquest 2019. D'aquesta manera, l'entitat empresarial ha situat en el 2,1% el seu pronòstic de creixement del producte interior brut (PIB) català, en comparació amb l'última previsió, de l'octubre de l'any passat, quan va situar aquesta xifra en el 2,5%.

La principal raó de la desacceleració és, segons la Cambra, la conjuntura econòmica a nivell europeu i mundial. L'entrada en recessió d'Itàlia, la mala marxa de l'economia alemanya i la incertesa del Brexit són motius que afecten les exportacions, especialment de la indústria. "L'economia catalana és eminentment industrial", ha dit el president de la Cambra, Miquel Valls, per la qual cosa es veu més afectada que l'espanyola quan hi ha desacceleracions a nivell global. "Ha quedat enrere la fase alcista", ha conclòs.

Tot i així, segons el president de la Cambra, no hi ha "senyals que indiquin que el 2019 l'economia catalana pugui entrar en recessió". "No s'observen desequilibris que facin preveure una caiguda del PIB", ha afegit Valls.

L'octubre passat, l'entitat empresarial va pronosticar un creixement del 3% per a l'economia catalana el 2018, però, segons les dades oficials de l'Idescat, finalment va ser de quatre dècimes menys, del 2,6%. L'entitat ha justificat aquesta diferència per la revisió a la baixa justament de les dades de l'Idescat, que la Cambra pren com a base per al seu model de predicció.

Les previsions sobre economia catalana no l’encerten

Així doncs, la Cambra preveu un creixement del 2,2% en el primer trimestre del 2019 en comparació amb el mateix període de l'any passat. En relació amb el trimestre anterior, la pujada del PIB català seria del 0,5%, d'acord amb els càlculs de l'entitat. Malgrat els pronòstics de frenada econòmica, Valls ha destacat que Catalunya "ha aguantat sorprenentment bé la desacceleració mundial", marcada, també, per les tensions comercials entre la Xina i els Estats Units.

En aquest sentit, però, ha advertit que en el primer quart del 2019 s'ha experimentat una davallada de la confiança empresarial en el sector industrial, que va caure un 6,1% interanual. En canvi, en la construcció aquest indicador va créixer un 6,1% i en l'hostaleria i el transport va augmentar un 2,6%. També el comerç va incrementar la confiança un 1,4%, mentre que la resta de serveis ho van fer un 0,8%. Valls també ha assenyalat l'evolució de les afiliacions a la Seguretat Social com un motiu de preocupació, sobretot en els últims mesos.

La Cambra confia que la demanda interna continuarà sent el motor de creixement de l'economia davant de l'afebliment del sector exterior. El sector de la construcció, ha recordat Valls, està en un moment "positiu", amb un augment de l'activitat que "no es donava des de fa anys". Sobre aquest sector, ha destacat que la construcció evoluciona a l'alça per tot Catalunya excepte a la ciutat de Barcelona, on el 2018 va caure un 20% la superfície visada per culpa dels "obstacles administratius que està posant l'Ajuntament a la construcció d'habitatges". 

El president de la Cambra també ha destacat que, tot i que el nombre de turistes que van visitar Catalunya es va mantenir estable, la despesa en el sector turístic es va incrementar l'any passat tot i la recuperació de mercats que competeixen directament amb Catalunya, com els països del nord d'Àfrica, cosa que demostra –ha dit– l'evolució de la indústria turística cap a un model de més qualitat.

Sobre el deute de la Generalitat, Valls ha dit que la situació actual fa que "no hi hagi marge" per continuar incrementant-lo, i ha destacat "la importància de contenir la despesa". El deute de l'administració catalana era de 78.000 milions d'euros el setembre del 2018, per la qual cosa Valls ha dit que el Govern hauria de seure a "negociar amb els seus creditors", que són el govern espanyol i les entitats bancàries, a fi de reestructurar el deute.

Més continguts de