La Cambra situa Catalunya com a líder en inversió estrangera

Un nou estudi de la Cambra situa el capital estranger a Catalunya en el 22% del total estatal

Catalunya va liderar el 2017 la inversió productiva estrangera a Espanya, amb el 22,5% del total de les inversions, segons un nou estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquesta proporció supera el pes del conjunt de l’economia catalana sobre l’espanyola, que és del 19%.

La inversió estrangera teòrica es duplica a Catalunya durant el primer trimestre

Tradicionalment, les dades oficials distribueixen la inversió estrangera en funció del lloc on tenen la seu les empreses, en comptes de fer-ho segons el lloc on realment s’executa la inversió. És per això que la Cambra de Comerç va demanar al seu servei d’estudis que fes un estudi que provés d’obtenir les xifres reals. 

L’estudi ha fet dues coses: d’una banda, ha analitzat només la inversió productiva (i ha descartat, per tant, els mers intercanvis d’accions, com la compra d’Abertis per part d’Atlantia i Hochtief, per exemple); de l’altra, s’ha fixat no només en les entrades de fons estrangers, sinó també en les sortides. Per aquest motiu, l’estudi no mostra quanta inversió estrangera arriba a Catalunya i Espanya, sinó quin és l’estoc d’inversió estrangera que hi ha a cada territori. En altres paraules: fa una foto fixa de cada any i després analitza com evoluciona. 

Segons els resultats presentats ahir, l’estoc d’inversió productiva estrangera a Catalunya és de l’esmentat 22,5%, una xifra que cauria fins al 13% si no es neutralitza l’esmentat efecte seu social.
En el cas de Madrid passa a la inversa, però molt més exageradament. La comunitat madrilenya tenia el 17,1% de la inversió estrangera productiva el 2017, però puja fins al 68,1% si es miren les dades en funció d’on està la seu social de les empreses. 

No obstant això, Madrid sí que lidera en ocupació, amb un 29,1% de les feines creades a l’Estat gràcies a la inversió estrangera, per un 22,5% a Catalunya. Aquest fet, segons Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d’estudis de la Cambra, no és sorprenent, perquè la capital espanyola acumula més companyies de serveis, intensives en treballadors, mentre que l’economia catalana és “més industrial”.

Segons el president de la Cambra, Joan Canadell, la inversió estrangera “és molt estable” en els últims anys, la qual cosa desmenteix el que va qualificar de “fake news” segons les quals el Procés independentista havia provocat la caiguda de la inversió a Catalunya en favor de Madrid. En aquest aspecte, l’estoc de capital estranger a Catalunya s’ha mogut entre el 20% i el 25% del total estatal des del 2008. També l’ocupació ha estat en valors molt “estables”, segons Rovira.

Canadell va remarcar en la presentació de l’estudi que Catalunya és “atractiva” a l’estranger, malgrat “no tenir un estat a favor”. Així mateix, el president de l’ens empresarial es va preguntar “què hauria passat si no haguessin passat” els fets polítics de l’octubre del 2017 i si Barcelona “fos capital d’estat”.

Per sobre dels països veïns

L’informe també compara Catalunya amb altres països europeus. Concretament, estima que l’estoc d’actius productius en mans estrangeres representa un 57,4% del producte interior brut català, una xifra molt superior al 37,7% de la mitjana de les 11 economies europees més similars a l’espanyola. La mitjana estatal també està per sota, ja que les inversions estrangeres equivalen a un 49% del PIB (47% si es descompta Catalunya). “Catalunya és una de les economies de l’Europa Occidental amb més pes de l’estoc d’inversió estrangera sobre el seu PIB”, conclou l’informe.

En canvi, en comparació amb països de l’est d’Europa, Catalunya està per sota. L’estudi anomena Txèquia, amb un 71,1% del PIB, i Hongria, amb un 66,8%. Aquesta diferència es deu, segons Canadell, al fet que les economies de l’Europa Oriental estan en una situació similar a l’experimentada per Espanya fa trenta anys, quan, gràcies a l’entrada a la Unió Europea, va rebre una forta entrada de capital provinent d’altres estats.

Segons Rovira, però, que la inversió estrangera en un territori sigui més elevada no és “ni millor ni pitjor”, ni tampoc indica que es tracti d’un país “més desenvolupat”. Segons Rovira, l’economia catalana ha d’evitar “competir a costos relatius” per atreure inversors estrangers. “Totes les inversions són benvingudes”, va comentar, qui creu que cal “focalitzar cada cop més en la qualitat” les polítiques d’atracció d’inversions.

El millor any de la història en inversió estrangera (però és una mala notícia)

Les claus

1. Per què és nou el mètode utilitzat per la Cambra?

Fins ara, els mitjans utilitzaven les dades de fluxos d’inversió, que registren l’entrada de noves inversions a un territori. La Cambra, però, ha anat més enllà i ha analitzat els estocs d’inversió productiva estrangera. Així, utilitza dades de les inversions en un moment fix: quants actius productius (fàbriques, maquinària, oficines, vehicles, etc.) estan en mans foranes. D’aquesta manera, si se’n mira l’evolució al llarg del temps, es veu com ha variat la inversió estrangera, tant per entrada i sortida de capital com per la pèrdua de valor dels actius.

2. ¿Aleshores les dades anteriors no són vàlides?  

Els dos mètodes mostren coses diferents. Les dades dels fluxos expliquen quantes inversions entren en un moment puntual, que pot servir per entendre situacions concretes o intuir canvis de tendència. A llarg termini, però, l’estudi dels estocs ofereix una imatge més real. A més, l’estudi neutralitza l’efecte seu social, que acostuma a distorsionar els resultats de les dades oficials. 

Més continguts de