Catalunya, a la cua de les renovables a Espanya

El Principat ha captat menys del 2% dels nous projectes en tramitació a l'Estat

Catalunya va ser la comunitat pionera en la introducció de l’energia eòlica -llavors l'única renovable- a Espanya. El primer aerogenerador de l’Estat es va instal·lar a Vilopriu, al Baix Empordà, l’any 1984. I el 1991 s’inaugurava el parc eòlic del Pení, a Roses, el primer d’Espanya. Però 17 anys després Catalunya ha perdut el tren i se situa a la cua d'Espanya en energies renovables, molt lluny dels objectius marcats per als anys 2030 i 2050.

Actualment, a Catalunya hi ha instal·lats poc més de 1.200 MW eòlics i només 300 de fotovoltaica, quan l'objectiu per al 2030 és arribar a 4.000 MW eòlics i 6.000 MW de fotovoltaica. Un objectiu que s'hauria de multiplicar per al 2050, quan ja s'hauran apagat les tres centrals nuclears que hi ha en funcionament a Catalunya.

Pla de xoc del Govern per treure Catalunya de la paràlisi en renovables

Però, mentre a la resta d'Espanya hi ha hagut un desplegament massiu de les energies renovables, a Catalunya, amb el decret 147/2009, que aquest dimarts ha derogat el Govern, a Catalunya hi ha hagut una frenada total. "Anem molt endarrerits en renovables", ha assegurat la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngles Chacón. Ara, amb la nova regulació, el Govern espera impulsar els grans desenvolupaments de renovables, però també l'augment de l'autoconsum.

De fet, malgrat que Catalunya és una de les comunitats amb més producció d'electricitat i amb més consum, només té un 7,3% de tota la potència renovable instal·lada a l'Estat. Per davant hi ha comunitats com Castella i Lleó, Galícia, Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura, amb percentatges sobre el total de les renovables de l'Estat que van del 21,7% al 7,7%. Castella i Lleó, així, genera una cinquena part de l'electricitat d'origen renovable d'Espanya, mentre que Catalunya no arriba al 9%.

Però el problema no és només la baixa capacitat instal·lada a Catalunya, sinó la paralització del sector enfront al fort creixement que es produeix en altres comunitats. Segons les patronals eòlica i fotovoltaica de Catalunya, Eoliccat i Unefcat, respectivament, "Catalunya ha passat de ser puntera en renovables a l’Estat a ocupar el vagó de cua". Aquestes patronals destaquen que Catalunya només ha sigut capaç de captar l’1,8% de la nova potència eòlica en tramitació activa a Espanya, i s'ha situat tan sols per davant de la Rioja, en un rànquing que encapçala l'Aragó amb un 23% de captació de la nova potència. En energia solar fotovoltaica la situació és pràcticament la mateixa: dels 3.000 MW que s’estima que seran connectats aquest any a Espanya, només un 1,9% seran a Catalunya.

Segons fonts del sector energètic, el 2018 a Espanya la potència eòlica va augmentar en 392 megawatts. Quasi la meitat de l'augment es deu a les Canàries. Però la resta de MW de nova instal·lació, uns 200 MW, provenen de l'Aragó, amb 90 MW; Galícia, amb 68 MW; Andalusia, amb 30MW, i altres comunitats. A Catalunya, només es van instal·lar 2,35 MW.

Les dades de Red Eléctrica indiquen que de tota la potència instal·lada que té Catalunya, menys d'un terç (29%) és renovable, tenint en compte que aquest concepte inclou tant l'energia eòlica i solar com la hidràulica. En total, 3.564 MW renovables (29% del total), quan hi ha comunitats que tenen la meitat o més de la seva potència d'origen renovable. Així, Castella i Lleó té un 78% de potència instal·lada renovable, Castella-la Manxa un 72%, Galícia un 66%, Extremadura un 65% i Navarra un 51%. Altres comunitats superen de llarg també Catalunya, tot i que no arriben a la meitat de la seva potència instal·lada, com són l'Aragó, amb un 49%; la Rioja, amb un 42%, o Andalusia, amb un 39%.

Si en lloc de mirar la potència instal·lada el que es té en compte és l'energia generada, Catalunya encara està pitjor. Només un 21% de tota l'electricitat generada a Catalunya té un origen renovable, un percentatge que només és pitjor al País Valencià (18%). També són a la cua les illes Balears, les Canàries i Ceuta i Melilla. Catalunya, segons les dades de Red Eléctrica, va generar l'any passat 8.835 gigawatts hora (GWh) renovables, quan a Castella i Lleó es van superar els 20.500 GWh o a Galícia els 17.300 GWh.

A més, Catalunya ha quedat al marge de l'allau d'inversions en renovables a Espanya que s'ha produït des de l'any 2017, quan el govern espanyol va reprendre les subhastes. De les dues subhastes del 2017, que sumen uns 200 projectes, només sis eren a Catalunya. I tot i això, "avui dia a Catalunya no n'hi ha cap en construcció quan tots ells s'haurien de connectar a la xarxa abans del 31 de desembre d'aquest any", explica una font del sector energètic.

Massa tard

Amb el nou decret aprovat pel Govern, s'espera incentivar les renovables. Pere Palacín, director general d'Energia, considera que fins ara hi havia "una cotilla" que impedia els nous desenvolupaments, "i ara ens la traiem i estem en les mateixes condicions que la resta de comunitats". En aquest sentit, Palacín espera atreure les inversions dels promotors que, fins ara, per les dificultats per tramitar les instal·lacions, preferien anar a altres llocs.

Un exemple clar de la manca de desenvolupaments renovables a Catalunya s'observa en els PPA (els projectes que les comercialitzadores signen amb productors per assegurar-se l'energia a llarg termini). Empreses catalanes molt actives en aquest tipus de contractes que han signat importants PPA, com Factorenergia, Holaluz o Audax, ho han fet amb parcs eòlics o instal·lacions fotovoltaiques d'altres comunitats i, fins i tot, de Portugal.

Però, malgrat donar la benvinguda al nou decret, "arriba tard", assegura el president de la comissió d'energia de Pimec, Joan Vila, que pensa que la protecció del territori continua sent molt alta. Vila destaca que hi ha tanta renovable desenvolupant-se a Espanya que ja cobreix la que hauria d'assolir Catalunya. Aquest empresari resumeix així el que ha passat a Catalunya: "Hem fet tant el ronso que ens han ocupat el terreny".

Segons Vila, només seran rendibles els parcs eòlics amb més de 3.000 hores de vent a l'any, i "hi ha molts pocs llocs a Catalunya on es poden fer", mentre que en el cas de la fotovoltaica, Catalunya no pot competir amb altres comunitats que tenen moltes més hores de sol a l'any.

Per això, el president de la comissió d'energia de Pimec creu que on Catalunya pot actuar és sobre la demanda. "Altres comunitats ens han pres la quota" en la generació renovable, diu, però Catalunya és la gran consumidora i, per tant, qui pot marcar el preus. A més, considera que es pot fer la transició energètica potenciant l'electrificació en substitució del gas i hidrocarburs; a més de potenciar la biomassa i, fins i tot, el gas renovable.