Catalunya és la tercera comunitat autònoma més competitiva d'Espanya, però per sota de la mitjana europea
Madrid i el País Basc encapçalen el rànquing estatal
BarcelonaCatalunya ha perdut competitivitat en els últims tres anys. Segons l’índex de competitivitat elaborat per la Comissió Europea amb dades del setembre, Catalunya és la tercera comunitat autònoma més competitiva d’Espanya, tot i estar per sota de mitjana europea.
En el rànquing –del 0 al 100–publicat ahir per l’executiu comunitari, Catalunya assoleix una puntuació de 53,5 punts, 0,2 punts inferior a la darrera edició de l’estudi, de l’any 2016. La xifra se situa 9,9 punts per sobre del conjunt d’Espanya, però 17,5 punts per sota de Madrid, que encapçala el rànquing espanyol. La capital espanyola és seguida pel País Basc, Catalunya, Navarra i Cantàbria, les úniques que obtenen una puntuació superior a la mitjana estatal. La mitjana de la Unió Europea va ser de 60 punts.
“La competitivitat regional és l’habilitat d’una regió per oferir un ambient atractiu i sostenibles per a les empreses i els residents per viure-hi i treballar-hi”, explica la Comissió en la pàgina web de l’estudi, que es publica cada tres anys.
L’índex s’elabora mitjançant una anàlisi de cada regió de la UE seguint onze criteris, agrupats en tres grans àrees: estructures bàsiques de l’economia, innovació i eficiència. D’acord amb la Comissió, Catalunya es va trobar a un nivell inferior a la resta de regions amb una riquesa semblant en quatre d’aquests criteris, mentre que en la resta es va situar al nivell esperat tenint en compte la mida de l’economia catalana i la seva població.
Concretament, destaca negativament pel que fa a l’eficiència, perquè es troba per sota del nivell esperat en dues varibales d’aquest grup, mercat laboral i abandonament educatiu, tot i comptar –segons el document– amb un mercat de mida semblant al de la resta de regions igual de riques. En aquest sentit, el mercat laboral és el punt feble de la majoria de comunitats autonòmes de l’Estat, però també de moltes regions italianes, portugueses i gregues.
A més, la Comissió també marca per sota del nivell esperat l’estabilitat macroeconòmica a Catalunya. No obstant, en el cas de la resta de variables considerades estructures bàsiques per l’estudi –l’educació bàsica, la sanitat, les infraestructures i les institucions– són equiparables al seu nivell de PIB per càpita.
Bona nota per a la sanitat
De fet, tant Catalunya com Espanya puntuen molt alt en sanitat (90 i 88 punts de 100, respectivament), mentre que en el cas català també destaca la bona marca en el camp de les infraestructures (73 punts), per sobre de la nota espanyola, de 54 punts. En canvi, l’Estat i Catalunya puntuen molt baix en estabilitat macroeconòmica i institucions, amb 44 i 40 punts de 100 possibles en tots dos casos.
Així mateix, en l’àrea d’innovació l’informe també situa Catalunya al nivell que li pertoca per riquesa, així com en sofisticació empresarial i preparació tecnològica. En tots s casos Catalunya super la mitjana espanyola.
