MERCAT LABORAL

Cap empresa sancionada per no adoptar mesures contra el covid

La falta de reglament sancionador estatal ha impedit posar multes tot i els 672 requeriments
PAU RUMBO, ELISABET ESCRICHE RIVAS

Aquest dimarts fa quatre mesos el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, decretava l’estat d’alarma. Durant aquest temps el seu executiu, i en menor mesura la Generalitat, han elaborat un reguitzell de normes a complir per part de les empreses, per impedir l’entrada del covid-19 als llocs de treball. L’última d’aquestes peticions ha sigut l’obligatorietat de portar mascareta a la feina, que es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el dijous passat.

Però, tot i les nombroses normatives, Inspecció de Treball no ha sancionat cap empresa durant aquests mesos en cas d’incompliment. El motiu? Que no ho podia fer perquè fins dimecres no es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el règim sancionador que s’ha d’aplicar. Fins ara, doncs, la Generalitat, que és qui té competències en inspecció a Catalunya, només ha obert requeriments, concretament 672 des que va començar la pandèmia. A l’Estat la xifra s’eleva als 6.385 en 4.805 companyies.

“És el primer règim sancionador sobre el covid-19 que s’aprova”, s’excusen portaveus del ministeri de Treball, preguntats sobre per què només s’han pogut obrir requeriments. A la falta de reglament sancionador se li ha de sumar la lentitud del sistema: els inspectors laborals actuen d’ofici o a partir de denúncies. Inspecció de Treball, però, no ha facilitat quantes n’ha rebut. Al mes de maig, Comissions Obreres ja n’havia interposat 90. A més, la plantilla d’inspectors és escassa, només 160 empleats controlen que les empreses compleixin les mesures de seguretat.

Multes de més de 40.000 euros

El nou reglament sancionador està inclòs en el decret llei de reactivació econòmica. Aquest decret habilita els inspectors de Treball de l’escala de salut laboral (també els tècnics autonòmics de prevenció de riscos laborals) perquè vetllin pel compliment de les mesures de seguretat a la feina que havia aprovat fins llavors la Moncloa, com ara garantir una distància mínima d’1,5 metres entre empleats, disposar de gel hidroalcohòlic, ventilar o desinfectar les zones d’ús comú, entre d’altres. En cas d’incompliment, el decret ho considera una infracció greu en prevenció de riscos laborals, fet que comporta multes que oscil·len entre els 2.046 i els 40.985 euros, en funció de la gravetat de la situació.

Però a aquest retard de quatre mesos se li ha de sumar que a Catalunya hi ha un autèntic galimaties normatiu, ja que el mateix dia que l’Estat publicava el règim sancionador la Generalitat implementava l’obligació de dur mascareta a tot arreu, també a la feina, i obria així un escenari en què dues administracions imposen normes que se superposen.

Incertesa en la normativa

L’ordre dels departaments de Salut i Interior, a més, és poc clara. Obliga a portar mascareta a tot arreu, però el DOGC no parla específicament del lloc de treball, sinó que opta per una fórmula àmplia: “Qualsevol espai tancat d’ús públic o que estigui obert al públic”. El Govern va especificar posteriorment, en un document distribuït per les xarxes socials, que l’ús de la mascareta és obligatori a la feina, excepte si s’està dins d’un despatx propi d’ús individual i amb la porta tancada. En cas de treballar a l’exterior, la mascareta es podrà treure si el lloc de feina implica pràctica esportiva o un gran esforç físic, com en alguns treballs del camp o de la construcció.

El Govern preveu multes de 100 euros per a qui incompleixi aquesta llei. El problema és que no hi ha cap ordre governamental que reculli aquest import. Per tant, no es pot saber si és la quantia que ha d’abonar un ciutadà que no es protegeixi boca i nas, o si també l’ha de consignar l’empresari en cas que els empleats la incompleixin. Portaveus de Treball i Salut no han sabut concretar a l’ARA quant puja la sanció a empreses ni si és diferent de l’anunciada per als ciutadans.

¿I d’on surt aquesta quantitat? Van ser portaveus de l’executiu els que van explicar, a preguntes de la premsa, que les sancions previstes eren les que la llei catalana de salut pública tipifica com a lleus. Però ni tan sols en aquest cas es clarifica la situació, perquè aquesta llei parla de sancions de “fins a 3.000 euros”.